Rosario Gil García és professora de la Universitat de València (UV) en el Departament de Genètica i investigadora en l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la UV i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). En aquesta entrevista explica el desenvolupament d’una nova mesura de control biològic per reduir la població de mosquit tigre asiàtic a València fent servir el bacteri Wolbachia. Rosario Gil dirigeix la investigació molecular de dos projectes, un de l’Ajuntament de València i un altre del Ministeri de Ciència i Innovació, amb aquest objectiu.

Com és la col·laboració amb l’Ajuntament de València en el vostre projecte?

L’Ajuntament tenia interès a controlar la plaga de mosquit perquè està resultant molt molesta en els últims anys. Ja no només perquè poden transmetre malalties, sinó que la picada és molt molesta i València és una ciutat turística. Dins el control que tenen de totes les plagues d’insectes, aquesta és una de les més importants, la del mosquit comú i el mosquit tigre.

Quines malalties poden transmetre els mosquits tigre asiàtics?

El mosquit tigre asiàtic, Aedes albopictus, no és el vector principal de moltes malalties. És més freqüent que arriben amb el mosquit tigre africà, Aedes aegypti, que transmet molts virus com chikungunya, Zika, dengue, febre del Nil; és a dir, malalties bastant serioses. El tigre asiàtic també pot transmetre-les, per això és preferible controlar primer la població per evitar que arribe una infecció d’algun d’aquests virus i puga transmetre’s a través de la població de mosquit tigre establerta ací.

"Wolbachia és un endosimbiont d’insectes, és a dir, bacteris que viuen dins dels insectes en cèl·lules especialitzades"

--------------------------------------

"La incompatibilitat citoplasmàtica vol dir que si un mascle porta un Wolbachia i s’aparella amb una femella que porta un altre tipus de Wolbachia, l’embrió és estèril i no arriba a nàixer"

La capacitat de transmetre malalties dels mosquits tigre asiàtics podria arribar a ser un problema de salut pública a la península?

De moment pensem que no, però no es pot descartar perquè amb la situació que s’està donant arran del canvi climàtic s’ha arribat a la invasió del mosquit tigre asiàtic ací. Per tant, qualsevol possibilitat que s’establisca qualsevol d’aquests virus podria ser un problema. A més, hi ha hagut casos i no casos esporàdics portats de fora, sinó algun autòcton. En els últims anys, hi ha hagut diverses iniciatives a escala local i mundial per intentar utilitzar diferents sistemes de biocontrol dels mosquits i així evitar els plaguicides, ja que aquests poden afectar altres insectes i poden ser també nocius per a les persones. Per tant, si aconseguim un control biològic, sempre serà preferible.

Quins sistemes de biocontrol s’estan fent?

Un dels sistemes de biocontrol que es fa des de fa un temps contra la plaga del mosquit tigre és l’ús del bacteri Wolbachia. Aquest bacteri s’ha utilitzat de vegades per evitar que es transmeten els virus i altres vegades per evitar que es reproduïsquen els mosquits. A València, en no tindre de moment transmissió de virus, estem intentant emular una anàlisi feta a la ciutat de Roma per controlar la població de mosquit tigre asiàtic posant a punt la tècnica per aconseguir aquest propòsit. Tot i això, no és un assumpte immediat, ja que necessita un cert estudi. Fa uns anys que caracteritzem els mosquits de la ciutat de València per posteriorment trobar la millor solució contra ells. En definitiva, a València estem desenvolupant un sistema per combatre la plaga del mosquit tigre amb el bacteri Wolbachia.

Què és el bacteri Wolbachia?

Wolbachia és un endosimbiont d’insectes, és a dir, bacteris que viuen dins dels insectes en cèl·lules especialitzades i des de dins poden fer coses bones o dolentes. És la meua línia de treball. Per exemple, Wolbachia depenent de l’insecte en què estiga, li pot fer bé i ser necessària per fabricar per als insectes els nutrients que no tenen en la seua dieta. En altres casos és a l’inrevés i el que fa el bacteri és aprofitar-se de l’hoste.

En el cas dels mosquits, Wolbachia, com la majoria d’endosimbionts, se situa sempre a prop dels ovaris de la femella per transmetre’s d’una generació a la generació següent, directament a través dels ous o els embrions. De manera que allò que fa aquest bacteri en el cas del mosquit tigre i del mosquit comú, Culex pipiens, és infectar les femelles per al seu propi benefici. Això es coneix com un paràsit reproductiu. Algunes de les conseqüències que provoca són alteracions reproductives que poden anar des d’eliminar els mascles perquè com són les femelles la que ho transmeten llavors hi hauria més femelles; feminitzar els mascles, és a dir, que tant els que són mascles genètics com femelles genètiques actuen com a femelles que transmeten el bacteri, i una altra de les alteracions que provoca és la incompatibilitat citoplàsmica.

"Volem trobar un Wolbachia que siga incompatible amb la que porten els mosquits tigre de forma natural, produir grans quantitats de mosquits tigre infectats amb aquesta nou Wolbachia incompatible i alliberar mascles a l’ambient perquè s’aparellen amb les femelles"

En què consisteix la incompatibilitat citoplasmàtica?

La incompatibilitat citoplasmàtica vol dir que si un mascle porta un Wolbachia i s’aparella amb una femella que porta un altre tipus de Wolbachia, l’embrió és estèril i no arriba a nàixer. El mascle transmet a l’esperma una toxina i la femella al citoplasma de l’òvul porta l’antitoxina. Si l’antitoxina no és la corresponent, no neutralitza la toxina i mata l’embrió, i això és el que estem intentant aconseguir.

El Wolbachia que porta el mosquit comú és incompatible amb el Wolbachia que normalment infecta el mosquit tigre. A la nostra investigació, volem trobar un Wolbachia que siga incompatible amb el que porten els mosquits tigre de forma natural, produir grans quantitats de mosquits tigre infectats amb aquest nou Wolbachia incompatible i alliberar mascles a l’ambient perquè s’aparellen amb les femelles.

Per què només s’alliberen mascles?

Alliberem només mascles perquè aquests no s’alimenten de sang, només les femelles ho fan quan estan “prenyades” i ho fan perquè es puguen desenvolupar els seus embrions. Els mascles infectats, quan es troben amb la femella s’aparellaran i els embrions que sorgisquen moriran, amb la qual cosa, evites que s’estiguen reproduint i en reduïxes la població. L’ús de Wolbachia com a eina d’incompatibilitat citoplasmàtica té un avantatge sobre un altre sistema que utilitza l’alliberament de mascles estèrils irradiats. La irradiació pot afectar el seu fenotip, de manera que les femelles no se senten tan atretes per ells.

Quan s’obtenen mosquits portadors de Wolbachia, hi ha alguna regulació per alliberar-los?

L’ús de Wolbachia als mosquits tigre no genera mosquits transgènics, per tant, no és un problema i encara que Wolbachia tinga certa especificitat d’hoste, pot infectar tant de forma vertical, és a dir, de la mare a la descendència, com de forma horitzontal, és a dir, dels uns als altres. Per això no estem fent res que siga estrany a la natura. Sí que necessites un permís d’alliberament, però no requereix cap permís especial, a més, ja s’ha fet a Itàlia i en altres llocs del món s’està fent per evitar la transmissió de virus per picada del mosquit. Per al primer alliberament, caldrà trobar un espai adequat per fer un assaig pilot, controlat, i veure si funciona bé.

"L’ús de Wolbachia als mosquits tigre no genera mosquits transgènics"

----------------------------------------

"En lloc de portar-nos un Wolbachia italià d’un mosquit italià ho volem fer amb un Wolbachia valencià i amb un mosquit valencià"

Quan va començar aquest projecte?

