Empar Aguado Bloise, Universitat de València

La violència vicària és un vessant insofrible, sagnant i delirant de la violència que s'exerceix contra les dones. L'obra Madres maltratadas: violencia vicaria sobre hijas e hijos, guardonada amb el premi Victoria Kent, és un dels llibres que millor ens aproxima a aquesta forma de violència.

Instrumentalitzar els fills i les filles per a infligir dolor i augmentar el control sobre les dones és una de les formes més extremes i brutals que adopta la violència de gènere. Malgrat el gran desconeixement que en tenim, és una de les violències habituals i molt poques vegades és denunciada. No es tracta d'una violència aïllada, sinó de la culminació d'un procés de control i maltractament que pateixen sovint les dones.

No són poques les veus expertes que denuncien que en la pràctica judicial es continua desvinculant la violència de gènere d'unes certes accions perpetrades contra els i les menors, amb l'excepció d'aquells casos en què, a causa de la crueltat i transcendència dels fets, es fa més fàcilment constatable aquesta vinculació.

És indubtable que en el cas que abordem hi ha una doble víctima afectada per la violència: els fills i filles, sobre els quals s'exerceix directament el maltractament i les agressions, d'un costat, i la mare, víctima indirecta de la violència exercida sobre els seus descendents, d'un altre.

Els menors, més invisibles que les seues mares

En aquest procés, els i les menors que són víctimes sovint acaben sent més invisibles que les seues mateixes mares i són l'instrument utilitzat pels pares amb la finalitat d'aconseguir controlar i dominar les seues parelles i exparelles sense necessitat d'agredir-les físicament.

Davant els obstacles que les lleis i la justícia els imposen, els homes que exerceixen maltractament a través d'aquestes pràctiques persegueixen continuar practicant violència sobre la seua parella o exparella a través de l’anella més vulnerable del lligam: els fills i les filles.

D'aquesta manera, ens trobem homes que durant la relació de convivència de parella no s’han fet mai càrrec de la cura dels seus fills i filles, però que amb el trencament de la relació de convivència amb la parella en sol·liciten la custòdia (compartida o plena) o bé un règim de visites ampli. Tot això, amb la finalitat de mantenir el contacte amb l'exparella i poder continuar exercint una pràctica de maltractament, en molts casos a través dels i les menors.

44 víctimes mortals menors

El nombre de menors víctimes mortals en casos de violència de gènere contra les mares a Espanya va començar a comptabilitzar-se de manera oficial el 2013. La xifra de casos constatats oficialment de forma acumulada fins al moment és de 44 persones. Si observem aquest registre, veiem que en 21 d'aqueixos casos (pràcticament la meitat) es tractava de persones menors de sis anys.

En 2021 els mitjans de comunicació s'han fet ressò d'alguns d'aquests casos, com el d'Anna i Olivia. Ara bé, no podem perdre de vista que aquest fenomen té una dimensió de més abast.

Les estadístiques oficials a les quals ens acabem de referir no són més que la punta de l'iceberg, en vista de la resta de situacions de similars característiques que es mantenen en l'anonimat, situacions que condueixen a un desconeixement silenciós de criatures que pateixen dia a dia el tipus de maltractaments a què estem referint-nos i que no sempre tenen tot el suport institucional que caldria per a garantir una protecció efectiva.

Durant l'any 2015 a Espanya es van dur a terme una sèrie de reformes legislatives que ampliaven les mesures de protecció respecte a les persones menors i adolescents. Tot i això, aquestes reformes no sempre han representat un augment efectiu en les mesures de protecció.

De fet, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, a Espanya només en un poc menys d'un 2 % dels casos de violència de gènere s'ha decretat la suspensió del règim de visites, de la mateixa manera que també són molt pocs els jutges i les jutgesses que han dictat la retirada de la guàrdia i custòdia als agressors com a mesura cautelar de protecció de les persones menors. A més, es constata una gran disparitat en l'aplicació de les mesures de protecció segons l'òrgan judicial que té competències per a resoldre.

Multes i advertències a dones víctimes

I, entretant, mentre no es corregeix aquesta greu deficiència, algunes de les dones que protegeixen les seues filles i fills han de suportar multes coercitives, advertències de canvis de custòdia i, en el pitjor dels casos, canvis de custòdia i condemnes de presó i multa per delicte de desobediència greu a l'autoritat.

Haurem de fer un gran esforç de reflexió col·lectiva i exigir, com a mínim, una formació especialitzada que incorpore la perspectiva de gènere en la instrucció rebuda per part de les i els operadors jurídics amb vista a augmentar l'efectivitat en la detecció dels matisos d'aquesta mena de violència, com recomanen múltiples veus expertes. Ja que, com apunta Carmen Peral López, “la llei pot ser justa, però si la seua aplicació no ho és, de què ens serveix?”.

Empar Aguado Bloise, Professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social - Integrant de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones (IUED), Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.