Alicia Pérez de Albéniz Iturriaga, Universidad de La Rioja; Adriana Díez Gómez del Casal, Universidad de La Rioja; Alma Belén Pastor Ripoll, Universidad de La Rioja; Andrea Gutiérrez García, Universidad de La Rioja; Beatriz Lucas Molina, Universitat de València i  Eduardo Fonseca Pedrero, Universidad de La Rioja

La investigació mostra que la diversitat afectivosexual i de gènere és un aspecte que està associat a una major vulnerabilitat psicosocial. Aquesta major vulnerabilitat no es deu a la condició de diversitat, sinó al fet que el context social continua sent discriminatori respecte a les persones la identitat i l'expressió de gènere de les quals o orientació sexual difereix del majoritari. El context educatiu no és una excepció.

A què ens referim quan parlem de diversitat afectiu-sexual i de gènere? Parlem de diversitat per a referir-nos en positiu a realitats, persones i col·lectius que mostren la necessària pluralitat de l'ésser humà. Utilitzem el concepte de diversitat per a allunyar-nos d'un ús conflictiu del concepte de normalitat.

La definició de la diversitat en l'àmbit afectivosexual i de gènere no és unívoca, sinó que integra un conjunt complex de conceptes que genera molta confusió i inclou nocions que han sigut i continuen sent utilitzats de manera intercanviable i inapropiada.

Existeixen diferents realitats que inclouen diversitat de sexe (per condicions biològiques), de gènere (com a identitat o expressió de gènere) o d'orientació sexual. Definitivament, un àmbit en el qual les persones difereixen significativament les unes de les altres, en les quals l'experiència subjectiva és capital i en el qual no existeixen opcions errònies o debatibles.

Un context menys respectuós del que creem

A pesar que podem intuir que en un context com el nostre la discriminació no té cabuda (Espanya és pionera a Europa en la lluita pels drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals), l'evidència mostra que quan l'adolescent pertany a un grup de minories sexuals s'enfronta a un major risc d'exclusions i violència, amb les corresponents implicacions per al seu desenvolupament i benestar emocional.

El respecte cap a les persones amb diversitat sexual i de gènere i la lluita contra la discriminació dirigida cap a les persones que presenten aquesta condició no és una qüestió discutible.

De fet, respon a un imperatiu legal que suposa un tipus d'obligació registrada legal i jurídicament vinculant. Des de la Declaració Universal dels Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, la Constitució Espanyola o lleis d'àmbits específics com la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de Protecció a la Infància i a l'Adolescència o la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOMLOE), la igualtat efectiva entre les persones i el respecte a la diversitat afectiu-sexual és un deure.
 

Què s'està fent?

Malgrat el desenvolupament generalitzat de protocols per a l'atenció en educació a la diversitat en altres àmbits, en el cas de la diversitat afectivosexual i de gènere sol algunes comunitats autònomes han desenvolupat guies, programes i protocols específics.

Quan aquests programes es posen en marxa, el focus es dirigeix únicament a l'alumnat trans i a l'assetjament per homofòbia o transfòbia. La perspectiva no és preventiva, holística i contextual.

El nostre equip va dur a terme una revisió (els resultats de la qual es publicaran en els pròxims mesos) i, entre les conclusions que es van derivar d'aquesta, destaquen les següents:

1. No hi ha unanimitat en l'atenció a l'alumnat amb diversitat sexe-genèrica a Espanya.
2. Els protocols existents no atenen prou les necessitats que pot presentar aquest alumnat.
3. Existeix una clara escassetat de formació o sensibilització de l'alumnat, professorat i famílies en aquesta matèria (i quan existeix es focalitza en l'ensenyament secundari).
4. No hi ha un marc comú de programacions formatives en educació afectiva i sexual en les diferents etapes educatives.

El que es pot fer

L'evidència apunta cap a la necessitat d'implantar programes d'educació afectivosexual (UNESCO, 2018) que promoguen el desenvolupament saludable en processos de construcció de la identitat i de les relacions afectives.

Espanya compta amb alguns exemples de programes com l'interinstitucional Ni ogros ni princesas a Astúries, PIES a València, Skolae a Navarra (premiat per la UNESCO), Bicácaro a Canàries o Coeduca’t, a Catalunya.

Es tracta de treballar per la consecució dels objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, en els quals l'educació de qualitat, la bona salut i el benestar, la igualtat de gènere i els drets humans estan intrínsecament interrelacionats.

En definitiva, l'estratègia és invertir en educació en general, però en educació afectivosexual en particular. El resultat serà el desenvolupament de coneixements, actituds i destreses que milloren la salut i fomenten l'apoderament individual i comunitari, el desenvolupament del pensament crític i valors positius com el respecte pels drets humans, la igualtat de gènere i la diversitat, que tenen un clar impacte positiu sobre el benestar, l'autoestima i l'autoconfiança de les persones.

Alicia Pérez de Albéniz Iturriaga, Professora Titular d'Universitat en l'àrea de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universidad de La Rioja; Adriana Díez Gómez del Casal, Professora de l'àrea de Psicologia, Universidad de La Rioja; Alma Belén Pastor Ripoll, Professora d'ensenyament de secundària: Orientadora educativa i doctoranda al Departament de Ciències de l'Educació, Universidad de La Rioja; Andrea Gutiérrez García, Professora Ajudant Doctora. Psicòloga especialista en intervenció multidisciplinar en violència de gènere, Universidad de La Rioja; Beatriz Lucas Molina, Professora Titular al Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València i Eduardo Fonseca Pedrero, Professor Titular d'Universitat, Psicologia, Universidad de La Rioja

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.