S’estén a hores d’ara una sensació molt marcada d’inmobilisme pel que fa a la redifinició possible del mapa autonòmic –de l’estructura de l’estat- per encarar velles reivindicacions i noves necessitats. En principi, qualsevol observador una mica atent i objectiu podria fer-se càrrec del fet que la configuració actual de l’Estat de les Autonomies és insuficient per acollir la pluralitat nacional i cultura real, i que subsisteixen aspiracions de reconeixement i d’eixamplament competencial raonables i àmpliament sentides en alguns territoris.