.jpg)
Vanessa Vidal ha rebut el Premi extraordinari de Doctorat 2017-2018 per la seua tesi “Theodor Wiesengrund-Adorno: interpretación historiconatural”. El treball ha estat dirigit pels investigadors i les investigadores del Departament de Filosofia de la Universitat de València Sergio Sevilla Segura i Julián Marrades Millet. La tesi aborda la problemàtica de la interpretació de l’art i la seua relació amb el coneixement i la societat a partir de filòsofs com Hegel, Lukács, Benjamin o Adorno.
Vanessa Vidal es llicencià en Filosofia en la Universitat de València l’any 1999. Cinc anys després, el 2004, obtingué el Diploma d’Estudis Avançats en Filosofia amb la qualificació d’Excel·lent. Dos anys més tard va emigrar a Alemanya per a continuar amb els seus estudis de doctorat, aprendre bé la llengua alemanya que necessitava per a la recerca i, també, perquè no sabia ben bé què li deparava el futur laboral a Espanya.
L’agost de 2007 se’n va anar a viure a Berlín, on va començar la tesi doctoral en l’Arxiu Walter Benjamin-Theodor Adorno, i on ha estat investigant durant 10 anys. Defensà la seua tesi el febrer de 2016 i en va obtindre la nota de Summa Cum Laude i la menció internacional.
El setembre de 2017 tornà a la Universitat de València després d’aconseguir una plaça de professora ajudant doctora en l’àrea d’Estètica i Teoria de les Arts en la Facultat de Ciències de l’Educació.
Amb quines dificultats t’has trobat?
En el meu cas, les dificultats han estat, sobretot, econòmiques. Mai he dubtat de la meua decisió sobre escriure una tesi doctoral i seguir amb la recerca, però les circumstàncies vitals, personals i contextuals que acompanyaren l’escriptura del meu treball no van ser gens fàcils. És cert també que aprendre la llengua alemanya que necessitava per a la investigació em va portar molt de temps. Però crec que la major dificultat va ser subsistir econòmicament al temps que conservava la il·lusió i la força per a seguir amb ella.
Quina continuïtat té aquest treball?
Afortunadament, la meua investigació, gràcies a la meua situació actual de professora ajudant doctora, té una continuïtat clara en l’àmbit acadèmic. Els resultats de la recerca i de la meua formació com a investigadora, així com la meua experiència com a docent en ensenyament secundari a Berlín, crec que m’han sigut de gran ajuda a l’hora de reincorporar-me a la nostra Universitat. La meua posició actual és, tal vegada, privilegiada respecte a la d’altres companys i companyes doctorats i doctorades, ja que em permet continuar tant en la investigació i la difusió de coneixements, com amb la formació de l’alumnat, ambdues inseparables de la meua pròpia formació com a professora.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?
La meua investigació va abordar la problemàtica de la interpretació de l’art i la seua relació amb el coneixement i la societat a partir de filòsofs com Hegel, Lukács, Benjamin o Adorno. És a dir, la disciplina en què he treballat és l’estètica que, en la societat actual, no és considerada una disciplina científica. No obstant això, o precisament per això, crec que la reflexió sobre el paper de l’art en la societat contemporània és un tema central i molt actual que pot ajudar-nos a clarificar moltes coses sobre el nostre moment històric.
Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?
Connectant amb la pregunta anterior, la filosofia de l’art no té una aplicabilitat immediata com poden tindre altres ciències o enginyeries. El meu treball se centra en una reflexió filosòfica sobre el problema de l’art i la seua interpretació, que no té aparentment un efecte immediat. No obstant això, crec que ens permet accedir a les manifestacions artístiques del món de la cultura i relacionar-les amb la realitat històrica i social, així com criticar els productes pseudoartístics de la ideologia dominant.
Doctorar-se facilita la inserció laboral?
En el meu cas particular i per les circumstàncies especials que es donaren, el doctorat fou clau per aconseguir la plaça d’ajudant doctora en la Universitat, ja que és la condició per a presentar-se a la convocatòria. A Alemanya, per exemple, el títol de Doctor sí que facilita molt la inserció laboral i té un gran reconeixement social. Crec que no passa el mateix a Espanya, lamentablement. Sobretot si el doctorat és en Filosofia.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?
Sí, sense cap dubte. Per suposat que animaria a qualsevol persona que tinga interès a cursar els estudis de doctorat. Crec que es tracta d’una formació molt important i especial, que no sols forma com a investigador, sinó també com a persona. Ara bé, crec que cal molta passió i perseverança, aptituds que també s’aprenen i es reforcen durant aquest temps.
Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
He participat activament en nombrosos congressos científics internacionals, tant en universitats espanyoles com en universitats i centres de recerca alemanys. La meua experiència en tots aquests esdeveniments ha estat molt positiva i enriquidora. He après molt dels companys i les companyes ponents i he sentit sempre que la resta de persones que participaven s’han pres molt seriosament les meues conferències i m’han aportat sempre comentaris –també crítics– molt constructius, que m’han ajudat a millorar la meua investigació. Participar en aquestes activitats és imprescindible per a conèixer el treball dels meus companys i les meues companyes i presentar el nostre.
