El coet Ariane 6, desenvolupat per l’ESA. Crèdit: ESA.

L’Agència Espacial Europea (ESA) ha signat, durant la Conferència Espacial Europea a Brussel·les (Bèlgica), un acord amb la companyia de transport espacial Arianespace per a llançar la seua missió PLATO a la fi de 2026. La Universitat de València, integrant del consorci PLATO Espanya, participa en la missió liderant el disseny de part del programari d’anàlisi de les dades que PLATO proporcionarà i també en la generació de models estel·lars per a interpretar aquestes dades.

L’equip de la Universitat de València està liderat per Andrés Moya Bedón, investigador del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i està integrat per Juan Fabregat Llueca i per Míriam Rodríguez Sánchez. Aquest equip col·labora activament en aquesta missió des de la seua concepció.

“En la UV contribuïm al disseny i desenvolupament d’una de les parts més importants del programari d’anàlisi de dades de la missió. L’objectiu principal de PLATO és descobrir exoplanetes i caracteritzar-ne les masses, ràdios, edats, etc. Per a fer-ho, s’han de conèixer amb molta precisió els mateixos valors de les seues pròpies estreles. A més, s’està desenvolupant un programari automàtic per a obtenir de les dades de PLATO moltes masses, ràdios i edats estel·lars”, explica Andrés Moya.

La necessitat de l’automatització rau en el fet que PLATO preveu observar centenars de milers d’estreles, per la qual cosa l’anàlisi individual és inviable. En la UV es lidera el disseny del mòdul que prepara totes les dades per a ser analitzades posteriorment. “Les dades ens arriben amb molta pol·lució i el nostre mòdul neteja tot això perquè les anàlisis posteriors tinguen els mínims problemes possibles per a fer el seu treball”, comenta l’investigador de la UV.

A més, les observacions finals han de ser comparades amb models estel·lars per traduir-les a masses, ràdios i edats. “En la UV també col·laborem en la selecció del millor codi per a fer una part d’aquest treball, el de generar modes de pulsació estel·lars i així poder aplicar una tècnica anomenada astrosismologia, de la qual la UV som experts. Per a fer-ho, comptem amb el nostre propi codi de pulsació estel·lar anomenat GraCo, que és un dels que participa en els estudis previs de preparació de la missió”, apunta Andrés Moya.

En els últims 15 anys, les missions espacials fotomètriques d’alta precisió, desenvolupades per les principals agències espacials del món, han impulsat avanços significatius en física estel·lar i en ciència exoplanetària. En aquest context, la innovadora missió PLATO (PLAnetary Transits and Oscillation of stars) de l’ESA ha sigut dissenyada per a descobrir planetes potencialment habitables al voltant d’estreles similars al nostre Sol. El seu objectiu és estudiar detalladament milers d’exoplanetes, amb especial atenció als de tipus terrestre—rocosos i compostos principalment de silici, oxigen i metalls— en contrast amb els gegants gasosos com Júpiter o Saturn.

El caçador de planetes PLATO serà la primera missió científica que viatjarà a bord d'Ariane 6, el nou coet de càrrega pesada d’Europa, equipat amb dos propulsors que permetran el seu enlairament des del Port Espacial Europeu, a la Guaiana Francesa, a la fi de 2026. El vehicle serà situat en òrbita al voltant del punt de Lagrange L2 del sistema Sol-Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de la plataforma de llançament.

Per a complir la seua missió, PLATO utilitzarà 26 càmeres per a observar més de 200.000 estreles simultàniament a la recerca de planetes orbitant al seu voltant. Per a detectar-los, s’aplicarà el mètode de trànsit, que consisteix a detectar el bloqueig de llum que es produeix quan un planeta passa enfront de la seua estrela amfitriona. Analitzant aquest enfosquiment, es poden determinar la grandària, la massa i la densitat del planeta. La seua instrumentació científica és fruit de la col·laboració entre l’ESA i el Plat Mission Consortium, un consorci que agrupa centres d’investigació, instituts i indústries europees.

Espanya exerceix un paper clau en la missió PLATO, ja que proporciona els ordinadors de bord que processaran totes les imatges i dades científiques, així com les estructures termomecàniques de les 26 cambres i el calibratge en buit tèrmic de 10 d’aquestes. A més, participa en el desenvolupament i la implementació de noves eines per a l’anàlisi i el tractament de les dades que el satèl·lit generarà durant els quatre anys posteriors al seu llançament, previst per a finals de 2026.

El consorci PLATO Espanya inclou membres procedents de set destacats centres d’investigació espanyols: Universitat de València (UV), Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), Centre d’Astrobiologia (CAB-CSIC/INTA), Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), Institut de Ciències de l’Espai (ICE) i Universitat de Granada (UGR).

L'Ariane 6 va fer el seu primer vol al juliol de l’any passat, i el seu segon llançament està previst per al pròxim mes de març, amb una intensificació de missions en els mesos posteriors. Aquest coet pesat, el més recent d’Europa, ha sigut dissenyat per oferir una gran potència i flexibilitat a un cost inferior al dels seus predecessors. La seua configuració, que inclou una etapa principal millorada, l’opció de dues o quatre potents propulsors i una nova etapa superior reiniciable, millora l’eficiència i versatilitat per a una àmplia gamma de missions.

Referència:

‘Planet hunter Plato to fly on Ariane 6’

https://www.esa.int/Science_Exploration/Space_Science/Plato/Planet_hunter_Plato_to_fly_on_Ariane_6