Tintorera (Prionace glauca). Diego Delso, CC BY-SA

David March, Universitat de València; Alexandre Alonso Fernández, Instituto de Investigaciones Marinas (IIM-CSIC); Gonzalo Mucientes Sandoval, Universidade do Porto; Greta Jankauskaite, Universitat de València; Irati Abascal Zúñiga, Universitat de València; Javier Menéndez-Blázquez, Universitat de València i Paola V. Gabasa Ulfe, Universitat de València

L'agost passat, els investigadors de l’Spatial Marine Lab de la Universitat de València vam captar una cosa inesperada: un tauró va aparèixer en les imatges enregistrades per un dron mentre monitoràvem les aigües costaneres del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, a Pontevedra (Galícia).

El fet curiós és que no estàvem cercant taurons. Fèiem el seguiment d'activitats marítimes, com la nàutica recreativa o la pesca, i va ser només en revisar les imatges en l'ordinador quan vam detectar la presència de l'esqual.

En el vídeo es pot veure l'individu nadant tranquil·lament, molt prop de la superfície, sense que el seu comportament es veja alterat malgrat la presència d'un vaixell pesquer pròxim.

Seguint la pista del tauró

Gràcies a les eines d'intel·ligència artificial, podem automatitzar la detecció de taurons en les imatges de dron. Encara que la resolució no permet identificar amb certesa l'espècie, la seua presència en la superfície ens ofereix pistes valuoses per a identificar-la. Si bé és possible que, molt ocasionalment, apareguen exemplars de solraig (Isurus oxyrinchus) o de marraix (Lamna nasus), la nostra principal hipòtesi és que es tracta d'un tauró blau, conegut comunament com a tintorera (Prionace glauca).

A més de ser l'espècie pelàgica més observada a la regió, en analitzar el vídeo es poden apreciar característiques distintives d'aquest animal, com les llargues aletes pectorals, la coloració blava intensa, el morro allargat i agut, i l’elegant manera de nadar, amb moviments sinuosos i pausats.

Tant les estimacions de llargària de l'animal, obtingudes a partir de les imatges de dron, com la comparació amb la grandària del vaixell pesquer indiquen que aquest individu fa uns dos metres. Aquesta informació és clau per a determinar que es tracta d'un exemplar adult o un subadult pròxim a la maduració sexual.

Tintoreres a Galícia

La presència de tintoreres no és res de nou a les illes Cíes. En els darrers anys, se n'ha registrat la presència de juvenils a les zones costaneres i les platges de les ries gallegues, principalment durant els mesos de primavera i estiu. Aquest fenomen, del qual no es tenia constància abans del 2013, coincideix amb les primeres observacions d'aquesta espècie en aigües litorals.

Encara que ja sabíem que aquests taurons joves apareixen estacionalment a la plataforma continental en quantitats considerables, és molt rar trobar un exemplar adult en aigües tan somes, com el canal entre les dues illes principals de l'arxipèlag de les Cíes.

Les tintoreres adultes solen habitar aigües oceàniques, on són objectiu de la flota de palangre de superfície de diferents banderes. Per això, l'aparició d'aquest exemplar, aparentment sa i amb una trajectòria de natació estable, resulta especialment cridanera en un entorn tan pròxim a la costa.

Ara per ara, desconeixem les causes d'aquest comportament estacional d'individus nounats i juvenils en aigües somes. Podria estar relacionat amb canvis en les condicions oceanogràfiques, amb un augment sobtat d’exemplars joves o amb desplaçaments de les àrees de concentració d'immadurs, entre altres factors.

Per això, en els darrers anys s'ha fet un esforç per seguir aquestes observacions mitjançant ciència ciutadana. Potser s’enregistraran individus de mida més gran pròximament?

Noves tecnologies per a la conservació marina

Encara que la detecció de la tintorera va ser casual, aquest tipus d'observacions pot tenir un gran valor per a entendre la distribució de la fauna marina. El vol del dron es va fer en el marc del projecte TECMAR, que també utilitza altres noves tecnologies, com ara imatges de satèl·lit o hidròfons, per a monitorar embarcacions i el seu impacte en el medi marí.

Per la seua banda, l'equip de l'Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC) està emprant sistemes de telemetria acústica per a seguir de prop els moviments de taurons i rajades en el marc del projecte CONECTEE. L'anàlisi de les dades obtingudes obrirà una nova finestra per a comprendre el paper d'aquestes espècies en la connectivitat ecològica dels ecosistemes costaners a mesura que es desplacen pels fons marins.

La integració de totes aquestes tecnologies ofereix noves perspectives per a obtenir una visió més completa de l'oceà, de manera que permet identificar patrons de comportament d'espècies i avaluar les seues interaccions amb activitats humanes. En conjunt, l'ús de drons i altres sistemes són clau per a millorar la conservació marina i gestionar millor els ecosistemes.

David March, Investigador Distinguit  a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biología Evolutiva, Universitat de València; Alexandre Alonso Fernández, Investigador, grup Ecologia Marina Integrada, Institut d'IInvestigacions Marines (IIM-CSIC), Instituto de Investigaciones Marinas (IIM-CSIC); Gonzalo Mucientes Sandoval, Investigador doctor en ecologia espacial de taurons oceànics, Universidade do Porto; Greta Jankauskaite, PhD student, Universitat de València; Irati Abascal Zúñiga, Personal d'IInvestigació a l'Institut de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València, Universitat de València; Javier Menéndez-Blázquez, Investigador no doctor a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València i Paola V. Gabasa Ulfe, PhD Student in Movement Ecology, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.