.jpg)
Juan Nácher, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, dirigeix un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA (Hospital Clínic Universitari de València) que analitza com les experiències adverses durant la vida primerenca (infància i adolescència) influeixen en el tàlem (regió del cervell fonamental per a processar la informació que arriba de l’exterior) i si aquestes alteracions poden ser factors que predisposen a l’esquizofrènia.
El projecte "Explorando el impacto de la adversidad durante la vida temprana en el tálamo: una aproximación traslacional y multidisciplinar", ha obtingut un finançament de 600.000 euros del programa PROMETEU 2024 per agrups d’investigació d’excel·lència, de la Generalitat Valenciana, per al seu desenvolupament al llarg dels pròxims quatre anys. El seu investigador principal, Juan Nácher, és també coordinador del Grup d’Investigació en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives d’INCLIVA i investigador del G23 del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Salut Mental (CIBERSAM), de l’Institut de Salut Carles III.
“L’esquizofrènia és un trastorn psiquiàtric devastador, que té una incidència molt alta en tot el món. En conseqüència, la investigació sobre les seues causes i la cerca de noves eines terapèutiques i diagnòstiques constitueix una prioritat. L’esquizofrènia és una malaltia multifactorial en la qual els gens i el medi ambient juguen papers importants. Entre els elements ambientals, la presència d’experiències adverses durant la vida primerenca, en la infància i l’adolescència, és un dels factors de risc més significatius per a aquest trastorn”, ha explicat Juan Nácher.
“La majoria de les investigacions sobre l’esquizofrènia s’han basat tradicionalment en perspectives ‘àmplies’ i existeix una necessitat urgent d’enfocaments basats en circuits, que se centren en regions cerebrals ben identificades, la seua connectivitat i la seua fisiologia. El tàlem és un molt bon candidat per a realitzar aquesta investigació dirigida, perquè l’esquizofrènia es caracteritza per alteracions tant en el processament perceptiu, per exemple les al·lucinacions, com en les funcions cognitives, com la deterioració de la memòria de treball, que probablement reflecteixen alteracions en l'estructura, la funció i la connectivitat amb altres regions cerebrals, particularment amb l’escorça cerebral”, segons l’investigador de la Universitat de València.
“De fet, hi ha evidències sòlides d’alteracions en el tàlem de pacients amb esquizofrènia a partir de dades de neuroimatgeria i post mortem, però no hi ha estudis multidisciplinaris centrats únicament en aquesta regió i que integren dades genètiques, estructurals i funcionals de fonts clíniques i preclíniques”, ha afegit.
Així, en aquest estudi s’utilitzaran models animals d’experiències adverses utilitzant ratolins transgènics, combinant anàlisis moleculars, estructurals i de connectivitat amb microscòpia de superresolució, test de comportament i transcriptòmica. També s’analitzarà el tàlem de pacients utilitzant teixit post mortem i es realitzaran estudis clínics en pacients vius utilitzant avaluacions psicològiques, anàlisis d’expressió en sang i en neurones olfactòries de gens rellevants per a la funció i plasticitat talàmica i anàlisi de metilació de l’ADN de gens candidats.
També es planteja generar neurones a partir de cèl·lules sanguínies dels mateixos pacients (cèl·lules mare pluripotents induïdes, IPSC) i, a través d’una col·laboració amb la Universitat de l’Est de Finlàndia, generar organoides talàmics per a estudiar l’expressió i connectivitat gènica. S’analitzaran, a més, dades de neuroimatgeria en ressonància magnètica estructural i funcional de pacients per a determinar canvis en diferents nuclis talàmics, així com a les seues regions de projecció en l’escorça cerebral. Finalment, es faran anàlisis de correlacions de totes les dades de neuroimatgeria, expressió gènica, epigenètics i d'organoides.
