Llúcia González Safont, Fisabio i Marisa Estarlich Estarlich, Universitat de València

Àlex és un xiquet molt mogut. Té moltes idees, però cap bona, perquè fa moltes malifetes. Si almenys parés atenció a les coses que li dic, però ni això! Jo crec que és hiperactiu…

Així qualifica la mare d'Àlex allò que li passa al seu fill, que podria patir el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). Implica falta d'atenció (incapacitat per a concentrar-se), hiperactivitat (moviment, colpejament o conversa inapropiats) i impulsivitat (actuar sense pensar).

Per a ser diagnosticat, ha de presentar-se en dos entorns diferents (a casa, a escola, amb les seues amistats, etc.) i durant almenys sis mesos, segons el DSM-5. Les condicions, les compleixen el 3-5% dels infants i el 5,9-7,5% de les persones adolescents. El TDAH es classifica en tres categories: hiperactiu-impulsiu, inatent i una combinació de tots dos.

Ara bé, cal considerar que molts dels seus símptomes són compatibles amb el comportament infantil normal. Els més menuts estan aprenent coses sobre el seu món social i transgredir les normes forma part d'aquest procés.

Dormir bé, fonamental en la infància

Martina no necessita dormir –diu el seu pare entre rialles–. Cada vegada que cal adormir-la, és un drama. Dorm menys que altres infants de la seua edat, es fica al nostre llit i algunes vegades es desperta sobresaltada a mitjan nit.

El pare de Martina no hauria de restar importància al comportament de la seua filla: dormir bé és bàsic per al rendiment físic i mental, que implica l'aprenentatge, la memòria, la generalització del coneixement i el processament emocional. Això s'aplica sobretot a la infància, ja que és un període sensible a la maduració cerebral i el desenvolupament cognitiu. Per això, els problemes de son poden tenir conseqüències a curt i llarg termini.

I amb quina freqüència succeeix? Sembla que les alteracions en el descans nocturn són bastant comunes en els primers anys de vida. Les pateixen entre el 24 i el 40 % dels infants i al voltant del 20 % dels adolescents. Però el percentatge es dispara en el grup dels menors amb TDAH: afecta fins al 73,3 % dels casos.

Una relació complexa

Els estudis no deixen clar si el TDAH altera el son o si aquesta alteració té conseqüències sobre la conducta. En realitat, les dues possibilitats poden donar-se simultàniament.

D'una banda, els qui pateixen TDAH podrien tenir ritmes circadiaris propis. Per exemple, poden experimentar cicles de son-vigília més llargs o disposar d’una arquitectura del son diferent, cosa que afectaria el seu descans nocturn.

D'altra banda, la privació del son podria disminuir l'activitat del còrtex prefrontal. Aquesta àrea del cervell s'encarrega de les anomenades funcions executives, que regulen l'atenció i controlen els impulsos. Alguns investigadors creuen que és on s'amaga la consciència humana i la voluntat. Per tant, els problemes de son podrien produir símptomes que “simulen” els propis del TDAH.

El nostre treball

En un estudi recent, ens decantem per la segona alternativa, sense deixar de tenir en compte la influència de la primera. Amb aquest fi, es va utilitzar la informació d'uns 1 200 infants espanyols obtinguda pel Projecte Infància i Medi Ambient (INMA).

Els problemes per a dormir es van mesurar als 8-9 anys, i els símptomes de tenir TDAH, als 10-11 anys. Vam analitzar la relació entre tots dos i vam prendre en consideració altres factors que podrien tenir un efecte en aquesta vinculació. D'aquesta manera vam observar que per cada unitat d'increment de les alteracions del son (del 0 al 9), augmentaven els símptomes entre un 10 i un 16%.

D'altra banda, el caràcter longitudinal de la cohort INMA ens va permetre classificar els infants en funció de si tenien símptomes compatibles amb el diagnòstic de tenir TDAH en diverses etapes de la infància.

Sobre aquesta base, es van repetir les anàlisis sense prendre en consideració els classificats amb símptomes compatibles amb el diagnòstic de tenir TDAH, als cinc anys (previ als problemes de son) i als 8-9 anys (simultani als problemes de son). Així, vam trobar que els resultats a penes variaven. Per tant, aquesta relació entre una mala funció del son i símptomes de tenir TDAH es va mantenir per a aquells que no tenien el trastorn prèviament ni simultàniament.

A més, vam veure que la relació entre els problemes per a dormir i tenir TDAH variava en funció de la situació laboral del pare. Si aquest treballava, hi havia una relació directa entre totes dues circumstàncies, però no ocorria així en els fills i filles de pares no treballadors.

En resum, les alteracions de son s’han relacionat amb posteriors símptomes de TDAH en la nostra mostra. Aquest fet comprovat podria tenir-se en compte en iniciatives com el Programa de Salut Infantil: incorporar proves de cribratge per a la detecció de problemes de son és ràpid i senzill. El foment d'una bona higiene del son des de l'atenció primària podria prevenir problemes relacionats amb el TDAH.

Llúcia González Safont, Investigadora del Departament d'Infermeria de la Universitat de València i membre de la Unitat Mixta d'Investigació en Epidemiologia, Ambient i Salut FISABIO-Universitat Jaume I -Universitat de València, Fisabio i Marisa Estarlich Estarlich, Professora ajudant doctora, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.