Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

La Càtedra d’Economia Feminista publica els informes sobre bretxes de gènere i economia transformadora de 2020

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 23 de desembre de 2020
Rosa Roig (esquerra) i Carmen Castro, autores dels tres informes sobre com afrontar la situació provocada per la pandèmia COVID-19 des de l’Economia Feminista.
Rosa Roig (esquerra) i Carmen Castro, autores dels tres informes sobre com afrontar la situació provocada per la pandèmia COVID-19 des de l’Economia Feminista.

La Càtedra d’Economia Feminista de la Universitat de València (UV) ha publicat els informes de la investigadora i professora d’Estructura Econòmica de la institució Carmen Castro “Bretxes de gènere a la Comunitat Valenciana” i “Cap a una economia transformadora i feminista. També Teletreball versus Conciliació”, de Rosa Roig, investigadora i professora de Ciència Política. Aquests treballs tracten com afrontar la situació provocada per la pandèmia COVID-19 des de l’Economia Feminista i s’han presentat com a part de l’activitat de la Càtedra en 2020.

“L’economia feminista posa en valor les activitats que no produeixen béns tangibles, però que són imprescindibles per a mantindre la vida, les famílies, en definitiva, l’estructura social. La idea que sense aquelles la vida no se sosté ha de ser el fonament i la justificació de les polítiques socioeconòmiques”, ha destacat Ana Marrades, directora de la Càtedra d’Economia Feminista i professora de Dret Constitucional. En aquest sentit, “és molt important que el Govern valencià estudie les desigualtats i diferències existents entre dones i homes en els usos del temps per al treball reproductiu i de cura, així com també el valor econòmic que aquestes tenen”.

“Amb aquests informes, coordinats des de l’eix de treball sobre Economia Feminista i canvi de model econòmic, es pretén ampliar les perspectives d’anàlisi de l’economia valenciana davant la COVID-19 i identificar alguns dels reptes més significatius des de l’economia feminista”, ha destacat Carmen Castro. La investigadora explica que el treball de recerca realitzat “fa visible la persistència de les bretxes de gènere a la Comunitat Valenciana, la cronificació de la segregació ocupacional i el major empobriment que afecta les dones valencianes, a les quals urgeix prestar atenció”.

L’informe “Cap a una economia transformadora i feminista”, on també ha participat Alba Catalán Piera, destaca la importància del paper de les cures com a codi ètic per repensar el model productiu de la Comunitat Valenciana i com a dret social bàsic de gran potencial transformador. Entre les conclusions destaquen “la consideració de l’economia de les cures com a política palanca per al canvi de model econòmic i la necessitat d’aplicar l’enfocament de sostenibilitat de la vida a les adaptacions que requereixen els sectors productius de l’economia valenciana”, explica Castro. En l’informe “Bretxes de gènere a la Comunitat Valenciana”, també han participat Mª Luisa Moltó Carbonell i Alba Catalán Piera. 

Rosa Roig, investigadora de ROCOGIS, per la seua banda, estudia el teletreball i la conciliació des de la perspectiva analítica del procés d’elaboració de polítiques públiques, en concret la fase inicial de definició del problema col·lectiu. A partir de l’anàlisi dels marcs normatius que regulen aquestes polítiques i les primeres dades empíriques sobre el teletreball durant l’estat d’alarma de ROCOGIS, conclou que el teletreball no resol el repte de la conciliació entre la vida laboral, personal i familiar. 

“El teletreball és un mecanisme per introduir una nova modalitat laboral i, per tant, no pot resoldre aquest problema que afecta tant el mercat de treball com la unitat familiar, articulada en torn de la tradicional divisió sexual del treball, on les dones tenen el deure social d’assumir la funció de mare-esposa-cuidadora de forma gratuïta en la família”, ha apuntat. 

“La qüestió de l’economia de cures és molt més complexa, i requereix instruments que van més enllà del treball no presencial i la llibertat en la gestió del temps El sistema d’economia continua girant en torn de la idea d’activitat productiva i activitat no productiva d’Adam Smith, on l’economia de cures no té cap espai”, ha explicat Rosa Roig. En la seua opinió, “la solució passa per la socialització de les cures amb un paper actiu responsable per part de l’Estat, que implica una reforma del marc legal, un increment de la inversió en infraestructures del sistema de protecció social i un canvi cultural”.

En la jornada d’investigació i transferència “L’economia feminista davant la crisi COVID-19”, celebrada divendres 11 de desembre al Rectorat de la Universitat de València, també van participar María Dolores Real, vicerectora d’Innovació i Transferència de la UV; Rebeca Torró, secretària autonòmica d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Consum; i José Vicente Soler, director general d’Economia Sostenible.

Així, María Dolores Real, explica que “és objectiu de la Universitat de València posar la seua capacitat investigadora al servei de millorar la societat. En aquest cas, aportant solucions a un dels grans reptes del nostre temps, com és crear una societat més justa, feminista i inclusiva, on dones i homes caminen en igualtat”. En aquest sentit, la vicerectora ha apostat perquè continue la col·laboració entre la Generalitat i la Universitat a través de la Càtedra d’Economia Feminista.  

Per la seua banda, Rebeca Torró posa en valor els treballs de gènere duts a terme en col·laboració amb la Càtedra d’Economia Feminista de la Universitat de València per a aportar la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques econòmiques de l’administració pública valenciana. Així, s’ha valorat positivament els informes elaborats, per les temàtiques tractades: en l’àmbit de les cures i sobre la incidència d’aquestes en les relacions laborals i en l’economia valenciana; en l’estudi de les desigualtats socials i econòmiques, i la incidència en termes de vulnerabilitat des de la perspectiva de gènere. També s’ha analitzat la necessitat de considerar com a clau i transversal la perspectiva de gènere en el procés de canvi de model productiu, així com en el marc de l’Estratègia Valenciana per a la Recuperació.

El director general d’Economia Sostenible, José Vicente Soler, ha explicat que en el projecte de pressupostos de la Generalitat per a 2021, la proposta és incrementar en 10.000 euros (fins arribar als 40.000) l’aportació de la Generalitat en aquesta càtedra. “En 2021 haurà de seguir sent referència per la transferència i investigació aplicada, fets fonamentals per la proposta de govern i gestió”, ha dit Soler.

 

Actes de 2020

En la jornada de divendres 21 també es va explicar que s’han dut a terme seminaris web sobre tres temes específics: temps, treballs i rendes de cara a un nou pacte social; repensar el model productiu per a la pròxima dècada; i els sistemes de cures. Aquest últim tema es va desenvolupar en el marc del II Congrés Internacional de la Cura, la Igualtat i la Diversitat en l’Era COVID-19.

 

Càtedra d’Economia Feminista

La Càtedra d’Economia Feminista (FemEconomiaFeminista) de la Universitat de València (UV) i la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana (GV) va nàixer amb el propòsit d’incorporar la perspectiva de gènere en els estudis, l’anàlisi i aplicació de l’Economia a la Comunitat Valenciana des de l’àmbit universitari a través de la realització de diferents activitats de formació, investigació i difusió. L’objectiu general de la càtedra és el de propiciar una mirada feminista sobre l’economia i generar pensament crític i sense biaixos de gènere. 

 

Podeu consultar els informes en aquest enllaç

Web de la Càtedra d’Economia Feminista fent clic ací

Fotos annex

Presentació dels informes en Rectorat de la Universitat de València, el passat 11 de desembre. 

Imatges: