El Museu de Belles arts de València és el referent museístic més important de la Comunitat Valenciana. Des de la seva obertura en 1839 fins al moment actual, han transcorregut gairebé dos segles, en els quals ha estat testimoni de nombrosos avatars units en esdevenir històric de la ciutat de València. Fonamentalment les seves col·leccions artístiques estan formades per una gran pinacoteca, amb obres de Jacomart, Joan Reixach, Paolo de San Leocadio, Joan de Joanes, Francisco Ribalta, Jerónimo Jacinto de Espinosa, José de Ribera, Diego Velázquez, Bartolomé Esteban Murillo, Francisco de Goya, Vicente López, Ignacio Pinazo, Joaquín Sorolla, Antonio Muñoz Degraín i Cecilio Pla. També disposa d'un ampli fons de dibuixos i gravats, a més d'escultures, peces arqueològiques, fragments arquitectònics, fotografies i arts decoratives.

L'origen del Museu està relacionat amb la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, que va veure aprovats els seus estatuts pel rei Carlos III en 1768. En el si d'aquesta corporació es va reunir un petit nucli d'obres amb les donacions de mestres i alumnes, que el seu conjunt es convertiria en la primera aportació important del futur museu. En 1812, amb l'ocupació francesa de València, el mariscal Luis Gabriel Suchet, volent atreure a la causa napoleònica a les corporacions més influents de la ciutat, va expressar la seva voluntat de formar un museu amb les pintures, escultures, medalles i llibres requisats als convents de regulars. Recobrada la pau i restablit el govern nacional en 1813, les obres d'art van ser retornades als seus respectius llocs d'origen. L'impuls definitiu per a la creació del Museu va venir donat per les mesures desamortizadoras de 1835-1837 que van propiciar la formació de museus provincials de Belles arts amb les obres d'art confiscades als convents suprimits. Les obres van passar primer a l'edifici del Tremp i després al convent del Carmen Calzado per donar cabuda al nou museu, que finalment va obrir les seves portes al públic el 5 d'octubre de 1839. L'any 1936, amb la Guerra Civil, el Museu va ser desmuntat i utilitzat com a magatzem del Tresor Artístic, traslladant part dels seus fons a Madrid. Al final de la guerra, i com a conseqüència de l'estat ruïnós de l'edifici, es va decidir traslladar el Museu al Col·legi Seminari de Sant Pío V, actual seu del Museu de Belles Arts de València.