.jpg)
Investigadors de la Universitat de València, en col·laboració amb la Queen Mary University of London (Regne Unit) i la Universitat de Montpeller (França), han demostrat que una exposició breu a un còctel de pesticides durant els primers dies de desenvolupament del peix zebra (Danio rerio) provoca alteracions neuroconductuals en aquesta espècie que comparteix el 70 % dels gens humans. Aquestes alteracions persisteixen en l’etapa juvenil, tot i que la concentració utilitzada és la màxima permesa per la Unió Europea per a aigua de consum, la qual cosa subratlla la necessitat de revisar els estàndards de seguretat ambiental.
El treball, publicat en la revista Archives of Toxicology, analitza l’impacte de l’ús dels contaminants ambientals o pesticides en ecosistemes aquàtics i en l’aigua per a beure, i el seu impacte en la salut en les primeres etapes del desenvolupament en el peix zebra. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’estima que anualment al món s’utilitzen més de tres milions i mig de tones de fertilitzants.
L’estudi sobre peixos zebra revela que els peixos exposats van mostrar canvis en la resposta a l’estrès en etapes inicials del desenvolupament, així com un comportament menys ansiós en etapes posteriors. Aquests resultats apunten al fet que la finestra crítica de desenvolupament primerenc és especialment vulnerable a contaminants ambientals i que l’exposició a mescles de pesticides, més realista que l’estudi de compostos de forma aïllada, pot desencadenar efectes duradors.
Segons explica Maria Abellán-Álvaro, primera autora de l’article i investigadora del Departament d’Anatomia i Embriologia Humana de la Universitat de València, “els nostres resultats posen de manifest que fins i tot exposicions a una baixa concentració en èpoques molt primerenques i de curta durada poden tenir un impacte prolongat en el comportament”.
El còctel utilitzat per a mesurar l’impacte en els peixos zebra inclou sis pesticides, als quals s’ha afegit el glifosat, per destacar el concepte de toxicitat de la mescla, que s’acosta als escenaris d’exposició ambiental reals.
El peix zebra és utilitzat com a organisme model en estudis genètics, de fisiologia i del desenvolupament embrionari de vertebrats, i actualment està desplaçant els estudis amb models de vertebrats com ratolins i rates de laboratori, per les consideracions ètiques en la manipulació d’aquests animals.
La investigació ha sigut coordinada per Jose V. Torres-Pérez, investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València. En paraules de Torres-Pérez, “aquest estudi demostra la importància d’utilitzar models com el peix zebra per a comprendre com els contaminants ambientals afecten el neurodesenvolupament. Les nostres troballes subratllen la necessitat de revisar els estàndards de seguretat ambiental”.
L’estudi ha comptat amb diverses fonts de finançament internacionals i nacionals, incloent-hi el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCIN/AEI) i la Unió Europea (Next Generation EU/PRTR mitjançant un contracte Ramón y Cajal (RYC2021-034012-I), la British Pharmacological Society (Pickford Award 2023), el programa MUSE-Pestifish 2017 (Universitat de Montpeller), el National Institute of Health dels Estats Units (NIH U01 DA044400-03) i la Unió Europea a través del programa Horizon 2020 – Marie Skłodowska-Curie Actions (Grant 101153110).
Referència: Abellán-Álvaro, M., Forner-Piquer, I., Chousidis, I. et al. "Zebrafish exposed to a cocktail of pesticides during early development display long-lasting neurobehavioral alterations". Archives of Toxicology (2025). https://doi.org/10.1007/s00204-025-04129-6
