Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

Dos projectes de la Universitat i del CSIC investiguen les aigües residuals com a rutes de transmissió del virus de la COVID-19

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 29 de gener de 2021
Pilar Domingo-Calap, investigadora de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes.
Pilar Domingo-Calap, investigadora de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes.

L’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, desenvolupa dos projectes liderats per la biòloga Pilar Domingo-Calap per a analitzar la presència del SARS-CoV-2 en ambients com les aigües residuals i la seua possible transmissió per aquest mitjà. Aquestes recerques de virologia ambiental podran proporcionar una eina de vigilància del virus i, per tant, un millor maneig de la pandèmia.

Encara que el SARS-CoV-2 i altres coronavirus es transmeten principalment de manera directa entre individus, la permanència del virus en l’ambient té el poder d’originar nous brots que poden perjudicar l’eficàcia dels esforços i les mesures aplicades. Es per això que el grup de Virologia Ambiental i Biomèdica del’I2SysBio està realitzant dues investigacions per tal de comprendre millor aquest tipus d’expansió del virus.

El primer d’aquests projectes és Environmental COVID, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, i en el qual es pretén determinar la presència del virus en mostres ambientals i la seua potencial transmissió indirecta. Estudis anteriors han mostrat que virus similars han sigut detectats en aigües residuals i que les partícules virals d’aquests podien romandre infectives temps suficient per a constituir un risc. La investigadora Pilar Domingo destaca també la funció de vigilància epidemiològica i control que permet l’anàlisi d’aigües residuals.

“Gràcies a EnvironmentalCOVID, hem estat fent vigilància epidemiològica del SARS-CoV-2 en aigües residuals de València des de l’inici de la pandèmia. Aquesta metodologia ens permet saber de manera ràpida, senzilla i econòmica quèestà ocorrent en la població, ja que les aigües residuals contenen virus tant de pacients COVID-19, com de presimptomàtics i individus asimptomàtics”, ha declarat Domingo-Calap.

Les dades recollides mostren una correlació amb la prevalença del virus en la població, de manera que es poden utilitzar per monitoritzar el comportament del virus i detectar possibles brots. A més, la seqüenciació d’aquestes dades, explica l’investigadora, “ens permetrà conèixer les variants que circulen a València des de l’inici de la pandèmia”.

El grup també lideraFecOrSARS, projecte amb el qual es vol determinar la possible ruta de transmissió fecal i si aquesta es pot donar mitjançant les aigües residuals. Tenir informació sobre totes les rutes possibles de transmissió és important, explica Pilar Domingo-Calap, per influir en la presade decisions i mesures que calaplicar.

Aquesta investigació pot tindre especial interès en àrees poc desenvolupades, sense les condicions de sanejament i clavegueram adequades que puguen significar una via de transmissió, però requereix un estudi detallat que valide aquestes rutes d’infecció.“Encara que el SARS-CoV-2 és majoritàriament un virus respiratori, s’ha vist que es replica també en la mucosa intestinal. S’estudiarà la presència de partícules infectives en 100 pacients prenent mostres de femta longitudinals, fet que permetrà determinar si la ruta fecal-oral és determinant en la transmissió del coronavirus.”

 

Enllaços a les pàgines dels projectes:

FecOrSARS:  https://links.uv.es/BTltu8X

EnviromentalCOVID:  https://links.uv.es/ijk5Gy6