.jpg)
Sacramento Pinazo-Hernandis, Universitat de València
La soledat és una qüestió de gran importància social i sanitària. No es pot banalitzar. Sovint va unida a problemes de salut mental. En els darrers anys ha augmentat la conscienciació i l'interès per la soledat i l'aïllament social, sobretot arran de la pandèmia per COVID-19, que va visibilitzar un problema ja existent. Però això no és prou.
Encara queden moltes preguntes sense resoldre que demanen respostes basades en dades científiques: com viuen les persones que se senten soles? Què necessiten? Què els ajudaria a viure millor? Com podem ajudar-los a connectar amb altres persones i amb si mateixes? Com aprendre a acceptar la soledat?
Vivim, com adverteix el pensador Zygmunt Baumann, en societats líquides, molt canviants, amb relacions poc duradores i compromeses, molt individualitzades. A més, cada vegada som més digitals. No hem estat mai tan connectats com ara. Una il·lusió de connexió. Ens comuniquem molt, però per WhatsApp o altres vies. Ens asseiem poc a estar amb altres persones.
Soledat i aïllament social són el mateix?
La soledat és subjectiva i l'aïllament social és un fet objectiu. La soledat és un sentiment personal que es refereix a la falta de connexió amb altres persones i el desig de relacions més satisfactòries. Però no és gens fàcil definir-la.
“És una cosa molt dolenta, que et paralitza”, “No t’ho sabria dir”… Són alguns testimoniatges de les persones entrevistades en un estudi que hem fet a Cantàbria en el marc del Programa Viernes contra la soledat no desitjada. Trobem més de 140 paraules diferents que agrupem en 12 categories: la soledat com a tristesa, pena, dolor, fracàs, buit, por, abandó, ansietat, depressió, vergonya, rumiament.
Poques persones ens han parlat de la soledat com una cosa positiva (solitud, pau, tranquil·litat, trobada amb un mateix…). Podem citar diferents elements que s'han d'incloure en una definició de la soledat com a experiència negativa, entenent-la com una situació que no es tria voluntàriament (no desitjada) i que no es controla. Es relaciona amb tenir una xarxa insuficient per a oferir el suport social que es necessita, i que genera sentiments desagradables en els qui la pateixen.
Per la seua banda, l'aïllament social és una cosa objectiva que es refereix a tenir poques relacions socials i un contacte social nul o infreqüent.
No hem de confondre tampoc sentir-se sol amb estar sol o viure sol. Algunes persones poden experimentar soledat vivint acompanyades. En canvi, altres poden no experimentar soledat vivint soles.
L'aïllament social i la soledat també poden tenir un impacte negatiu en la salut mental i incrementar el risc d'ansietat, depressió i deterioració cognitiva, i en la salut física (problemes cardiovasculars, per exemple).
Quins factors de risc poden portar a sentir-nos sols?
Si bé la soledat pot afectar qualsevol, hi ha grups d'especial risc, com les persones grans, les persones migrants, les persones amb discapacitat o malaltia mental, les persones sense llar, les persones joves que viuen en situació de precarietat econòmica o les persones de col·lectius LGTB, entre altres.
Les diferents recerques han trobat factors de risc dels sentiments de soledat que a vegades ocorren alhora. Un d'aquests és viure sol, però també hi ha elements socioestructurals –com les barreres arquitectòniques i la falta de transport i recursos adequats–, la discriminació o aspectes socials i culturals.
Quines estratègies hi ha contra la soledat?
En els darrers anys han sorgit estratègies, plans i programes per a lluitar contra la soledat en diferents llocs del món. Alguns estan dirigits a augmentar la connexió social i el sentit de comunitat. Altres s'enfoquen directament a fer que la gent no se senta sola ni estiga aïllada: End Loneliness (al Regne Unit), estratègia enfront de la soledat no desitjada de Madrid i Barcelona; programa Cerca de Ti de Castella-Lleó; programa Te Acompaña de la Creu Roja; programa Siempre Acompañados de la Fundació la Caixa, etc. Però la veritat és que encara no disposem d'anàlisis sobre l'efectivitat de les polítiques aplicades.
Si la soledat té diferents causes, és un fenomen multidimensional i polifacètic, exigirà diverses maneres d'afrontar-la. Per aquesta raó, hem de parlar de soledats i dur a terme diferents tipus d'accions per tractar de mitigar-la: individuals, socials i comunitàries.
Entendre què pot portar les persones a sentir-se soles i què en manté algunes atrapades en la soledat és crucial per a desplegar bones intervencions per a prevenir-ne i mitigar-ne els efectes. També cal atendre altres grups de persones, més enllà de la gent gran.
Som éssers socials i relacionals i necessitem els vincles i la companyia, i el suport social és un factor protector que ajuda les persones a afrontar diverses situacions que ocorren al llarg de la vida. Ajuntar esforços per crear comunitats amistoses que tinguen cura de les persones de totes les edats és una qüestió a la qual hem de dedicar esforços.
Sacramento Pinazo-Hernandis, Professora titular de Psicologia Social, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
