PeopleImages.com - Yuri A/Shutterstock

Susana Sánchez Rodríguez, Universidad de Cádiz i Alícia Santolària Òrrios, Universitat de València

La majoria de les persones, quan pensem en el moment en què vam aprendre a escriure, recordem la cal·ligrafia i el traç de les lletres: aquelles pàgines del quadern de preescolar plenes d'emes, enes o pes, en què copiàvem grafies i frases soltes a els nostres primers anys d'escola. Les nostres primeres lletres o paraules eren això, lletres o paraules soltes, frases amb un sentit molt limitat (“lEl papà fuma en pipa”), la repetició i la còpia del qual se centrava en el dibuix i el traç, més que no en el significat.

Però i si poguéssem ensenyar els xiquets a escriure no sols com un exercici de repetició i traçat, sinó a construir significats des del principi?

L'ensenyament inicial de l'escriptura ha estat tradicionalment eclipsat per la de la lectura. Hi ha metodologies molt utilitzades a les aules que anteposen el domini de la lectura al de l'escriptura. Aprendre a escriure sol consistir en la pràctica copiar i traçar lletres, paraules o frases descontextualitzades, on no hi ha producció de textos amb una intenció comunicadora.

Ara bé, les proves científiques mostren que les pràctiques per a llegir i escriure han d'estar contextualitzades: és a dir, han de tenir un sentit per als aprenents. Aquesta mateixa perspectiva es recull en el marc curricular per a l'educació infantil i primària a Espanya, per exemple.

Així com l'acompanyament del docent mitjançant la lectura en veu alta està molt normalitzat, la mediació per a la producció de textos escrits des de les primeres edats, que disposa també de suport científic, no resulta tan freqüent a les aules i no se'n percep interès en les famílies.

Estratègies per a escriure sense traçar (encara) les lletres

Les recerques mostren el “dictat al docent” com una de les estratègies amb més impacte en l'escriptura de textos en la infantessa. Des de la primera infància fins als set o vuit anys, els infants no posseeixen totes les habilitats necessàries per a escriure de manera autònoma, ja que encara no dominen les relacions entre fonemes i grafemes, la memorització de les lletres o les habilitats motrius. Aquests aprenentatges es consoliden aproximadament als vuit anys.

En què consisteix aquesta tècnica i quins beneficis comporta? El dictat al docent parteix del diàleg i la interacció entre una persona experta (docent) i els escolars. S'estableix una inversió de rols respecte del dictat tradicional: l'alumnat parla sobre allò que vol escriure i és el docent qui traça el text a la pissarra, a les llibretes o els quaderns.

Els infants no sols prenen les decisions sobre què volen escriure, sinó que ho dicten, en un text dit per a ser escrit, que és diferent del text oral que formularien en una situació en què no hauria de ser escrit, i és la persona adulta qui ho transcriu.

El dictat al docent permet promoure la producció de textos d'ús social (cartes, invitacions, llistes, informes, relats, etc.) des de la primera infància i al llarg de l'escolaritat. Les nostres recerques demostren que els infants poden escriure textos complexos sense traçar les lletres ni haver adquirits encara les relacions entre lletres i sons.

Capacitat d'expressió

Aquesta tècnica reporta grans beneficis perquè permet no sobrecarregar mentalment els infants i els habilita per a involucrar-se en un aprenentatge més significatiu i funcional, on preval la capacitat d'expressió.

Es poden veure exemples del dictat al docent en el bloc Aprendre a llegir i a escriure del grup de formació permanent de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En definitiva, el docent, a banda d'estimular, secundar i acompanyar les reflexions infantils sobre allò que volen expressar i com ho volen expressar, fa de bolígraf.

Agència infantil per desenvolupar una ciutadania crítica

Així, s'amplia el potencial comunicatiu infantil i les possibilitats d'escriptura de gèneres textuals interessants per a la infància com ara les notícies, els contes, els experiments, etc.

Les situacions que sorgeixen a l'aula generen moltes oportunitats per a escriure amb sentit: hi ha hagut un vendaval que ha trencat branques dels arbres del pati? Podem fer la nostra pròpia notícia i enviar una carta al periòdic local. Volem fer un regal a les persones que viuen en una residència pròxima? Podem elaborar un llibre de relats divertits.

'Mediació' per a l'escriptura

Amb la nostra proposta, basada en evidències científiques, volem establir un paral·lelisme amb un altre procés de mediació amb què en canvi estem molt familiaritzats: la lectura de contes en veu alta als nens.

En la mediació en la lectura els adults posen els ulls per veure les lletres i paraules, les mans per a passar les pàgines i les explicacions de les imatges i les expressions. En la mediació en l'escriptura, els adults poden posar també ulls, mans i explicacions per a compondre un discurs escrit a partir de grafemes que formen frases i textos. D'aquesta manera, els infants experimenten com es construeix i s'organitza un text que compleix una funció comunicativa en què se senten involucrats.

No se'ns passaria pel cap dir a una xiqueta de quatre anys: “No llegesques, perquè no saps”, sinó “Vols que llegim?”. Amb el dictat al docent no diem tampoc “No escrigues, perquè no saps”. Diem, en canvi: “Digues, què vols contar? Jo ho posaré ací, jo faré de bolígraf”.

Susana Sánchez Rodríguez, Professora i Investigadora en l'àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universidad de Cádiz i  Alícia Santolària Òrrios, Professora i investigadora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV. Grup d'Investigació en Ensenyanent de les Llengües (GIEL). - Universitat de València, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.