El cognom Calduch va unit de forma indissoluble a la ciutat de Vila-Real des del moment que, a finals del segle XIX, s’establira a aquesta ciutat de Castelló l’apotecari Vicent Calduch Solsona, creador del famós ungüent 'suavina', també conegut com a 'ungüent de Vila-real'. Manuel Calduch Almela, el més menut dels fills de Vicent, va nàixer el 24 de març de 1901 a la ciutat de la Plana Baixa. Amb el temps, va anar convertint-se en un dels homes de ciència més destacats que ha donat la ciutat castellonenca. Aquest fet fou gràcies a una carrera multidisciplinària en la qual va combinar la labor de farmacèutic amb la botànica, on es va convertir en un dels experts més destacats de tot el país.

Calduch Almela va estudiar batxillerat a Castelló. Durant aquest període, combinava la seua trajectòria estudiantil amb la pràctica d’esport al club fundat pel seu germà Josep, l’insigne Villareal C.F. Posteriorment, va ser matriculat al preparatori de farmàcia de València. Seguint la trajectòria dels seus germans, va estudiar farmàcia a la Facultat de Barcelona. L’any 1923, Calduch obtingué la Llicenciatura de Farmàcia a la Universitat de Barcelona quan tenia vint-i-dos anys. A la ciutat comtal va viure també dos fets essencials en la seua trajectòria. El primer és que, gràcies a la pràctica habitual d’esport, a l’equip d’aficionats de l’Espanyol de Barcelona, va poder mantindre el seu bon estat de forma, la qual cosa facilitaria posteriorment les excursions i expedicions de recerca que faria amb l’afany d’investigar la província de Castelló. El segon, l’amistat amb Pius Font Quer, un dels més grans botànics de l’estat espanyol i figura que fou decisiva per a què Manuel s’especialitzara en botànica.

Dos anys després, va obrir un establiment farmacèutic a la localitat castellonenca d’ Almassora, comerç que mantingué fins la data de la seua mort. La professió li venia de família, ja que tant son pare, com els seus germans estigueren relacionats amb l’àmbit farmacèutic.

El seu caràcter, marcadament extravertit, i la humanitat i empatia de les quals feia gala, el portaren a ser escollit  jutge de pau durant els anys de la Segona República Espanyola. El fet de convertir-se en una figura pública amb implicacions en política, li va motivar enemistats polítiques, especialment després de la guerra civil. L’any 1939 va patir la repressió de la dictadura franquista, qui l’acusà de formar part d’una lògia maçònica i el va inhabilitar de forma perpètua de poder exercir qualsevol càrrec públic o de formar part dels consells d’administració d’empreses privades.  

Paral·lelament, Manuel, senzill, cordial, amb passió pel futbol, els bous o els jocs de cartes, i amb qui, segons diuen, sempre es podia mantindre una conversa amena sobre temes agraris o científics, va seguir desenvolupant la seua carrera com a investigador farmacèutic. Com a conseqüència de les seues aportacions existeixen preparats com els segells de quinina o l’antianèmic Hemegenol, els quals van ajudar a eradicar les febres terçanes que eren endèmiques de la zona, solucions insecticides de pelitre que foren remei eficaç contra la sarna i altres afeccions parasitàries, antitussigen i laxants. A més, va col·laborar en certeres investigacions mèdiques per a la determinació de l’antibiòtic més adient contra determinat tipus d'hepatitis freqüent a la regió de Castelló.

Calduch, a més, era un autèntic entusiasta de l’excursió científica i divulgativa. El seu herbari va assolir més de 700 plecs corresponents a la flora valenciana, obtinguts als seus recorreguts a peu per les serres del Desert de les Palmes, de Les Santes, del Carbó i del Penyagolosa. Posteriorment, va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Castelló, i amb el pas del temps, va acceptar publicar un gran nombre de llibres i estudis, que foren el fructífer resultat d’aquestes pràctiques. Una de les seues principals aportacions fou una notable monografia sobre el gènere Setaria. Malgrat els seus descobriments, Manuel Calduch no va voler llançar-se al món de la divulgació científica fins que l’any 1956, l’Institut Botànic Cavanilles, organisme depenent del CSIC, li va atorgar una beca per a què realitzara un estudi sobre la flora i la vegetació existents a la província de Castelló. Des d’aquest moment, es va convertir en un dels principals divulgadors de la botànica.

La seua bona relació amb Font Quer, amb el botànic Oriol de Bolós i amb altres eminències de l’àmbit científic, com Rivas Goday o Sos Baynat, va contribuir en què Manuel tinguera un gran ventall de coneixements en disciplines molt diverses. Pel que respecta a la seua faceta de botànic, la Unió Internacional de Ciències Biològiques li encarregà un ambiciós projecte d’estudi sobre les Illes Columbretes, centrat en els seus aspectes geològics, botànics i faunístics. Després d’aquest projecte, que li va permetre incrementar ostensiblement el seu herbari, el botànic i farmacèutic castellonenc continuà treballant als illots de la costa valenciana Benidorm, Tabarca i al de Mazarrón (Múrcia). L’any 1968, Calduch va descobrir la Setaria adherents, una espècie desconeguda fins a aquell moment. Va decidir posar-li el nom de fonrqueri en honor al seu amic i mestre, Pius Font Quer.

Poc abans del moment de la seua mort, va donar tota la seua col·lecció herboristica a la Càtedra de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. Va morir el 23 de novembre de 1981.

Manuel, qui és recordat amb molt d’afecte a la seua ciutat natal, va estar present a les expedicions i excursions de la Societat Excursionista de Castelló fins als seus darrers anys. Va publicar molts dels seus escrits en valencià, i no sols de caire científic, sinó que l’any 1960, va publicar també un text d’alt calat literari anomenat “Enyor”, on feia una detallada descripció de la natura i de la historia del seu poble. Vila-real, que ha volgut tornar-li aquest favor, ha possat el nom de Passeig Botànic Calduch a una senda a la vora del riu Millars amb una frondosa vegetació d’ombria, de la qual Manuel Calduch era un apassionat. 

Foto Manuel Calduch: Blog Almassora en fotos.