.jpg)
Una investigació de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV) ha descrit els canvis en la coloració ventral i lateral en una espècie de sargantanes típica del nord de la Península Ibèrica, Podarcis muralis o sargantana roquera, i afirma que els canvis, alguns invisibles a l’ull humà, poden tenir funcions comunicatives mitjançant interaccions socials. El treball s’ha publicat en la revista Journal of Experimental Zoology Part A: Ecology and Integrative Physiology.
Es tracta de la primera descripció detallada dels canvis de color ontogenètics (OCC) –al llarg del desenvolupament– en la coloració ventral i ventrolateral de Podarcis muralis. La investigació ha analitzat el component ultraviolat (UV) del color amb espectrofotometria de reflectància, des del naixement fins al primer any de vida. “Encara que es coneixien els colors dels adults d’aquesta espècie, no s’havia caracteritzat la coloració pròpia dels joves ni com aquesta es desenvolupa”, destaca Javier Ábalos, primer signant de l’article i investigador postdoctoral del Departament d’Etologia de l’Institut Cavanilles.
Els investigadors han identificat en les cries de sargantana un tipus de blanc desconegut fins ara en l’espècie (blanc amb reflectància ultraviolada-UV), perceptiblement diferent al blanc adult (blanc sense UV), que les distingeix clarament dels adults a ulls d’altres sargantanes. A més, es documenta per primera vegada un retard en l’adquisició de les taques de blau-UV dels flancs respecte a la coloració groga, taronja o de blanc sense UV de la gola i ventre, i marcades diferències entre sexes.
La investigació, en la qual també participen Alicia Bartolomé, Guillem Pérez i de Lanuza i Enrique Font (Institut Cavanilles), destaca que aquests colors probablement compleixen un paper en la comunicació social. Les cries naixen amb ventre i gola aparentment blancs. El desenvolupament de la coloració ventral i de les taques de blau-UV laterals ocorre de manera asincrònica i amb diferències entre sexes.
“Encara que la depredació explica sovint canvis cromàtics juvenils, en P. muralis és poc probable, ja que la variació afecta sobretot la coloració ventral, normalment oculta. Més versemblant és un paper en la comunicació intraespecífica, atès que els adults exhibeixen la gola i els flancs en interaccions socials”, explica Guillem Pérez i de Lanuza. “Aquests canvis poden ajudar els adults a reconèixer els joves i moderar la seua agressivitat cap a ells, de manera que s'afavoreix la coexistència d’adults i joves”, destaca Javier Ábalos.
El treball ha rebut una ajuda Margarita Salas a Javier Ábalos (ref. MS21-053), una ajuda FPU a Alicia Bartolomé (ref. FPU18/04021), una ajuda FCT (ref. SFRH/BPD/94582/2013) i una ajuda Juan de la Cierva-Incorporació (ref. IJC2018-035319-I) a Guillem Pérez i de Lanuza, al projecte AICO/2021/113 de la Conselleria d’Innovació Universitats, Ciència i Societat Digital i al projecte PID2019‐104721GB‐I00 del Ministeri de Ciència i Innovació. En el treball també ha participat Thomas Deruelles (Centre Nacional de la Recerca Científica de França i la Universitat Charles Sturt d’Austràlia).
Referència article:
Ábalos, J., Bartolomé, A., Pérez i de Lanuza, G., Aubret, F., & Font, E. (2025)."Cryptic ontogenetic changes in the ventral coloration of a polymorphic lizard (Podarcis muralis)". Journal of Experimental Zoology Part A: Ecology and Physiology, in press. https://doi.org/10.1002/jez.70035
Peu de foto:
Femella juvenil (menys d’un any) de Podarcis muralis. Fotos preses amb una càmera sensible a l’espectre UV, una amb un filtre que únicament transmet la llum visible a l’ull humà i una altra, en blanc i negre, amb un filtre que només transmet la llum en l’ultraviolat pròxim.
