Cristina Benlloch, Universitat de València i Empar Aguado Bloise, Universitat de València

Són infinites les mirades que es podrien llançar sobre l'alteració que produeixen en la nostra vida quotidiana les mesures de confinament de la ciutadania incloses en el Reial decret llei 8/2020.

De totes, creiem que cal una anàlisi sobre les dificultats afrontades per les dones amb càrregues familiars que viuen aquesta etapa de confinament havent de compaginar aquestes càrregues amb la seua jornada laboral a través de la fórmula del teletreball (que a penes era del 4% abans de la pandèmia).

Aquesta és una mirada cap a la ‘hipotètica’ conciliació familiar i laboral quan conflueixen i transcorren tots dos esdeveniments en el mateix espai i temps, en un escenari on tot se superposa i es desdibuixa.

La divisió sexual del treball ha sigut la que ha legitimat tant la separació d'espais com els falsos discursos dicotòmics i ha donat lloc a antagonismes entre les identitats sexuals, per un costat, i entre els àmbits públic i privat-domèstic, per l’altre.

El primer (l'àmbit públic), dedicat a la producció de béns, tradicionalment atribuït als homes. I, el segon (l'àmbit privat), centrat en les tasques de reproducció i cura de la vida, tradicionalment assignat a les dones i invisibilitzat en la seua problemàtica i especificitat. Amb tot, en aquest moment aquesta divisió queda diluïda en moltes llars a conseqüència de la conjunció entre el confinament i el teletreball.

El paper de la cultura i el discurs social

Per molt de discurs oficial emès en pro de la igualtat d'oportunitats i malgrat els canvis de model de paternitats i masculinitats que van produint-se, la cultura i el discurs social marquen els diferents usos dels espais i dels temps.

Mentre que per a les dones aquest discurs ha condicionat un catàleg de pràctiques de cura i una sèrie de demandes que impedien apropiar-se d'un temps en singular, en els homes s'ha traduït en el benefici del temps propi. Una bona part de les pràctiques quotidianes de cures venen regides per aquest ús del temps. En la darrera Enquesta d'Usos del Temps, del disponible les dones en dedicaven el doble a les tasques de cura que els homes.

Dones amb menors al seu càrrec

En aquest context de crisi sense precedents, i des de la sociologia, pretenem comprendre els efectes que puga tenir aquesta situació sobre la conciliació entre les dones que es troben teletreballant i que tenen menors al seu càrrec.

Amb aquest fi, un grup de recerca de la Universitat de València ha iniciat un estudi basat en entrevistes telefòniques a dones que compleixen aquestes característiques. Ja és possible mostrar-ne alguns resultats preliminars. A més de les entrevistes en profunditat sobre la seua situació, s'ha activat un qüestionari que encara es troba obert a respostes.

Alguns resultats preliminars

1. Les dones que estan teletreballant mentre els infants es troben confinats a casa no sols han de treballar i alhora fer tasques de cura dels menuts, sinó que a vegades s'hi afegeix que han d'intentar facilitar que les seues parelles treballen o teletreballen. Això sol ser així quan els horaris de treball de la parella són rígids i no se’n permeten interrupcions.

2. Algunes senten que estan tot el dia treballant. Sovint, tenir flexibilitat d'horaris es converteix en una demostració contínua i un exercici de responsabilitat envers els seus superiors. Moltes de les dones estan treballant alhora que estan cuidant, i això és durant tot el dia.

3. El seguiment escolar dels fills i filles en edat educativa solen dur-lo majoritàriament les mares. Això s'ha convertit en un element d'ansietat i d’estrès afegit. Aquesta situació podria, fins i tot, arribar a danyar la convivència amb les i els menors reclosos.

4. Les pantalles digitals en criatures de poca edat estan convertint-se en un pervers recurs facilitador de la jornada laboral.

5. En algunes parelles s'ha observat una major disposició per part dels homes a fer tasques que no solien dur a terme abans (posar rentadores, cuinar, anar a comprar, compartir hores de joc amb els infants, etc.).

6. Finalment, entre les mares amb ocupacions d'acompliment flexible i que requereixen tasques de màxima concentració i silenci és un recurs habitual teletreballar durant la matinada, bé siga retardant el moment d'anar al llit o alçant-se abans que la resta de membres de la família.

   Això últim també permet a les mares atendre la rigidesa del treball de cures, organitzar i gestionar la jornada educativa de fills i filles confinats en edat escolar de nivell obligatori.

Canviarà res després del confinament?

Per concloure, i després d'aquestes incipients observacions, són moltes les preguntes que es prefiguren de cara a un futur immediat. Què ocorrerà quan la ciutadania haja de donar respostes a la potencial crisi de cures que ja es deixa entreveure? Com es resoldrà la situació després del confinament sense els serveis educatius essencials que permeten el desenvolupament de les jornades laborals presencials? Continuaran sent les dones les que amb més freqüència es constituiran en l’anella flexible quan el requeriment en cures es torna rígid i exigent?

Cristina Benlloch, Departament de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València i Empar Aguado Bloise, Professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UVEG-Membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona UVEG-Membre del Consell de l'IET de la UAB, Universitat de València

aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.