.jpg)
Un equip internacional d’investigació, en el qual participa Daniela Rosso, de la Universitat de València (UV), ha estudiat els conjunts de colorants trobats en dos jaciments paleolítics excepcionals del sud-est de la península Ibèrica, Finca Doña Martina i l’Abrigo de La Boja, situats a Mula (Múrcia), que revelen un ús complex de colorants que va persistir al llarg del paleolític superior. El treball, publicat en la revista Journal of Archaeological Science, aporta informació sobre l’explotació i l’ús d’aquests materials per part de les societats de caçadors-recol·lectors que van habitar la regió fa entre 37.000 i 10.000 anys.
“Les troballes d’aquests jaciments ofereixen una oportunitat única per a comprendre els processos de transmissió i evolució de pràctiques culturals com l’ús de colorants, en un període decisiu per al desenvolupament de cultures complexes”, explica Daniela Rosso, investigadora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
Els resultats mostren que els habitants d’aquests jaciments van utilitzar colorants rics en òxids de ferro (rojos) de manera contínua des de l’aurinyacià fins al magdalenià. Només en les etapes finals del paleolític superior (epipaleolític) es registra una disminució en l’ús de colorants. Les fonts d’aprovisionament, l’accés als afloraments o les xarxes d’intercanvi probablement van evolucionar amb el temps, i durant el magdalenià van poder ser més diverses.
L’ús del color és una característica recurrent als jaciments del paleolític superior i es considera un indicador clau de conductes complexes. En els últims anys, la investigació d’aquest tret cultural s’ha focalitzat en l’art parietal, especialment en la composició i procedència dels pigments. No obstant això, els estudis sistemàtics de colorants en contextos residencials continuen sent escassos, a pesar que resulten fonamentals per a comprendre altres possibles funcions d’aquests materials, utilitàries o simbòliques, així com els processos tècnics relacionats amb l’aprovisionament, processament i ús d’aquest material.
El grup d’investigació, que també integren Àfrica Pitarch (Universitat de Barcelona), François Orange (Universitat Côte d’Atzur), Josefina Zapata (Universitat de Múrcia) i João Zilhão (Universitat de Lisboa), ha analitzat els 35 fragments de colorants de Finca Doña Martina i 407 peces de La Boja, en una seqüència que abasta tot el paleolític superior. Aquests materials han sigut estudiats mitjançant una anàlisi tecnològica combinada amb una caracterització elemental i mineralògica, tant dels colorants arqueològics com de mostres naturals recollides en afloraments pròxims als jaciments.
Una vegada transportat al jaciment, el colorant es fracturava i picava per obtenir pols. Aquesta única tècnica de processament es va emprar de manera sistemàtica al llarg de tota la seqüència, probablement per produir pols de colorant amb finalitats tant simbòliques com funcionals. L’absència de variacions entre els diferents horitzons culturals indica un sistema tècnic que va persistir i es va transmetre de manera consistent al llarg del temps, malgrat els possibles canvis en les estratègies d’aprovisionament de les matèries primeres.
Aquest estudi dels abrics de La Boja i Finca Doña Martina representa un primer pas per a documentar de manera sistemàtica una característica cultural clau del paleolític superior al sud-est de la península ibèrica. “Els nostres resultats no sols amplien la nostra comprensió de l’ús de colorants en contextos d’hàbitat, sinó que també ofereixen valuoses informacions sobre els mecanismes de transmissió i sobre l’evolució de pràctiques culturals en un moment crucial per al desenvolupament de societats complexes”, explica Daniela Rosso.
Referència article: Daniela Eugenia Rosso et al., Journal of Archaeological Science, https://doi.org/10.1016/j.jas.2025.106342
Peus de foto annexos:
- Colorants de l’Abrigo de la Boja i Finca Doña Martina.
- Voltants dels jaciments (Rambla Perea).
Imatges:
