
Raquel Soler Blasco, Fisabio; Ana Esplugues Cebrián, Universitat de València; Ferrán Ballester, Fisabio; Marisa Estarlich Estarlich, Universitat de València i Pablo Ángel López Fernández, Universitat de València
Si els nou països que més emissions generen aconsegueixen complir els objectius de l'Acord de París, per a 2040 s'evitarien 1,6 milions de morts a causa de la millora de la qualitat de l'aire. Aquesta predicció procedeix d'un estudi recentment publicat en The Lancet Planetary Health els autors del qual han analitzat els beneficis per a la salut que es podrien aconseguir si els estats (el Brasil, la Xina, Alemanya, l'Índia, Indonèsia, Nigèria, Sud-àfrica, el Regne Unit i els Estats Units) posen en marxa plans climàtics prou ambiciosos.
Juntament amb la disminució de la contaminació, el treball considera també mesures relacionades amb canvis la dieta i la mobilitat activa, que previndrien 6,4 i 2,1 milions de morts, respectivament.
La contaminació atmosfèrica és un dels principals riscos per a la salut de la població mundial. Un important informe, amb dades del 2019, la situa com el quart risc més important de defuncions al món, cosa que representa el 12% de les morts totals.
Per fer el càlcul, es té en compte l'exposició a la contaminació en ambient exterior (partícules fines, o PM₂,₅ i ozó) i interior (exposició al fum per ús de combustibles sòlids). Per davant només hi ha factors tan importants com la pressió arterial alta, els riscos dietètics, la glucosa elevada i el tabaquisme.
La contaminació, un problema mundial
La contaminació de l'aire ambiental és un problema d'abast global. Es calcula que l'any 2019, prop del 90% de la població mundial va estar exposada a concentracions mitjanes anuals de PM₂,₅ per damunt de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, OMS (10 μg/m³). Aquestes concentracions es relacionen de manera clara amb el risc d'emmalaltir o de morir per malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer, entre altres.
Fins i tot sent un problema global, els nivells de contaminació i l'impacte que té sobre la salut no es distribueixen de manera homogènia al món: són més elevades en poblacions de països del sud i sud-est d'Àsia i de l'Àfrica central, i més baixes als països rics.
Però la contaminació de l'aire també representa un greu problema de salut pública a Europa. En 2018 la població europea exposada a concentracions mitjanes anuals de PM₂,₅ i ozó per damunt de les recomanacions va ser del 74% i del 96%, respectivament. Dels dos contaminants, les partícules són les que més impacte en salut causen, tant a Espanya com a escala global. Tot i això, s'observen tendències diferents en les concentracions: en PM₂,₅ és descendent, mentre que en ozó va en ascens, coincidint amb l'avanç del canvi climàtic.
Tota la població és igual de sensible a l'efecte de la contaminació? En realitat, no. Les persones amb patologies cròniques, especialment cardiorespiratòries, i els més petits són més vulnerables. Les primeres etapes de la vida, inclosa la gestació, són períodes d'especial vulnerabilitat, en què una alta exposició pot conduir a un major risc de malaltia, invalidesa o mort al llarg de la vida.
Ambient i salut infantil
Des de fa quinze anys hi ha una xarxa de recerca de grups espanyols que ha aportat informació rellevant sobre com afecta l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant les primeres etapes de la vida (embaràs i primers anys) en la salut dels infants: el projecte INMA (Infància i Medi Ambient).
Alguns resultats del projecte, en què participem els autors d'aquest article, ens donen una idea de l'impacte que té l'exposició a la contaminació sobre la salut infantil. Per exemple, s'ha comprovat que els infants de mares que van estar exposades a nivells més alts de contaminació durant l'embaràs han tingut més risc de retard en el desenvolupament fetal.
També s'ha relacionat la contaminació amb un menor pes o talla al naixement, major risc de part prematur i un retard del creixement físic en els primers anys de vida.