És un projecte en què col·labora l’Ajuntament de València, el Departament de Parasitologia de la Universitat de València i l’empresa Lokímica especialitzada en control de plagues. No ho vaig iniciar jo. Els meus col·legues van iniciar el projecte i intentaven caracteritzar els mosquits amb la col·laboració d’un grup italià per intentar aconseguir implantar ací també el mateix sistema d’incompatibilitat citoplasmàtica. La idea era que en lloc de portar-nos un Wolbachia italià d’un mosquit italià ho volem fer amb un Wolbachia valencià i amb un mosquit valencià. Com que em dedique als endosimbionts, em van preguntar si jo podia caracteritzar el Wolbachia que tenim ací natural i els vaig dir que sí.

Com s’està desenvolupant el projecte?

El que van fer en l’àmbit del projecte va ser recollir exemplars de mosquit comú per tota València perquè jo poguera caracteritzar si portaven Wolbachia o no i quin tipus de Wolbachia i veure si eren compatibles o incompatibles amb les del mosquit tigre. Amb això vam començar a treballar i, com que no teníem diners per contractar personal amb què fer l’anàlisi molecular, el que vam fer va ser dissenyar treballs de fi de grau. Els estudiants aprenien a fer tot el procés de l’aïllament del DNA, caracterització mitjançant PCR i seqüenciació, un projecte redó i una formació molt completa. Jo no havia pensat a treballar abans amb Wolbachia fins al moment que em van demanar que en caracteritzara un perquè l’equip de recerca volia tindre un Wolbachia autòcton.

Actualment, no només estem treballant amb la Wolbachia del mosquit comú, sinó que també estem caracteritzant la Wolbachia de Drosophila melanogaster, que també és incompatible amb la del mosquit tigre. Aquestes mosques de la fruita les ha caçades personal de l’Institut Cavanilles de la Universitat a Requena durant la verema. Estem veient amb quin dels dos bacteris ens quedem. De manera que, per una banda, tenim persones del Departament de Parasitologia curant el mosquit tigre de la seua Wolbachia natural. I, per altra banda, estem caracteritzant el bacteri del mosquit comú i el de Drosophila. El següent pas seria injectar la que seleccionem al mosquit tigre abans d’alliberar-lo.

Com es va dur a terme el mostreig del mosquit comú?

A mi els mosquits ja m’arriben morts. Es posen una sèrie de trampes a diferents districtes de València o de zones costaneres pròximes on hi ha més probabilitat de trobar mosquits: el Jardí d’Aiora, els Jardins de Monforte, Moncòfar o cementiris amb gerros on hi ha flors on s’acumula aigua i les femelles hi dipositen els seus ous fins que eclosionen. Es recullen normalment els ous, els fan eclosionar en captivitat i quan tenen els adults separen mascles i femelles per ficar-los en uns potets que es guarden a -20^oC durant alguns dies. Això és el que m’arriba a mi. A cada potet hi ha aproximadament entre 20 i 40 mascles o femelles. A partir d’ací, els analitzem un per un i extraiem el DNA per comprovar si porten Wolbachia.

Quin és l'objectiu daquesta mesura?

Intentar aconseguir que es reduïsca la població de mosquits tigre amb alliberaments controlats. Si tot anara bé, creiem que l’any que ve podem fer el primer alliberament controlat al setembre i comprovar que funciona. Després, en la següent campanya el que es faria és anar alliberant mascles en diferents dosis. Tot i això, nosaltres de forma experimental no tenim la capacitat de produir quantitats grans de mosquits perquè tenim unes instal·lacions menudes. L'Ajuntament tenia la intenció, i espere que seguisca així, de posar en marxa una instal·lació més gran. Hi ha un emplaçament amb unes possibles instal·lacions que podrien preparar-se per a la criada de mosquit, tant del curat com de l'infectat amb la Wolbachia incompatible.

