Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Cultures visuals"
La mirada mèdica al cos i la construcció d’una cultura visual i material de la malaltia van definir la medicina del segle XIX i la seva inscripció a la modernitat
Andrés va recollir un mocador tacat de sang i el va portar a analitzar al laboratori […] Durant aquells dies va viure una angoixa constant; el dictamen del laboratori va ser tranquil·litzador; no s’havia pogut trobar el bacil de Koch a la sang del mocador.”
Pío Baroja, El árbol de la ciencia (1911)
Aquest fragment recull una experiència viscuda per Baroja durant els seus anys d’estudiant de medicina al Madrid de 1890. Com s’ha assenyalat a l’article “Bacteris i laboratoris”, el laboratori microbiològic de Robert Koch a Alemanya havia identificat el bacil de la tuberculosi el 1882. El relat de Baroja mostra la celeritat amb què es va assumir la possibilitat d’un diagnòstic mèdic sense el concurs del pacient. De fet, al fragment la situació es força fins a reemplaçar el pacient per un fragment representatiu: una mostra de sang. Aquestes línies de l’escriptor basc també posen de manifest el poder de la veritat sorgida del laboratori, la capacitat d’emissió d’un judici inapel·lable basat en la legitimitat i l’autoritat d’unes tècniques en mans de persones expertes per fer visible (“trobar” el bacil a la sang d’un mocador no és cap altra cosa que això) la causa del mal. O per “desvelar” pistes que condueixen al criminal, tal com es descriu a l’article sobre cultures forenses.
Per a continuar llegint:
