Llúcia González Safont, Fisabio i Marisa Estarlich Estarlich, Universitat de València

Parlem de desenvolupament cognitiu per referir-nos a com creixen i maduren les nostres maneres de pensar a mesura que creixem. Això inclou una àmplia gamma de processos que van des de com percebem el món fins a com recordem informació, generem idees i utilitzem la imaginació.

Són nombrosos els psicòlegs que han ajudat a entendre aquest desenvolupament. Jean Piaget, per exemple, va descriure el desenvolupament cognitiu com un procés continu fins a l'edat adulta. S'inicia entre el naixement i els dos anys, quan explorem el món amb els sentits. I conclou una vegada que som capaços de pensar en abstracte i de controlar els impulsos, entre els onze i els vint anys. Es pot mesurar per mitjà de la intel·ligència, analitzant com resolem problemes.

Què influeix en el desenvolupament cognitiu?

Alguns pensen que és principalment hereditari. Ara bé, un estudi recent suggereix que només el 0.5% de la intel·ligència estaria relacionada amb la genètica, mentre que el 20% seria influïda per l'ambient.

Segons aquesta mateixa recerca, la posició social és el factor amb més pes, encara que no explica tampoc del tot les diferències en el desenvolupament cognitiu.

Ací és on intervé la teoria ecològica de Bronfenbrenner, que ens diu que el desenvolupament infantil ocorre en diferents entorns que interactuen entre si al voltant de l’infant. Aquests entorns inclouen aspectes tan amplis com la societat en general, que al seu torn influeix en entorns intermedis, com la comunitat, així com també en contextos més pròxims, com la família i l'escola. Tots aquests entorns niats exerceixen un impacte sobre el desenvolupament cognitiu.

Això vol dir que, encara que les relacions que els mateixos infants estableixen amb el seu entorn directe influeixen directament en el seu desenvolupament, les condicions de l'entorn més distant també poden afectar la família. És un efecte en cadena.

Per exemple, imaginem que Manuel és obrer i es cansa molt per la feina, que li consumeix moltes hores. És possible que, quan arribe a casa, vulga descansar. Per tant, passarà menys temps amb el seu fill Joan, o pot ser que li preste poca atenció. Potser Manuel està estressat. O pot ser que no li abellisca llegir un conte al fill o pensar què fer el cap de setmana.

Per tant, aquesta seria la manera en què les condicions laborals de Manuel influirien en el desenvolupament cognitiu del seu fill Joan.

Buscant les connexions

Amb aquest plantejament al cap, en el Projecte INMA decidírem explorar aquestes relacions en un estudi en què avaluàrem la relació entre diversos elements:

1. Els indicadors socioeconòmics i desenvolupament cognitiu. Per a aquest fi, tinguérem en compte indicadors clàssics com la classe social, el nivell educatiu o la situació d'ocupació. Però també en consideràrem d’altres de menys comuns, com el nivell d'ingressos i el risc de pobresa o d'exclusió social.

2. Els indicadors socioeconòmics i el context familiar.

3. El context familiar i el desenvolupament cognitiu.

Resultats

L'estudi va revelar que, de manera general, una posició socioeconòmica més vulnerable implica pitjor desenvolupament cognitiu. És a dir, que les llars amb menor renda o en situació de desocupació tenen fills i filles amb menor capacitat de resolució de problemes de lògica.

De tots els indicadors que es van considerar, la classe social va ser el que va presentar una relació més directa.

A més, vam observar un gradient en el context familiar en funció de la classe social. Això vol dir que les classes socials més baixes tenen un context familiar menys ric i estimulant; les mitjanes mostren una puntuació mitjana, i les classes més altes ofereixen millor estimulació.

Es van detectar tendències semblants quant al perfil parental, un concepte que es refereix a les actituds i els coneixements que tenen les mares i els pares sobre el desenvolupament dels seus fills i filles. Les famílies de classe social més alta, per exemple, tenien actituds més obertes al diàleg i al raonament. A més, també van mostrar més capacitat per a la resolució de conflictes.

En conclusió, els resultats van revelar que les famílies amb millor context familiar, és a dir, amb major estimulació cognitiva, millor perfil parental i resolució de conflictes, tenien fills i filles amb més desenvolupament cognitiu.

La mediació del context familiar

En un article anterior hem explicat en què consistia la mediació. Resumidament, és quan una part de l'efecte d'una variable sobre una altra depèn d'un tercer factor.

Doncs bé, com hem explicat, en el nostre estudi vam valorar l'efecte de la classe social en el desenvolupament cognitiu, però comprovant també si el context familiar condicionava part d'aquest efecte.

En el nostre cas, vam trobar que l'estimulació cognitiva, la gestió de l'estrès i el perfil parental van mediar entre un 5-11% de la relació entre classe social i desenvolupament cognitiu, quan es tenien en compte per separat. Aquesta mediació va ser d'un 12% quan es consideraven aquests factors de manera conjunta.

Beques, ajudes familiars i programes de criança positiva

Vist que una pitjor posició social sembla relacionar-se amb menys desenvolupament cognitiu, s'haurien de promoure mesures econòmiques i socials per a pal·liar les desigualtats. Per exemple, promoure les beques d'estudis i oferir ajudes econòmiques a famílies en risc de pobresa.

Tot i això, també hauríem de considerar en aquesta relació la importància de l'entorn familiar i els programes de criança positiva. Aquests programes se centren a conèixer millor el desenvolupament infantil, treballen estils comunicatius assertius i democràtics, ensenyen estratègies de control del comportament, i animen les mares i pares a proporcionar estimulació cognitiva als seus fills i filles. Elements que sumen per al correcte desenvolupament dels infants.

Llúcia González Safont, Investigadora del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Públca(CIBERESP) i membre de la Unitat Mixta d'Investigació en Epidemiologia, Ambient i Salut FISABIO-Universitat Jaume I -Universitat de València, Fisabio y Marisa Estarlich Estarlich, Professora contractada doctora, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.