Jesús Blesa Jarque, Universitat de València; Ana Frigola Cánoves, Universitat de València i María José Esteve, Universitat de València

Teniu la impressió que quan es menja fora de casa es fan ingestes de major quantitat i s'opta per plats, begudes i postres menys habituals que els consumits a casa?

Podria ser simplement una impressió subjectiva, però la majoria d'estudis ho confirmen. A banda, augmenta a mesura que aquesta activitat és més puntual o es relaciona amb l'oci. Aleshores és hora de preguntar-nos: aquests costums podrien influir en l'excés de pes de la població?

El costum de menjar fora de casa

En primer lloc, indicarem que la previsió sobre l'excés de pes per a 2030 no és falaguera: un 80 % dels homes i el 55 % de les dones tindran sobrepès o obesitat. Això implicarà un augment del sobrecost sociosanitari relacionat amb aquest problema de salut que podria arribar als 3 000 milions d'euros.

D'altra banda, recordem que el consum d'aliments fora de casa representa una petita part del consum total. A Espanya, aquesta despesa implica un 13 % de la despesa total en consum, enfront de la mitjana a la Unió Europea del 7 %.

Anualment, la despesa per persona s'estima en 1 060 euros, amb un 61 % atribuïble a aliments i un 39 % a begudes.

En aquest punt, cal tenir en compte que la tria de la ingesta varia enormement en funció de l'ocasió de consum (menjars principals o desdejuni), l'entorn (en soledat, amb amistats, amb família o amb companys i companyes de treball), el grup d'edat, pel nombre d'habitants o la regió del lloc de residència, la classe socioeconòmica o el sexe.

Com podeu imaginar, l'assiduïtat d'aquest consum, juntament amb el tipus d'aliment triat, poden tenir la seua influència en la composició corporal.

Mengem de manera saludable als bars?

En la població espanyola, 3 de cada 4 persones fan diàriament alguna dels tres menjades habituals fora de casa. La més freqüent és el desdejuni. Quant al tipus de tria, el 74 % no sol demanar verdura o amanida com a plat principal i el 63 % ni tan sols com a guarnició.

Pel que fa a les postres, la cosa més habitual és que siga un dolç, ja que només el 8 % consumeix assíduament fruita. Dels qui no ho fan, una cinquena part indica que és perquè no figura en el menú.

 Diferents estudis de revisió sobre el tema associen menjar fora de casa i l'excés de pes. Tot i això, hi ha una certa controvèrsia sobre aquest tema i els aspectes metodològics poden haver condicionat els resultats. El que sí que sembla més clar és la relació entre el menjar ràpid i l'excés de pes.

La qüestió, en general, és difícil d'abordar perquè les eleccions alimentàries, fins i tot fora de casa, varien segons la cultura. A més, es detecten clarament diferències entre el dinar i el sopar i entre les pautes de consum de dilluns a divendres i les que es donen durant el cap de setmana.

Així i tot, respecte a les causes per les quals acudim als restaurants a menjar hi ha més consens. Destaquen les motivacions laborals, però van disminuint al llarg de la setmana i en el cap de setmana desapareixen per convertir-se l'oci en el principal motiu, tant per a dinar com per a sopar fora de casa.

Claus per a menjar saludable també fora de casa

En una cultura com l'espanyola en què els restaurants són molt presents en el nostre dia a dia, podem establir algunes recomanacions que ens ajuden a menjar saludable fora de casa.

En primer lloc, és important no prendre aperitius i entremesos, que el primer plat siga de verdura i hortalisses i que el principal estiga elaborat a partir de peix blanc o blau, carn magra o d'ocell fetes a la planxa amb guarnicions lleugeres.

Recordeu que no prendre amanida o verdura com a plat principal quan es menja fora de casa incrementa un 43 % el risc de desenvolupar obesitat. Una opció recomanable podria ser el plat únic, confeccionat segons el model del Plat Saludable de Harvard. I, no cal dir-ho, com a beguda la millor opció és l'aigua.

D'altra banda, és important evitar els acompanyaments amb bacó o formatge. També maionesa, nata, mantega o altres salses. Així mateix, hem d'evitar productes ultraprocessats, derivats carnis, fregits i sucres.

Si podem triar, serà convenient procurar que el greix utilitzat en l'elaboració i condimentació siga oli d'oliva. De la mateixa forma, si hi ha disponibilitat, l'opció ideal de pa serà l'integral.

Finalment, com a postres, deixeu un espai per a les fruites, perquè és l'opció més saludable, mentre que els dolços augmenten el risc de patir obesitat un 20 %. I, si ho desitgeu, un cafè o una infusió durant la sobretaula.

Finalment, recordeu que, entre altres dades importants, el risc d'obesitat s'incrementa amb l'edat.

El cas dels menjadors escolars

Enmig d'aquest dilema de menjar o no fora de casa, no preguntem què succeeix en un altre entorn especialment sensible: el menjador escolar. Aprofitant un estudi recent, es poden aportar algunes dades d'interès al debat.

En primer lloc, entre un 35 % i un 45 % de l'alumnat d'infantil i primària utilitza els menjadors escolars. Totes les comunitats autònomes, excepte les ciutats autònomes, tenen transferides les competències i disposen de normativa pròpia sobre aquest servei.

Aquesta normativa se centra a promoure una alimentació saludable, amb una millora evident en els darrers anys respecte a la grandària de la ració i la freqüència de consum, coherent amb les recomanacions de les guies nutricionals.

A banda, més recentment s'ha apostat per la sostenibilitat en l'alimentació, alhora que es planifiquen menús adequats per a les persones usuàries del menjador amb necessitats especials.

Menjador escolar i educació alimentària

Així, i llevant la naturalesa erràtica de l'alimentació en l'edat corresponent a l'etapa escolar, els propis gustos personals, l'educació alimentària rebuda a casa i una certa heterogeneïtat en alguns aspectes de la normativa, es pot afirmar que el menú escolar és apropiat i adequat per a la població destinatària. A més, serveix en molts casos com a oportunitat per a l'educació alimentària, tan important en aquesta població.

Aquest tipus d'educació podria ser la solució per a evitar que la relació entre menjar fora de casa i l'excés de pes s'establisca com a certa. Aquesta proposaria opcions de plats, cartes i menús que permeten fer una elecció informada, ja siga amb iconografies, valors nutricionals o recomanacions de menú.

Finalment, aquesta educació va lligada a l'àmbit escolar, però també a una part dels locals de restauració i, en tot cas, de manera individual i pel vostre propi interès, confieu-la a una professió sanitària, en aquest cas la de dietista-nutricionista.

Jesús Blesa Jarque, PDI Àrea de Nutrició i Bromatologia, Universitat de València; Ana Frigola Cánoves, PDI. Àrea Nutrició i Bromatologia, Universitat de València i María José Esteve, PDI. Àrea de Nutrició i Bromatologia, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.