"Creiem que l’any que ve podem fer el primer alliberament controlat al setembre i comprovar que funciona"

Quins objectius s’han assolit ja?

En aquests moments tenim caracteritzats els mosquits tigre de València, tenim caracteritzats alguns Culex per aconseguir extreure’n la Wolbachia i tenim caracteritzades les Drosophila de Requena per poder-les utilitzar també. Tot això pel que fa a la caracterització molecular per detectar què és el que volem introduir. A més, al laboratori tenim els mosquits tigre que porten la soca de Wolbachia autòctona i en tenim els mosquits curats. Per tant, estem en el moment en què hauríem d’introduir el nou Wolbachia dins dels ous. Ara ens cal un micromanipulador per introduir els bacteris dins dels ous i contractar la persona que ho ha de fer.

Quina etapa/es en l’assaig del projecte considera crítica/es?

La veritat és que estem resolent tots els problemes que es presenten, però queda molt per fer. Quan tinguem el micromanipulador hauríem de fer milers d’injeccions per aconseguir mosquits amb el nou Wolbachia. A més, necessitaríem que les femelles amb què s’aparellen estiguen infectades de forma natural (que sembla que sí) per aconseguir incompatibilitat i també necessitaríem comprovar si funciona en la natura. Una altra limitació és que no ho podem fer en qualsevol moment de l’any, sinó que s’ha de fer al final de l’estiu amb quantitat suficient de mosquits.

En aquest moment en quin punt està el conveni amb l’Ajuntament de València?

Acabem de firmar un nou conveni amb l'ajuntament. És un conveni menut, però tot allò relacionat amb les instal·lacions està més endarrerit. Tot el que és la caracterització seguirà endavant. La idea és mantindre viu el conveni perquè necessitem contractar personal que estiga mantenint les poblacions de mosquits i també necessitem avançar en instal·lacions més grans. 

"Al laboratori tenim els mosquits tigre que porten el cep de Wolbachia autòctona i en tenim els mosquits curats. Per tant, estem en el moment en què hauríem d’introduir el nou Wolbachia dins dels ous"

Hi ha algun aspecte millorable o negatiu en la investigació?

Tot va bé de moment, però sempre estem lluitant per aconseguir diners, material i personal. Seria més fàcil si tinguérem un centre gran dedicat a això i nosaltres som un grup reduït amb una quantitat de personal que és molt limitada i, per tant, anem pas a pas.

Quina és la teua aportació dins de l’equip de recerca?

Dur a terme la caracterització del bacteri i si en algun moment calguera caracteritzar l’insecte també amb marcadors moleculars. La idea seria que quan seleccionem un Wolbachia i com que jo també treballe en genòmica, que en férem l’estudi genòmic. Amb això podríem tindre el genoma d’un Wolbachia valencià, que portaria un nom valencià i podríem publicar-ho i dipositar-ho en les bases de dades. També estem estudiant la comunicació entre l’hospedador i el simbiont. El que volem estudiar és si hi ha trànsit de molècules que permeten la comunicació entre Wolbachia i l’insecte.

"Podríem tindre el genoma d’un Wolbachia valencià, que portaria un nom valencià i podríem publicar-ho i dipositar-ho en les bases de dades"

Què suposa l’aportació de la col·laboració amb els investigadors italians al vostre equip de recerca?

Actualment hi ha una persona de l’equip de parasitologia que està fent la tesi internacional, codirigida amb un membre del grup italià que va dur a terme l’estudi a Roma. Ha estat durant un temps a Itàlia aprenent totes les tècniques i ara el que farem és aplicar-les ací.

Quines metes es planteja a llarg termini en la investigació amb Aedes albopictus? Quina pensa que serà la distribució d’aquest nou mosquit al país en un futur pròxim?

Tindrem mosquits tigre asiàtics per tot Espanya sobretot a les zones on hi haja més humitat. Aquest any, la població de mosquit tigre s’ha endarrerit perquè hem tingut una primavera molt seca. Tot i això, els mesos de juny i juliol amb els dies de pluja s’ha incrementat la reproducció d’aquesta plaga. Jo estic treballant en altres sistemes model i les tècniques que s’utilitzen per intentar entendre com es comuniquen entre si l’insecte i l’hoste també podem aplicar-les en aquesta investigació i això a mi m’encanta. A partir d’ací es poden fer estudis moleculars, estudis microscòpics, estudis que et permeten caracteritzar millor el sistema i això potser també pot ajudar a lluitar contra la plaga d’una altra manera.

Quin és el potencial d’èxit si apliquem aquesta nova eina?

Als llocs on s’ha utilitzat aquesta eina, s’ha aconseguit limitar bastant el creixement de les poblacions de mosquits.

Si es deixaren d’alliberar mosquits amb Wolbachia, la població Aedes albopictus sense aquest bacteri tornaria de manera lenta als nivells en què estaven establerts?

Volem que es puguen continuar fent alliberaments i, si fóra possible, que es feren alliberaments alternatius perquè mai no hi haja un problema d’aparicions sobtades d’una població amb la nova Wolbachia. De manera que cal continuar fent alliberaments controlats regularment, però no és d’esperar que s’estabilitzara la que és menys freqüent.

"Als llocs on s’ha utilitzat aquesta eina, s’ha aconseguit limitar bastant el creixement de les poblacions de mosquits"

La mesura de control biològic amb Wolbachia a més de reduir la població dels mosquits tigre, també pot reduir la capacitat de transmissió de malalties quan els mosquits són portadors daquest bacteri?

Sí, s’ha vist que els mosquits infectats amb Wolbachia tenen menys capacitat de transmissió de virus i que probablement hi haja una incompatibilitat entre ells. En el cas del dengue en el mosquit tigre africà, al contrari que el mosquit tigre asiàtic, aquest té poques vegades Wolbachia. I ficant el bacteri en el seu sistema s’aconsegueix frenar el dengue; no es disminueix la quantitat de mosquits, però no es pot transmetre el dengue.

“Totes les àrees de la ciència són igual d’importants”

Quin consell donaria a futurs investigadors en l’àrea dels artròpodes invasors?

Totes les àrees de la ciència són igual d’importants. Mai no pots saber què és realment important perquè quan descobreixes algun fenomen natural o alguna explicació o relació entre éssers vius o fins i tot aspectes físics de la natura, tu mai no saps quina serà l’aplicació. Per exemple, a Einstein li van donar el Nobel per l’efecte fotovoltaic i no per la teoria de la relativitat. Jo crec que ell no havia pensat en aquell moment que s’utilitzaria per fer plaques solars per obtindre energia. La curiositat oberta està molt bé i si després, a més, tens un problema que vols resoldre i busques com solucionar-ho, també t’ajuda, però no deixa de ser la curiositat per resoldre el problema. És a dir, entendre’l, definir-lo i després resoldre’l.

A més de formar part de l’equip de recerca del mosquit tigre asiàtic, també està fent altres projectes de recerca?

En aquest moment, sóc investigadora principal d’un projecte del Ministeri que es diu “Comunicació hoste-simbiont i la seua utilitat en el control biològic de plagues i patògens (SYMB-CONTROL)”. El principal model d’estudi que tenim establert en el laboratori és la panderola alemanya, Blattella germanica. Aquest sistema model és el que estem utilitzant perquè té endosimbiont, però també té microbiota intestinal i com que menja quasi el mateix que nosaltres, la seua microbiota intestinal és bastant semblant a la nostra.

Estem treballant en entendre com s’estableix aquesta microbiota intestinal i com la podem manipular perquè ens pot permetre conèixer aspectes de la microbiota humana. Volem estudiar si la microbiota de la panderola Blattella germanica conté gens de resistència a antibiòtics ja que podria ser un reservori d’aquest tipus de gens que són, per descomptat, dolents per a nosaltres. Unes altres investigacions que s’estan duent a terme és veure si també poden ser vectors de bacteris que puguen ser patògens. Per tant, són aspectes que estan relacionats amb la salut humana.

"Volem estudiar si la microbiota de la panderola Blattella germanica conté gens de resistència a antibiòtics i si podia ser un reservori d’aquest tipus de gens"

------------------------------

"D’altra banda, estem estudiant pèptids antimicrobians que podrien ser una alternativa a l’ús d’antibiòtics que poden mantindre a ratlla alguns bacteris"

I en quin estat es troba aquest projecte?

Hem aconseguit panderoles lliures de microbiota, amb la qual cosa, podem veure què passa quan no tenen bacteris intestinals. Volem veure també com l’insecte manté el control dels diferents bacteris que viuen en l’intestí i els que viuen en cèl·lules especialitzades sense que es barregen els uns amb els altres. A més, volem veure si entre elles es comuniquen o si aporten algun benefici a l’hoste. Per això, estem estudiant transcriptomes de les panderoles, que poden ser de tot l’individu o només de l’intestí. En un altre projecte paral·lel, també estem mirant si diferents condicions d’estrès relacionades amb la temperatura els poden afectar, per veure com es modifica la microbiota en resposta a l’estrès.

D’altra banda, estem estudiant pèptids antimicrobians que podrien ser una alternativa a l’ús d’antibiòtics que poden mantindre a ratlla alguns bacteris. Cada vegada hi ha més resistència als antibiòtics i s’han detectat uns pèptids menuts que genera el mateix organisme, formen part de la immunitat innata dels insectes. Estem intentant detectar quins són els pèptids antimicrobians en el nostre sistema. A més, volem veure com l’hospedador envia senyals a la microbiota i viceversa, utilitzant com a sistema de connexió vesícules extracel·lulars. Es tracta d’un sistema on es poden transmetre fins i tot RNA. Hem aïllat vesícules extracel·lulars de l’hemolinfa de la panderola i estem analitzant el càrrec, que és el que porten dins les vesícules.

També és coordinadora del programa de doctorat en Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Quina funció exerceix com a coordinadora de doctorat?

És un programa amb deu línies de recerca on s’estudia qualsevol cosa relacionada amb la biodiversitat i l’evolució, tant a nivell molecular com funcional o ecològic. Coordine la comissió acadèmica que avalua les persones que volen accedir al programa i comprova que complisquen els requisits per ser admeses fins al límit que ens permeta el programa. Avaluem els plans de recerca i els informes de progrés, i assegurem que compleixen els estàndards adequats. De manera que, quan arriba el moment del dipòsit de la tesi, som el primer filtre que permet veure si la tesi està a punt per ser dipositada. Revisem que el comitè d’expertes i experts proposats siga adequat per avaluar la tesi.

"El primer valor, i el més important en investigació, és la curiositat"

------------------------

"Uns altres valors en investigació són vocació i molta paciència"

Quins valors personals considera importants en el seu treball?

El primer valor, i el més important en investigació, és la curiositat. Si tens curiositat, intentes trobar la resposta a les coses, busques la informació, la bibliografia i després busques respondre aquelles preguntes que no estan descrites encara a la bibliografia i per això cal ser curiosa. Per descomptat, has de tindre vocació perquè això requereix molt d’esforç i moltes hores de treball. Sense vocació és molt difícil concentrar-se en alguna cosa en què no sempre veuràs el resultat fàcilment. Per tant, uns altres valors en investigació són vocació i molta paciència, que també és una de les coses importants.

Què és el que més t’apassiona de la teua àrea de recerca?

El que m’agrada és la investigació, en general, perquè tinc curiositat. Qualsevol cosa que siga aprendre. I tots els fenòmens biològics em semblen apassionants. Sempre faig la broma de dir que sóc microbiòloga de deformació perquè en realitat crec que és molt difícil definir una ciència per la mida de l’objecte d’estudi. Des del principi, vaig començar a fer coses amb microorganismes, primer amb llevats, i després he estat treballant amb bacteris, però he fet coses molt diferents amb totes i sempre m’ha agradat tot el que he estat fent. Al principi estudiava la paret dels llevats per trobar una diana amb què poguérem atacar les infeccions amb fongs, que és el que es feia en aquell moment al Departament de Microbiologia de la Facultat de Farmàcia. Després, me’n vaig anar als Estats Units per fer la meua estada postdoctoral i vaig entrar en un laboratori de genètica humana utilitzant llevats com el meu sistema model per estudiar gens supressors de tumors en humans.

"Vaig entrar en un laboratori de genètica humana utilitzant llevats com el meu sistema model per estudiar gens supressors de tumors en humans"

-----------------------------------

"L'any 2001 vaig entrar a treballar al laboratori de genètica evolutiva i des de llavors he seguit amb aquesta línia que en aquests moments és la meua passió"

I en tornar a Espanya?

En tornar a Espanya no tenia la possibilitat de treballar en un laboratori de genètica humana, però els llevats sí que em van donar pista i vaig començar treballant primer amb llevats cervesers i després amb llevats vínics. Tot i això, la carrera va quedar interrompuda per moments difícils per estabilitzar el personal investigador. Allò va ser dur. Em vaig presentar a una plaça per treballar a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat de Biologia Evolutiva en un grup de genètica evolutiva, jo que sóc farmacèutica i que no havia estudiat mai genètica ni evolució, i la vaig aconseguir. Vaig fer un gir complet al que estava treballant, vaig deixar de centrar-me en els llevats per passar a treballar en bacteris endosimbionts d’insectes, que llavors era una cosa que ni sabia què era. També va ser el moment en què va començar a sorgir la genòmica per estudiar genomes complets en comptes d'estudiar gens individuals i em vaig posar en aquesta línia. L'any 2001 vaig entrar a treballar al laboratori de genètica evolutiva i des de llavors he seguit amb aquesta línia que en aquests moments és la meua passió.

Alguna anècdota memorable sobre el teu treball que vulgues compartir?

Cada dia hi ha alguna anècdota. Ara mateix, me’n recorde de quan se m’havia acabat el contracte de reincorporació, me’n vaig anar a casa i vaig dir al meu marit “Doncs em prepare oposicions de secundària”. Em va dir “Tu? “Moriràs, tu necessites fer ciència com respirar”. Vaig entendre que el meu marit s’havia adonat que jo ho necessitava, de manera que està molt bé perquè el meu marit se’n vingué amb mi als Estats Units, però ell no és científic. Una altra anècdota és que jo vaig tindre una filla programada científica –com quasi totes les científiques que tenim fills, programats– abans de llegir la meua tesi, perquè jo el que no volia era estar donant-li pit en el moment que me n’anara de postdoc. El meu marit era funcionari, amb la qual cosa podia demanar una excedència per poder acompanyar-me i cuidar la xiqueta. Tinguérem molta sort perquè ell va poder demanar el permís maternal, i dic maternal i dic bé perquè era el primer any que el podia demanar un home. L’imprès deia: “la funcionària” i després el nom del meu marit “ha sol·licitat el permís per cuidar un fill menor de tres anys”. Posteriorment va demanar l’excedència de dos anys més. Vam estar tres anys a l’estranger i ell va ser l’amo de casa. L’estat on estàvem era força masclista i quan ell deia que la seua professió era housekeeper la gent se’l quedava mirant i ell explicava que la seua dona era la que treballava. Al meu marit li deien Mr. Gil perquè com jo sóc Rosario Gil doncs òbviament ell havia de ser Gil i jo la que havia canviat de nom.