Óscar Zurriaga, Universitat de València

Quan Donald Trump, davant una onada de fred polar al gener de 2019, va dir allò de “On dimonis és l’escalfament global? Torna, per favor, que ens fas falta”, estava afermant el seu negacionisme climàtic. Però, sobretot, demostrava la seua ceguesa, perquè l’escalfament global, el canvi climàtic, es trobava darrere d'aquella onada de fred. Com també en aquesta –o aquestes– onades de calor de l'estiu de 2022.

Les onades de calor no sols comporten molts inconvenients per a la vida quotidiana. A més, tenen conseqüències fatals per a algunes persones. A causa de les elevades temperatures, hi ha qui empitjora en l’ estat de salut i, per desgràcia, alguns fins i tot acaben morint.

Morts per colp de calor

A Espanya han sigut notícia en els darrers dies les morts de persones afectades per un colp de calor quan treballaven en condicions extremes. Però aquests casos representen tan sols un mínim percentatge de les defuncions que poden atribuir-se a la calor.

Si ens remuntem a l'estiu de 2003, període en què es va viure una intensa onada de calor a Espanya i en altres països, van morir unes 140 persones per colp de calor. Però en els mesos de juliol i agost d'aquell mateix any es va atribuir a la calor un excés de més de 6.600 defuncions.

Perquè una defunció puga ser comptabilitzada oficialment com a “colp de calor” ha de constar en el certificat mèdic de defunció i en el butlletí estadístic de defunció una causa de mort que, posteriorment, puga ser assignada al codi T67.0 de la Classificació Internacional de Malalties 10a revisió. La descripció d'aquest codi és “colp de calor i insolació”.

La dada no es coneix immediatament. Des que es produeix una defunció fins que es codifica la causa transcorren aproximadament uns tres mesos. I l'Institut Nacional d'Estadística només publica una vegada a l'any les defuncions segons la causa de mort. Ho fa una vegada que s'han codificat totes les defuncions produïdes a Espanya i s'han validat. Això implica que, en plena onada de calor, no podem saber quantes vides s'ha emportat. I unes setmanes després, tampoc. Més encara: pel juliol ni tan sols es coneixen les de l'any anterior.

Només si s'implantés el certificat digital o electrònic de defunció podríem disposar abans de les xifres.

Morts atribuïbles a la calor

Aleshores, si aquestes són les xifres de morts per colp de calor i, a més, no coneixerem les dades definitives fins al final de l'any que ve, d'on ixen aquests xifres que s'han anat difonent en mitjans del nombre de morts per calor d'aquest mateix mes?

Per a entendre-ho, cal introduir el concepte de mortalitat atribuïble. Es tracta d'estimar l'impacte que un factor de risc, en aquest cas la temperatura, té en la mortalitat d'una població, utilitzant amb aquest fi mesures i anàlisis epidemiològiques. No proporciona un valor real, sinó una estimació feta a partir de dades –aquestes sí, reals– sobre les quals s'aplicaran models.

Els models poden encertar més o menys segons com estiguen construïts i en quins paràmetres estiguen basats. És el mateix que passa en la predicció meteorològica, i que ja no sorprèn ningú.

Això és el que aplica el sistema MoMo (monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes) que existeix a Espanya des de 2004. Es va desenvolupar, precisament, per disposar d'informació per a prevenir l'impacte en la salut de la població dels excessos de temperatura. Però també permet estimar de manera indirecta l'impacte sobre la mortalitat d'altres esdeveniments d'importància. Per això s'ha conegut més a partir de la pandèmia de COVID-19.

El sistema MoMo parteix de:

• El nombre de defuncions reals, una dada que sí que es coneix. Se sap amb certesa i promptitud quantes persones han sigut inscrites diàriament com a morts en cadascun dels registres civils informatitzats que hi ha a Espanya (que cobreixen al 93% de la població), encara que no es disposa de la causa codificada de la defunció.

• Les temperatures diàries registrades per l'Agència Estatal de Meteorologia per àmbit provincial. Una altra dada real.

• El nombre d'habitants per edat, sexe i província, pres de l'Institut Nacional d'Estadística. Una dada “quasi” real, perquè aquest no s'actualitza diàriament.

Sobre aquestes dades reals s'aplica un model per a tractar de predir els excessos de mortalitat per totes les causes i els atribuïbles a la temperatura.

I, amb tot això i sobre la base de les dades d'anys previs, es calculen els resultats per a cada comunitat autònoma i per al total estatal. I es publiquen en accés obert, una cosa que no s'ha valorat prou.

Les xifres que proporciona MoMo són estimacions de dos aspectes:

• Els excessos de mortalitat que es calcula que s'han produït en un moment concret del temps, basat en el comportament de la mortalitat en períodes de temps anteriors.
• L'atribució a la temperatura d'un nombre de defuncions, basat en allò que s’ha publicat en diferents estudis.

No són, per tant, defuncions en què un professional de la medicina ha certificat la intervenció de la calor en la defunció. Cal no confondre-ho.

Quin és l'impacte de la calor en la mortalitat?

Per mitjà de sistemes com MoMo podem fer-nos una idea d'aquest impacte en un temps oportú per a actuar. Amb això es compleix la definició pràctica de vigilància en salut pública: informació per a l'acció.

No tindria sentit esperar fins a l'any que ve per fer l'estimació: aleshores ja no tindrà més que un interès acadèmic, no pràctic.

Si es vol saber en aquesta data quantes defuncions s'atribueixen a la temperatura, es pot consultar en aquest mateix moment. El sistema podria perfeccionar-se –és clar–, però de moment funciona i ho fa raonablement bé.

Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Serv. Estudis Epidemiològics i Estadist. Sanit. (Generalitat Valenciana). Unit. Mixta Investigació Malalties Minoritàries FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.