Xavier Mínguez López, Universitat de València

L'ensenyament de la literatura tal com el coneixem tradicionalment  es va iniciar en el segle XIX amb l'alfabetització i l’escolarització massiva. En aquell context, resultava prioritari transmetre una sèrie de valors a l'alumnat, relacionats habitualment amb els principis de les nacionalitats emergents i les històriques.

Des d'aquells inicis, l'ensenyament de la literatura ha patit canvis dràstics en la seua metodologia que han donat lloc a allò que avui dia entenem com a educació literària.

L'educació literària se centra en l'experimentació i el gaudi de la literatura per damunt de la memorització d'obres, autors o moviments literaris. És en aquest context on s'inscriu també l'animació lectora.

Hàbit lector i excés de contingut

L'animació lectora té com a principal objectiu desenvolupar l'hàbit lector en l'alumnat, és a dir: que el contacte amb la literatura es prolongue amb la lectura com una opció més per al seu temps d'oci.

Amb aquest fi s'utilitzen tècniques que motiven la lectura, tant a l'aula com la realitzada fora de classe de manera autònoma.

El principal problema per a la implantació d'aquests plans de foment de la lectura –que en algunes comunitats autònomes espanyoles, com la valenciana, són prescriptius– és l'excés de continguts que figuren en el currículum.

Tot i que la metodologia que suggereix el currículum entra de ple en l'enfocament de l'educació literària, la llista de continguts de literatura clàssica és tan aclaparadora que resulta contradictori proposar un enfocament més centrat en el gaudi i la sensibilització respecte al fet literari i, alhora, incloure una perspectiva enciclopèdica.

Crear lectors o coneixement enciclopédic?

Aleshores, és possible fomentar la lectura a l'aula de secundària? Des del nostre punt de vista, no sols és possible, sinó que ha de ser un dels objectius de la classe de literatura.

Per fer-ho comptem amb un ampli ventall d'activitats que promouen un acostament al fet literari de manera atractiva. Cal tenir en compte que l'alumnat té poca experiència lectora, menor capacitat de comprensió, diferents interessos literaris i nivells d'interès, de capacitat de descodificació, etc.

Així doncs, la fórmula del cafè per a tots no sembla l'òptima per a despertar l'interès per la lectura.

Lectura autònoma o compartida

La lectura compartida d'un únic llibre per a tota la classe pot ser una excusa per a establir vius debats sobre els temes que aborda, sobre l'enfocament d'aquests i fins i tot sobre l'estil. Aquest seria un dels avantatges de prescriure un llibre per a tot el grup.

Altres avantatges tenen a veure amb la possibilitat de llegir en veu alta de manera col·lectiva. La lectura en veu alta és reclamada per nombroses associacions de docents com un recurs excepcional per al treball de la literatura a l'aula.

No sols permet explicar el vocabulari sobre la marxa, sinó que també ens permet comentar fragments, iniciar debats, fer inferències sobre la trama, etc. És una manera de compartir la lectura amb la resta del grup i d'oferir un espai a l'alumnat perquè faça les seues interpretacions i les seues crítiques.

Literatura aplicada en classe

La consigna, en realitat, és que en classe de literatura es parla de literatura; no tant de conceptes descontextualitzats, com d'aquests conceptes aplicats a les obres que es llegeixen en classe o fora d’aquesta.

De la lectura d'un poema, per exemple, la cosa més important és, en primer lloc, desxifrar-ne els significats (més d'un: la literatura es caracteritza per la diversitat d'interpretacions).

En segon lloc, empatitzar amb el missatge del poema, tractar que les emocions que intenta transmetre l'autor o l'autora arriben realment a l'alumnat i que les puga sentir com a pròpies.

En tercer lloc, veure de quina manera s'empra la llengua per a crear aquestes emocions.

I què fem amb els clàssics?

Com veiem, en exercicis d'aquest tipus la literatura clàssica no és sempre la nostra millor aliada. Per molt bell que ens puga semblar un poema del segle XVI, cal tenir en compte que té cinc segles d'antiguitat, i la nostra societat i les nostres valors en poc s'assemblen a les que representa el poema.

Per això, a més de prendre contacte amb els nostres clàssics, l'alumnat ha d'experimentar el fet literari amb la literatura que s'escriu expressament per a ells: la literatura juvenil.

La tria d'obres

Hi ha un volum molt important d'obres d'aquestes característiques, cosa que implica també que existeixen moltes obres que podem qualificar sense pal·liatius com a dolentes o molt dolentes, però també obres bones i fins i tot excepcionals.

Per a triar aquestes obres bones, és important que el professorat conega la crítica sobre aquesta branca de la literatura. La revista CLIJ n’és un bon referent, però també existeixen blogs, booktubers i fins i tot la literatura científica sobre el tema per a les persones més inquietes.

Es tracta de trobar un equilibri entre els continguts i la nostra vocació de crear lectors i lectores.

Facilitar la comprensió i l'heterogeneïtat

És possible triar obres canòniques que tinguen més interès per a l'alumnat que altres i combinar-les amb literatura juvenil, obres contemporànies i fins i tot novel·les gràfiques, cinema o animació.

Moltes vegades serà més fàcil explicar un concepte per mitjà d'una sèrie de televisió que no a través d'un capítol del Quixot. Si el nostre objectiu és entendre aquest concepte, la cosa més natural és facilitar la comprensió de la manera que considerem més fructífera.

Hem de ser conscients que el nostre consum cultural és polièdric i heterogeni. Una persona culta pot anar avui a l'òpera i demà llegir un còmic o veure una comèdia en la televisió.

Els centres educatius no poden erigir-se com un gueto per a la literatura clàssica, ja que la importància d'aquesta literatura rau, en gran mesura, el fet de proporcionar referents per a entendre les obres contemporànies.

Com diuen Luna, Cassany i Sanz en un famós manual de didàctica, l'educació obligatòria és el primer contacte amb els clàssics del nostre alumnat. Hauríem de procurar que no fos l'últim.

Xavier Mínguez López, Professor en la Universitat de València. Departament de Didàctica de la llengua i la literatura, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.