Les ambulàncies van funcionar a ple rendiment durant l'apagada. Bilal Kocabas/Shutterstock

Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Universitat de Barcelona; Elisa Chilet Rosell, Universidad Miguel Hernández; Federico Eduardo Arribas Monzón, Departamento de Sanidad de Aragón; Isabel Aguilar Palacio, Universidad de Zaragoza; Leonor Varela Lema, Universidade de Santiago de Compostela; María Isabel Portillo, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Óscar Zurriaga, Universitat de València i Tania Fernández Villa, Universidad de León

Quan va començar l'apagada, a alguns ens vingué la imatge d'una cirurgiana operant en una sala d'operacions sense llum. Tota l'assistència sanitària és molt dependent de l'electricitat: per a les citacions, la gestió de la històries clíniques electròniques o el funcionament d'aparells tant d'ús hospitalari com domiciliari, entre altres.

Si hi ha combustible, els hospitals funcionen

Afortunadament, els hospitals tenen sistemes de generadors elèctrics o de grups electrògens que es posen en marxa quan es produeixen talls de xarxa. Aquests sistemes són dependents d'altres fonts de combustible, com el gasoli, que caldrà tornar a subministrar. Sempre que s'assegure el reabastiment d'aquests combustibles, els centres hospitalaris poden funcionar amb independència de la xarxa elèctrica.

Durant l'apagada es va posposar l'activitat hospitalària no urgent i es va donar prioritat a la resta de casos. És important avaluar la resposta dels punts més sensibles del sistema sanitari (sales d'operacions, vacunes, prescripció i dispensació de fàrmacs, programació de visites mèdiques i la posterior recuperació d'aquestes) i comprovar si els sistemes de seguretat per a mantenir els serveis han funcionat de manera adequada.

Incomunicació i solidaritat

Durant el col·lapse del sistema no ens faltava l'electricitat, sinó que ens vam quedar incomunicats. Internet no va funcionar o ho va fer de forma molt intermitent, igual que la xarxa telefònica dels mòbils. D'altra banda, molts domicilis no tenen xarxa fixa de telèfon o, si en tenen, els aparells depenen de la xarxa elèctrica. En el segle passat, la xarxa fixa de telefonia i els aparells de telèfon eren independents de la xarxa elèctrica i continuaven funcionant en apagades, però ja no és així.

Aquesta incomunicació pogué generar inquietud i ansietat en algunes persones, pel fet de no ser capaços de saber en quina situació es trobaven familiars i amistats o quines necessitats podien tenir durant l'apagada. Afortunadament, els sistemes d'emergències mèdiques o la policia tenen habilitada la comunicació per ràdio TETRA que funciona fins i tot en casos d'apagades com l'ocorreguda. A més, es va observar una gran solidaritat entre les persones.

La ràdio va ser la principal font d'informació ciutadana i moltes persones van utilitzar els cotxes o van recuperar vells aparells radiofònics per a poder sentir-la.

Desconnectats de la teràpia domiciliària

El tall de llum va afectar particularment molts pacients amb malalties greus dependents de sistemes de teràpia domiciliària que requereixen connexió elèctrica. És el cas d'equips de suport vital, oxigenoteràpia o diàlisi domiciliària i altres cures en residències d'adults d'edat avançada.

Aquests pacients es van traslladar als centres sanitaris per a ser atesos, en ambulància en alguns casos o gràcies a la solidaritat dels altres. També vam poder veure vehicles Uber actuant com a taxis corrents per indicació dels policies, transportant els més vulnerables necessitats de desplaçament urgent.

Un altre aparell mèdic domiciliari molt comú és la CPAP (per les sigles en anglès de “pressió positiva contínua en les vies respiratòries”), que evita les apnees durant el son. Afortunadament, no posa en perill directe el pacient si deixa d'usar-se durant un curt període de dies.

De totes maneres, es recomana que aquests pacients no conduïsquen després d'una nit sense usar la CPAP: adormir-se al volant sí que constitueix un perill de mort per a la persona que condueix i els altres del seu voltant.

Riscos per a la salut

A més, l'apagada va fer malbé aliments als nostres frigorífics particulars, cosa que va obligar a rebutjar els que havien estat a més de 4 graus, amb especial atenció a la carn (vedella, porc, aviram) o peix no cuinat, el menjar preparat amb ou, els formatges tous, els embotits (en particular els no curats com el pernil dolç) o les sobres d'aliments cuinats que constitueixen un risc per a tothom, però especialment per a embarassades i persones immunodeprimides.

Igual que els aliments, molts medicaments i vacunes necessiten refrigeració per a conservar-se, cosa que pot conduir a una dificultat de subministrament temporal. A tot plegat, s'hi s'afegeixen els perills d'incendi per l'ús de candeles o els accidents de trànsit causats pels embossos i els semàfors inoperatius, que haurien sigut molt més greus si no fos per l'actuació dels agents de regulació de trànsit.

Malgrat l'alarma, l'apagada a Espanya s'ha solucionat en relativament poc de temps i sense conseqüències pitjors gràcies a la coordinació del personal sanitari i d'emergència i a la solidaritat de la ciutadania. Ens ha servit per a comprendre millor la gran dependència energètica que tenim –també del nostre sistema sanitari–, experimentar com viuen les persones en països on els talls de llum són comuns i prendre consciència que podem preparar-nos millor, tant en el pla individual com en l'organitzatiu.

Article escrit amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Maria João Forjaz, Investigadora en salud pública, Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Catedrática Medicina Preventiva y Salud Pública, Departamento de Medicina, CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de Barcelona; Elisa Chilet Rosell, Profesora del área de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidad Miguel Hernández; Federico Eduardo Arribas Monzón, Jefe de Servicio de Evaluación y Acreditación Sanitaria. Dirección General de Asistencia Sanitaria y Planificación., Departamento de Sanidad de Aragón; Isabel Aguilar Palacio, Profesora Titular de Medicina Preventiva y Salud Pública. Universidad de Zaragoza., Universidad de Zaragoza; Leonor Varela Lema, Profesor Titular del Área de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidade de Santiago de Compostela; María Isabel Portillo, Coordinadora de los Programas de cribado. Osakidetza-Servicio Vasco de Salud, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dep. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Unid. Mixta Investigació Malalties Rares FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València i Tania Fernández Villa, Profesora Titular de Universidad en el Área de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidad de León. Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP)., Universidad de León

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.