Nadia San Onofre Bernat, Universitat de València; Eva María Trescastro López, Universitat d'Alacant; Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València i Mª Inmaculada Zarzo Llobell, Universitat de València

Les monodietes, també conegudes com a dietes monotròfiques o dietes d'un sol aliment, avui prometen aquella imatge corporal i salut ideal enaltida en les xarxes socials, però en realitat tenen segles de tradició.

Per exemple, el poeta anglès Lord Byron va popularitzar en el segle XIX la dieta del vinagre, un mètode per a disminuir l'apetit que el va deixar només en pell i ossos. Els seus efectes adversos ja havien eixit a la llum el 1733, quan el metge Pierre Desault va publicar el cas clínic d'una dona francesa, anomenada Mademoiselle Lapaneterie, que va morir un mes després de seguir aquella nociva pràctica.

De la dieta de la poma a la de la síndria

Sense anar gaire lluny, molts d'aquests règims restringits han gaudit de bon predicament durant els darrers cinquanta anys. Al Japó, en la dècada de 1970, va aparèixer la dieta de la poma, que suposadament desintoxicava el cos i afavoria la pèrdua de pes amb rapidesa. Per aquells mateixos anys, la dieta de la llimona –coneguda com la “dieta mestra de neteja”– prometia eliminar les substàncies tòxiques de l'organisme mitjançant el consum exclusiu d'aquest cítric, xarop d'erable i pebre de Caiena.

La dieta del pomelo o aranja i la de l'ou també va començar a reclutar adeptes als Estats Units en aquells temps. Celebritats com Elvis Presley, Brooke Shields i Jennifer Aniston han posat cara a aquest procediment per a aprimar-se. Després, van prendre el relleu la dieta de la patata (en els vuitanta a Europa), la de la síndria o meló d'Alger (en els noranta als Estats Units) o la de la banana (principis del segle XXI a Austràlia).

Una infinitat d'efectes negatius

Actualment, continuen en voga nombroses dietes monotròfiques –la del pomelo, la dels cacauets, la de l'arròs, etcètera–, que prometen resultats molt ràpids. Però són saludables i segures? La resposta curta és que no.

En primer lloc, com que es basen en un sol aliment o grup reduït d'aliments, aquestes dietes són simples i poc variades, cosa que limita la ingesta de calories i nutrients. I encara que n’hi ha poques proves empíriques, la ciència sí que ha demostrat que poden causar malnutrició, anèmia, osteoporosi, toxicitat de nutrients i catabolisme (destrucció) muscular.

Altres problemes associats a aquestes pràctiques són desordres gastrointestinals com ara restrenyiment i diarrea, fatiga i estats d'ànim exacerbats, així com trastorns alimentaris i en la ingestió de menjar.

Per a més inri, es promocionen com una forma ràpida d'aprimar-se, quan la disminució de la massa corporal es deu a la minva d'aigua i múscul, en compte de la pèrdua de greix. I com que són restrictives, resulten difícils de seguir a llarg termini.

Per totes les raons anteriors, és important consultar un professional de la salut abans d'emprendre qualsevol canvi significatiu en la dieta. Els experts en nutrició han expressat la seua preocupació sobre els efectes d'aquestes opcions poc variades i recomanen evitar-les.

Opcions saludables i sostenibles

Encara que hi ha qui troba beneficis en les monodietes, els règims saludables i sostenibles són aquells que inclouen una varietat d'aliments nutritius en proporcions adequades. És important considerar que no hi ha un tipus d'alimentació perfecte per a totes les persones del món. En última instància, dependrà de les necessitats individuals i de la disponibilitat de menjar.

Entre les opcions amb suport científic es troba la dieta mediterrània, basada en el consum d'aliments rics en fibra, greixos saludables com l'oli d'oliva i la fruita seca, peix i verdures. Ha demostrat ser efectiva per a perdre pes i prevenir malalties cròniques en països europeus i africans que confronten amb la mar Mediterrània, encara que també pot ser adaptada en altres regions del món.

Una altra alternativa interessant és la dieta DASH (sigles de Dietary Approaches to Stop Hypertension), enfocada al consum de fruites i verdures, cereals integrals, proteïnes magres i greixos saludables. Un estudi publicat en el Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics va trobar que els participants que la van seguir van perdre més pes que els qui haviet fet una dieta típica de l'Amèrica del Sud.

També és una opció sana i sostenible la dieta nòrdica, pròpia dels països del nord d'Europa, que es basa en aliments locals i de temporada, com peix, baies, cereals integrals i verdures. Està demostrat que pot afavorir la reducció de la inflamació i el risc de malalties cròniques.

Finalment, la dieta asiàtica tradicional, enfocada al consum d'arròs, peix, verdures i te verd, s'ha associat amb una menor incidència de malalties cròniques i una menor taxa d'obesitat.

En general, les dietes saludables i sostenibles prioritzen els aliments vegetals i els cereals integrals i estan basades en patrons alimentaris tradicionals que emfatitzen la utilització de productes locals i de temporada. Cal recordar que qualsevol règim per a* controlar el pes corporal o destinat a tractar alguna patologia ha de ser personalitzat i supervisat per dietistes-nutricionistes i que, en alguns casos, requereix control mèdic.

Nadia San Onofre Bernat, PDI Food & Health Lab-Universitat de València // Professor associat en el Màster de Nutrició i Salut de la UOC, Universitat de València; Eva María Trescastro López, Contractada Doctora. Doctora en Salut Pública. Dietista-Nutricionista, Universitat d'Alacant; Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València i Mª Inmaculada Zarzo Llobell, Estudiant de Doctorat en Medicina, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.