Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Durant molt de temps les recerques per a tractar l'alzhèimer s'han centrat a evitar la formació de cúmuls d'una proteïna anomenada beta-amiloide, que danya el cervell, però els esforços no han conduït a desenvolupar un fàrmac o una teràpia efectius. D'ací ve la urgència d'obrir noves línies de treball fora de la teoria dels cúmuls, cosa que està convertint-se en una prioritat en els darrers anys.

Una de les línies té relació amb els microorganismes que colonitzen el nostre sistema digestiu: els investigadors han detectat alteracions específiques en la composició del microbioma intestinal tant en pacients amb alzhèimer com en models de rosegadors. El dubte és si existeix una relació causa-efecte entre aquestes anomalies i els símptomes de la malaltia neurodegenerativa.

Un nou estudi revelador

Per aprofundir en aquesta qüestió, un grup d'investigadors irlandesos, anglesos i italians liderat per la doctora Yvonne Nolan va fer trasplantaments de microbiota fecal donada per pacients diagnosticats i individus sans de la mateixa edat a rates joves prèviament desproveïdes de microbiota.

Així van poder identificar canvis vinculats a la neurogènesi (formació de neurones noves) de l'hipocamp –un procés vital per a certes funcions de memòria i l'estat d'ànim– en les rates que van rebre els microorganismes donats per les persones amb alzhèimer.

És important esmentar que la gravetat d'aquestes alteracions es va correlacionar amb les avaluacions cognitives clíniques dels donants. Els científics també van detectar modificacions específiques en el metabolisme de l'intestí i l'hipocamp de les rates.

Cal que tinguem en compte que la neurogènesi de l'hipocamp no es pot mesurar en éssers humans vius, però com que està influïda per l'entorn circulatori sistèmic –la circulació sanguínia en diferents parts del cos–, el sèrum dels pacients serveix per a calibrar-la indirectament. En l'estudi el sèrum d'aquestes persones va reduir la neurogènesi de cèl·lules humanes en cultiu, cosa que es va posar en relació amb les puntuacions cognitives i amb certs gèneres microbians clau.

La rellevància del nou treball radica en el fet que per primera vegada s'ha observat que els símptomes d'alzhèimer poden transmetre's a un organisme jove i saludable a través de la microbiota intestinal, de manera que se’n confirma el paper causal. També posa en relleu el paper de la neurogènesi de l'hipocamp, que coordina factors circulatoris sistèmics i altres mediats per l'intestí en la malaltia.

La importància de la dieta

Dels resultats obtinguts, se’n dedueix que el següent pas és fer el mateix assaig amb humans. Ara bé, fins que no es posen en marxa aquestes noves recerques, cal recalcar la importància d'estudiar l'alteració de la microbiota intestinal en els pacients.

I és fàcil entendre el perquè. Per exemple, els experts han detectat un augment de bacteris pertanyents al gènere Phascolarctobacterium i una disminució de Bacteroides en els malalts d'alzhèimer. A més, sabem que en aquesta patologia influeixen factors tant no modificables (l'edat, el sexe i la genètica) com modificables. En aquesta categoria entren l'exercici, l'estrès ambiental, l'alteració del son i la dieta, que poden influir en l'eix intestí-cervell a través de mecanismes epigenètics.

El darrer factor citat, la dieta, és un aspecte clau amb el qual cal treballar. De fet, s'ha vist que el patró d'alimentació occidental (rica en greixos saturats, sucres refinats, productes processats, carn roja, etc.) és un factor de risc per a patir alzhèimer, mentre que les dietes mediterrània i cetogènica i la suplementació amb àcids grassos omega-3 i probiòtics podrien protegir en els casos de malaltia de lleu a moderada.

Encara que els mecanismes subjacents a aquest efecte continuen sense estar clars, els components específics dels aliments influirien en els recursos neuronals i en la millora de la salut cognitiva i la resiliència.

Per exemple, els patrons dietètics més saludables s'han relacionat amb la formació equilibrada de les neurones de l'hipocamp, que es troben alterades en les primeres etapes de la malaltia. Per tant, vist que enforteixen o milloren la resiliència cognitiva, els aliments més sans poden afavorir l'estat cognitiu en la vellesa.

I quins serien els més recomanables? Doncs nutrients com la fibra, les vitamines (tiamina, àcid fòlic i vitamina A, principalment) i compostos bioactius com la curcumina, el resveratrol i els flavonoides.

En conclusió, el consum elevat de fruita, verdura i cereals integrals ajudaria a restaurar la microbiota intestinal, reduir la inflamació i millorar el rendiment de la memòria tant en éssers humans com en ratolins amb alzhèimer. Esperem que l'assaig clínic en persones es duga a terme com més prompte millor i que els seus resultats siguen almenys tan esperançadors com els de l'estudi recentment publicat.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.