.jpg)
David Talens-Perales ha estat guardonat amb el Premi Extraordinari de Doctorat 2017-2018 per la seua tesi: “Study of Thermotoga maritima 𝛽-galactosidase: immobilization, engineering and phylogenetic analysis”. La investigació ha estat dirigida per l’investigador Julio Polaina de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) i Julia Marin-Navarro, professora de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València i investigadora de l’IATA.
David Talens-Perales és llicenciat en Biologia per la Universitat de València, on també va cursar el Màster d’Aproximacions Moleculars a les Ciències de la Salut. A la Universitat Catòlica San Vicent Màrtir va obtenir el Màster d’Educació Secundària. Durant els estudis de doctorat en Biotecnologia de la Universitat de València va fer una estada a la Universitat de Tubinga (Alemanya) per a formar-se en bioinformàtica. Actualment, continua la recerca derivada de la seua tesi doctoral al laboratori d’Estructura i Funció d’Enzims a l’IATA a càrrec de Julio Polaina.
La tesi de Talens-Perales abasta diferents àrees d’enginyeria industrial d’enzims i pren com a base les galactosidases. Aquest tipus d’enzims són els que s’utilitzen per a obtenir productes lliures de lactosa, així com per a produir galactooligosacàrids, molècules amb propietats prebiòtiques que promouen un creixement saludable de la microbiota intestinal.
La investigació de Talens-Perales parteix d’un enzim termoresistent de Thermotoga maritima, amb el qual desenvolupà tasques d’immobilització per a reciclar l’enzim i no deixar cap residu al producte de reacció. A més, també es van dur a terme estudis de mutagènesi dirigida per a millorar la producció de galactooligosacàrids; i un estudi bioinformàtic d’enzims de la mateixa família per a poder discernir sobre els possibles candidats a ser utilitzats com a enzims industrials.
Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora d’investigar? (qüestions vinculades al treball de camp, si has tingut beca, com vas triar el programa de doctorat...)
Puc dir que he tingut bastant sort i que mai m’ha faltat el finançament per poder fer la recerca. Vaig poder desenvolupar la tesi, al principi, amb una beca predoctoral del CSIC i després amb una beca FPU. Amb aquesta última vaig poder impartir classes, així com gaudir d’una estada a Alemanya. No obstant això, arribar a obtenir aquestes beques no és gens fàcil, ja que cada vegada hi ha més competència i més candidats.
Tot açò es deriva de la manca de finançament que fa que un laboratori puga tenir diners per a material però no per a contractes, de tal manera que tots aquells que vulguen fer un doctorat han de fer-ho mitjançant una beca, i el nombre de candidats s’incrementa de manera tan exponencial que fa que obtenir-la en certes àrees de coneixement requerisca qualificacions, com a mínim, d’excel·lent.
Quina continuïtat té aquest treball?
Aquest treball ha servit per a desenvolupar algunes de les línies de treball que es duen a terme al laboratori. Es continua treballant amb l’enzim per tal de millorar la seua activitat amb lactosa, però el més important és que d’aquest treball se n’han derivat molts altres paral·lels que han servit de fonament per a treballs de fi de grau, de màster o pràctiques.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?
La dita “Tota pedra fa paret” és molt certa en el món de la ciència. No considere que allò que faig siga mereixedor d’estar en cap portada de premsa, ni tan sols en una petita secció de ciència. Es poden comptar amb els dits de la mà aquells descobriments que realment mereixen ser-hi. Això no obstant, pense que fins la investigació més bàsica que es puga fer és necessària, perquè mai se sap per on pot aparèixer un descobriment que plantege nous reptes en ciència. L’exemple més clar és el de Francis Mojica, on una investigació de microbiologia bàsica va donar peu al descobriment i l’aplicació del sistema CRISPR que tan de moda està en el camp de la genètica molecular.
Per tant, pense que, de segur, tenint en compte que la recerca sempre es basa en coneixements previs que han fet altres científics, el meu treball també serà utilitzat per la comunitat científica com a punt de partida o com a font de contrast.
Des del punt de vista personal crec que un doctorat, i posteriorment el treball de recerca que faig actualment, fa que haja d’aprendre moltes coses diferents en moltes àrees diferents. Durant un doctorat aprens a desenvolupar-te com a científic o científica, però també aprens nocions de disseny, de fotografia, de gestió, d’economia... Fa que pugues trobar les ferramentes per tal de fer front als problemes que apareixen al llarg de la tesi i personalment aprens a treballar en equip, a saber controlar les emocions i a ser constant. Cal pensar que un treball de laboratori implica una dedicació que va més enllà de la jornada laboral en tots els casos, i fer front a aquestes condicions de pressió, d’estrès i assumir resultats negatius és una cosa més que t’aporta la recerca i et fa créixer com a persona.
Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?
Quan aconseguim millorar l’activitat de l’enzim pot ser una bona alternativa industrial per a la hidròlisi de lactosa i la producció de galactooligosacàrids perquè es tracta d’un enzim molt termoestable que permetria ser reutilitzat, la qual cosa estalvia costos. A més, el cribratge bioinformàtic pot servir de font per a la recerca de nous candidats en la producció de galactooligosacàrids i hidròlisi de lactosa.
Doctorar-se facilita la inserció laboral?
En aquest cas donaré l’opinió pel que escolte de companys i companyes que han estat buscant feina. El doctorat és un grau acadèmic totalment desconegut per a la gent que no pertany al món de l’acadèmia. Si bé és cert, en l’actualitat, gràcies a serials televisius com “The Big Bang Theory”, la societat ha entès que un doctor no sempre és un metge. De vegades em resulta difícil explicar qui sóc i a què em dedique. Partint d’aquest punt pense que un empresari no ha de vore un doctor com una persona sobrequalificada per al lloc de treball oferit, sinó com una persona capaç d’aportar recursos més enllà del camp que domina, i capaç de fer front a problemes d’una manera racional i planificada.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?
Mai m’atreviria a recomanar a ningú iniciar els estudis de doctorat. Tal vegada no és la resposta que esperaves, però vaig a matisar. És una cosa que ha de nàixer d’un mateix, no per recomanació de ningú. Ara bé, si s’ha pres la decisió, el primer consell que donaria a qualsevol doctorand o doctoranda és que siga constant, que no perda mai la il·lusió, però sobretot que siga humil. Està aprenent, i ha de deixar-se aconsellar sempre per aquells que han emprés abans el camí de la recerca, perquè és una manera d’estalviar-se disgustos i perdre el temps. La direcció de la tesi i la companyia dels integrants del laboratori, en el cas dels doctorats de caràcter experimental, són fonamentals perquè després de quatre o cinc anys de treball obtingues resultats que pugues defendre davant d’un tribunal i obtenir el grau de doctor.
Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
Durant la llicenciatura em vaig adonar que seria fantàstic poder fer arribar el coneixement que anava descobrint al llarg de la carrera a la societat. Per això, en segon de carrera vaig decidir obrir un bloc que avui continua obert. Durant la llicenciatura anava mostrant els continguts que més em cridaven l’atenció o que considerava que podrien ser útils o curiosos per a aquells que no pertanyeren a aquest àmbit de coneixement. En l’actualitat, recull notícies científiques, descobriments, fotografies de natura...
D’aquest bloc també va sorgir la idea de fer un podcast de divulgació científica anomenat Ciència en Estéreo. Un total de 60 arxius sonors conduïts per Manuel León, amb experiència en locució radiofònica, on la que actualment és la meua dona Chantal Deruelle Micó, també biòloga, i jo, parlàvem de temes d’actualitat i curiositats científiques.
També he estat implicat en Expociència, la jornada de portes obertes del Parc Científic. Allà vaig elaborar un taller anomenat “El poder de tu saliva” on els joves i no tan joves aprenen el paper dels enzims en la digestió dels glúcids, i més concretament del midó.
Pense que divulgar és una obligació que té qualsevol científic. És la forma de donar a conèixer i de justificar en què es gasten els diners dels impostos destinats a la ciència, al cap i a la fi, a Espanya, el poc finançament que arriba és públic. Per tant, la societat es converteix en el nostre mecenes i mantenir-la informada d’una forma intel·ligible és una manera de rendir comptes amb ella.
En quines xarxes socials podem trobar el teu treball? Utilitzes Twitter per a la divulgació científica?
Utilitze Facebook i Twitter per a difondre les publicacions que vaig agregant al bloc. També recomane seguir els comptes dels diferents centres d’investigació o de la pàgina “Ciencia Sinc” per a mantenir-se informat de l’actualitat científica.
Bloc: http://biogenmol.blogspot.com
Facebook: https://www.facebook.com/La-ciencia-de-la-vida-la-biolog%C3%ADa-316653815743/
Imatges:
