Vaig viure el canvi que es va produir amb l'entrada en vigor de la Llei de reforma universitària, que em va obrir la porta del que podia ser la recerca com una via de desenvolupament personal de les meues inquietuds. El que més m'agrada de la meua activitat professional és estar envoltada d'estudiants, amb la seua motivació i il·lusió, que sempre tenen la mateixa edat. M'agrada seguir-los en la seua activitat professional i veure com arriben a exercir feines rellevants en empreses nacionals i internacionals, centres de recerca i universitats. No concep que l'activitat docent estiga separada de la de recerca, perquè la visió que t’aporta la recerca permet donar una formació actualitzada.
Gloria Rodríguez / El plaer d'aprendre
Gloria Rodríguez Donoso. Universitat de Castella-La Manxa.
Recorde el dia que vam estrenar el laboratori de química del nou col·legi. Jo devia tenir dotze anys i allà es trobaven les provetes, les pipetes, els tubs d'assaig i el matràs d’Erlenmeyer. Aquell dia només vam dibuixar, però crec que va ser quan vaig decidir que havia de ser química. Sempre m’havia agradat aprendre i preguntar-me com funcionava tot allò que m'envoltava. Per això, quan vaig acabar la carrera i vaig veure un anunci per a fer el doctorat en un centre del CSIC, no ho vaig dubtar. Allí em van parlar de la recerca, de l'estudi i de l'experimentació, de viatjar a altres laboratoris i, sobretot, d'aprendre. És quan vaig decidir que volia ser científica.
Lucía Hipólito / Gaudir la ciència
Lucía Hipólito. Universitat de València.
Ser científica és la millor feina del món. Cada dia hi és diferent; evoluciones, aprens, interacciones amb moltes persones de diferent procedència i edat, treballes en equip, viatges, t'emociones amb els teus resultats i resols enigmes de la vida. També és un goig que em fa sentir fenomenal. El meu ego s'infla quan vaig desgranant els perquès i els coms de la neurociència. Quan em fique al llit i pense en el que he fet al llarg del dia em sent bé. Això no vol dir que siga sempre meravellós, però és que existeix la perfecció? M'agrada pensar que amb la ciència cada dia ens hi trobem més a prop.
Carmen Agustín / Gaudir comptant
Carmen Agustín. Universitat de València.
En la meua família quasi ningú tenia estudis universitaris; potser per això la meua mare va fomentar que jo estudiara. Vaig triar ciències perquè em semblava (i tothom m'ho deia així) que tenia més eixides laborals. Em vaig decantar per biologia perquè va ser l'assignatura que em va anar més bé en el COU. La neurociència em va triar a mi: em vaig presentar a l'examen cinc hores tard i, en pujar al despatx del professor –que després seria el meu director de tesi– per comprovar que ja no hi havia res a fer, em va dir que s'havia fixat que ho feia molt bé i que estaria encantat que demanara una beca. Jo tenia vint-i-un anys, i encara que no tenia molt clar quines possibilitats tindria, tant l'assignatura com la lectura d'Un antropòleg a Mart m'havien convençut. La neuro era el que feia goig. Avui dia, als meus quasi quaranta anys, continue gaudint, com a professora universitària, no sols de treballar en ciència, sinó també d'explicar-la.
María Luz Guenaga / Humilitat i curiositat
Maria Luz Guenaga Gómez. Universidad de Deusto.
Ser investigadora no és una cosa que tinguera planificada. Ha anat sorgint en la meua vida com una manera de treballar, de fer les coses i de mirar el món. Per a fer recerca ha resultat necessari aprendre de l'experiència, dels referents que m'envolten en el dia a dia i dels que he buscat i trobat en el meu camí. He après que l'actitud fonamental de la recerca és la humilitat i la curiositat. Humilitat per a acceptar totes les coses que no sabem i posar en dubte aquelles que creiem saber. Curiositat per voler saber, entendre i aprendre. La ciència representa un repte constant que m'estimula. També és important treballar amb les emocions: la frustració, perquè el procés és molt lent, i l'orgull, quan les coses avancen. Soc científica perquè m'agrada despertar-me per anar a treballar i no saber què m'espera.
Delfina Roca / Equip, disciplina i esforç
Delfina Roca. Universidad de Murcia.
Porque no hay mejor carrera para aplicar la creatividad. Soy curiosa por naturaleza y siempre me ha gustado afrontar los problemas e intentar solucionarlos. De eso trata la labor de investigación. Me encanta trabajar en equipo y tengo muy arraigados determinados valores necesarios para esta tarea, como la disciplina y el esfuerzo. Encuentro fascinante indagar para contribuir a que habitemos un mundo mejor. Creo firmemente que la ciudadanía será más libre y culta a medida que asimile y participe de los retos a los que la ciencia puede dar respuesta en la actualidad. Mi mayor vocación y satisfacción es incentivar a los demás, sobre todo cuando se trata de los más jóvenes. Me gusta motivarlos para que afronten desafíos de manera innovadora, así como dotarlos de herramientas para combatir la mediocridad, la demagogia, los estereotipos y las falsas creencias.
Ana María Abril / Passió i dubte
Ana María Abril Gallego. Universitat de Jaén.
La imatge de la recerca com a generadora d'una veritat única, irrefutable, incomprensible, llunyana i sacrificada l'allunya dels joves i, sobretot, de les joves. Aquesta idea és l'antítesi de la realitat. La recerca intenta generar models que expliquen el coneixement que construeixen grups de persones, que dubten, però que estan unides per la passió per fer-se preguntes refutables. En l'actualitat la meua preocupació és donar als meus estudiants una visió adequada de la ciència, perquè quan jo vaig descobrir la naturalesa de la recerca científica va ser quan em va apassionar. En aquell moment no em va aturar res ni tan sols sentir que “Estudiar biologia no té eixides” o que “Per a què faràs la tesi, si després aniràs a l'atur”. Entendre la ciència com una activitat humana i abastable va ser la meua gran motivació. No hi ha motivació més gran que apassionar-te per intentar comprendre allò que t'envolta.
Marta Macho-Stadler / Investigar és compartir
Marta Macho-Stadler. Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea.
Investigar en matemàtiques és un repte constant, un estímul per a continuar aprenent, una oportunitat per a relacionar conceptes, una ocasió per a avançar en el coneixement. Preguntar-se sobre les possibles generalitzacions d'un problema o intentar comprendre un resultat des d'un altre punt de vista ajuden a desxifrar els nombrosos matisos que amaga qualsevol enunciat matemàtic. Jo no concep la recerca sense col·laboració. Fer recerca és compartir, aprendre de les persones amb les quals treballes, actuar sempre amb mentalitat oberta i, no cal dir-ho, amb humilitat. Com a docent, entenc que la recerca m'ajuda a millorar la meua pràctica a l'aula, a raonar amb més desimboltura, a completar la meua cultura matemàtica i transmetre d'aquesta manera les assignatures que impartisc amb més perspectiva i rigor.
.jpg)
