Mark Wong, The University of Western Australia; Benoit Guénard, University of Hong Kong; François Brassard, Charles Darwin University; Patrick Schultheiss, Julius Maximilian University of Würzburg; Runxi Wang, University of Hong Kong, and Sabine Nooten, Julius Maximilian University of Würzburg

T’has preguntat mai quantes formigues viuen a la Terra? Possiblement, no, però sí que és una pregunta que ens hem fet nosaltres.

La recerca que publiquem avui ofereix una resposta aproximada. En una estimació a la baixa el nostre planeta alberga uns 20 biliards de formigues. Això és vint mil milions de milions o, en forma numèrica, 20.000.000.000.000.000 (20 amb 15 zeros).

A banda, calculem que col·lectivament les formigues del món constitueixen uns 12 milions de tones de carboni sec. Això supera la massa de tots els ocells i mamífers silvestres sumats. I és igual a vora un cinquè del total del pes dels humans.

L’eminent biòleg Edward O. Wilson va dir una vegada que els insectes i altres invertebrats són “les cosetes que governen el món”, i tenia raó. Les formigues, en particular, són una part determinant de la natura. Entre altres funcions, les formigues airegen el sòl, escampen llavors, descomponen material orgànic, creen hàbitat per a altres animals i constitueixen una part important de la cadena alimentària.

Calcular el nombre i la massa de les formigues ofereix un important punt de referència per a resseguir les poblacions de formigues enmig de canvis ambientals preocupants.

Comptar les formigues del món

Hi ha més de 15.700 espècies i subespècies de formigues identificades amb nom i moltes altres que la ciència encara no ha anomenat. L’alt grau d’organització social de les formigues els ha permès de colonitzar quasi tots els ecosistemes i regions arreu del planeta.

L’admirable ubiqüitat de les formigues ha induït molts naturalistes a avaluar-ne el nombre exacte a la Terra. Però són bàsicament suposicions raonades. Falten càlculs sistemàtics i basats en dades.

La nostra recerca ha implicat una anàlisi de 489 estudis de poblacions de formigues duta a terme per col·legues científics d’arreu del món. Això inclou bibliografia en llengües diferents de l’anglès, tals com espanyol, francès, alemany, rus, xinès mandarí i portuguès.

La recerca ha abraçat tots els continents i els hàbitats més importants, incloent-hi boscos, deserts, prats i ciutats. S’han utilitzat mètodes estandarditzats de recollida i recompte de formigues, com ara paranys de caiguda i llits de fulles. Com bé es pot imaginar, això resulta sovint una feina tediosa.

Per llegir-ne més: In defence of ants (En defensa de les formigues)

De tot plegat, calculem que hi ha aproximadament 20 biliards de formigues al planeta. Aquesta xifra, tot i haver-se fet a la baixa, és entre dues i vint vegades més alta que els càlculs anteriors.

Les xifres anteriors recorrien a una aproximació “cap avall” amb la suposició que les formigues constitueixen l’1% de la població estimada mundial d’insectes. En contrast, el nostre càlcul “de baix cap amunt” té més fiabilitat perquè utilitza dades sobre formigues observades directament al camp i fa menys suposicions.

El nostre pas següent va ser traure quant pesen totes aquestes formigues. La massa dels organismes es mesura generalment en termes de la corresponent composició de carboni. Vam calcular que 20 biliards de formigues de mida mitjana correspon a un pes sec o biomassa d’aproximadament 12 milions de tones de carboni.

Això és més que la biomassa sumada dels ocells i mamífers silvestres. I vora un 20% de la biomassa humana total.

El carboni constitueix vora la meitat del pes sec d’una formiga. Si s’hi inclogués el pes de la resta d’elements del cos, la massa total de les formigues del món encara seria més alta.

També vam trobar que les formigues estan distribuïdes de manera desigual a la superfície terrestre. La variació entre hàbitats pot multiplicar-se per sis i generalment presenta màxims als tròpics. Això subratlla la importància de les regions tropicals en el manteniment de poblacions sanes de formigues.

Les formigues són també particularment abundants en boscos i, de manera sorprenent, en regions àrides. Però resulten menys comunes en hàbitats de construcció humana.

Les nostres troballes, però, s’han de prendre amb algunes prevencions. Per exemple, les localitzacions en la recollida de mostres del nostre cos de dades es distribueixen de manera desigual segons regions geogràfiques. I la immensa majoria de les mostres es van recollir del nivell superficial, cosa que vol dir que tenim poca informació sobre el nombre de les formigues en arbres o sota terra. Això significa que les nostres troballes resulten una mica incompletes.

Per llegir-ne més: Where are all the ants? World-first ‘treasure map’ reveals hotspots for rare species

Tot el món necessita formigues

Les formigues també ens ofereixen “serveis d’ecosistema” vitals per als humans. Per exemple, un estudi recent ha trobat que les formigues poden ser més efectives que els pesticides per a ajudar els agricultors a produir menjar.

Així mateix, les formigues han desplegat estretes interaccions amb altres organismes. I algunes espècies no poden sobreviure sense elles.

Per exemple, alguns ocells depenen de les formigues per a desfer-se de les deixalles de les preses. I hi ha milers d’espècies de plantes que alimenten o alberguen les formigues a canvi de protecció o d’escampar-ne les llavors. I moltes formigues són depredadors que ajuden a mantenir a ratlla les poblacions d’altres insectes.

És alarmant que el nombre total d’insectes estiga minvant a causa d’amenaces com la destrucció i la fragmentació dels hàbitats, els productes químics, les espècies invasores i el canvi climàtic.

Però les dades sobre la biodiversitat dels insectes resulta inquietantment escassa. Esperem que el nostre estudi aporte un fonament per a una recerca ulterior que ajude a omplir aquest buit.

A la humanitat, bé que li interessa resseguir les poblacions de formigues. Comptar formigues no és difícil i els científics d’arreu del món podrien ajudar a investigar com ho estan passant aquests importants animals en una època de gran canvi mediambiental.

Per llegir-ne més: Why tiny ants have invaded your house and what to do about it

Mark Wong, Forrest Fellow, The University of Western Australia; Benoit Guénard, Associate professor, University of Hong Kong; François Brassard, PhD candidate, Charles Darwin University; Patrick Schultheiss, Temporary Principal Investigator, Julius Maximilian University of Würzburg; Runxi Wang, PhD candidate, University of Hong Kong, and Sabine Nooten, Temporary Principal Investigator, Julius Maximilian University of Würzburg

This article is republished from The Conversation under a Creative Commons license. Read the original article.