De la mateixa manera, l'exposició primerenca a nivells alts de contaminació s'ha associat amb un major risc de patir problemes de salut, tant respiratoris com del neurodesenvolupament durant la infància.
Emissions i canvi climàtic
El canvi climàtic es considera la principal amenaça per a la salut pública en aquest segle. Segons l'OMS, en la present dècada es poden donar 250 000 defuncions relacionades amb el canvi climàtic. I aquest nombre anirà incrementant-se de manera exponencial al llarg del segle si no es prenen mesures decidides per a variar-ne la progressió.
Els canvis en el clima es deuen a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEH) a causa de l'activitat humana. El sud d'Europa i el Mediterrani són zones considerades com a “punts calents”, tant per un major escalfament com per la reducció de precipitacions.
Les organitzacions internacionals, liderades pel panel intergovernamental per al canvi climàtic (IPCC, per les seues sigles en anglès), han desenvolupat una estratègia per a evitar que la temperatura mitjana mundial supere en 1,5 ℃ la temperatura de l'època preindustrial. Per aconseguir-ho s'han de reduir sensiblement les emissions dels GEH clàssics (CO₂, metà, N₂O) i també d'altres contaminants que afecten el clima, com l'ozó i el carboni negre.
Beneficis per a la salut de les accions contra el canvi climàtic
Les estratègies de mitigació del canvi climàtic que s'han proposat poden, a més, traduir-se en altres consecucions per a la salut, conegudes com a “cobeneficis”.
Aquestes accions promouen la reducció de la contaminació atmosfèrica, l'augment de l'activitat física, la reducció de consum de carn o un major accés a espais verds.
Hi ha estudis recents que han il·lustrat els beneficis potencials derivats d'aquestes accions. Per exemple, la reducció en els nivells de contaminació de l'aire que es derivaria de l'eliminació de les emissions de combustibles fòssils podria reduir 3,61 milions de defuncions prematures.
L'increment de la mobilitat activa (caminar, anar en bicicleta) vindria associat a un augment de l'activitat física i a una reducció de contaminació atmosfèrica i acústica. Tot això es traduiria en una reducció d'algunes de les principals causes de malaltia i mort (per exemple, malaltia isquèmica, accident cerebrovascular, diabetis i càncer).
A més, els canvis en la dieta que anirien associats a una reducció d'emissions es poden traduir en un descens situat al voltant d'11 milions de morts prematures a l'any. I no menys important, també disminuiria la pèrdua de biodiversitat i ús d'aigua i sòl, factors que redueixen l'estabilitat dels sistemes de la Terra.
Covid-19 i medi ambient: crisi i oportunitat
La pandèmia de la COVID-19 està causant danys tremends a la humanitat i està demostrant la importància de la salut pública en la protecció de la salut i la qualitat de vida de les persones. A més, tal com va indicar el director general de l'OMS, “és un avís de l'estreta i íntima relació entre les persones i el planeta”.
En relació amb la contaminació de l'aire, un estudi recent ha estimat que, durant el primer semestre de 2020, a Espanya es van reduir les emissions de CO₂ en un 18,8% respecte al mateix període de 2019.
Aquestes millores ens demostren que, amb accions decidides, és possible aconseguir millores substancials en la qualitat de l'aire que deriven en beneficis importants per a la salut de la població. Això ens brinda una oportunitat única per a aconseguir un aire més net, mitigar el canvi climàtic, i poder avançar en un planeta saludable i sostenible per als més joves i per a les generacions futures.
Raquel Soler Blasco, Investigadora predoctoral en Salut Ambiental, Fisabio; Ana Esplugues Cebrián, Professora de Salut Pública, Universitat de València; Ferrán Ballester, Professor d'Infermeria. Investigador en Salut Pública, Fisabio; Marisa Estarlich Estarlich, Professora ajudant doctora, Universitat de València i Pablo Ángel López Fernández, Infermer, estudiant predoctoral, Universitat de València
Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.