El grup HRI centra la seua investigació en el desenvolupament de sistemes i algoritmes intel·ligents d’interacció humà-robot, en els àmbits de la robòtica mòbil, industrial i col·laborativa.
L'objectiu principal és aprendre els principis fonamentals per realizar tasques de diversa naturalesa (conducció de vehicles, manipulació d'objectes, tractament superficial, etc.), predir la intenció de l'humà en situacions on existeix un control compartit i donar una assistència personalitzada capaç d'adaptar-se a les condicions canviants de l'entorn i del mateix operari humà, regulant el nivell d'autonomia del sistema intel·ligent d'assistència.
Cal destacar les línies d’investigació en teleoperació assistida mitjançant retroalimentació hàptica i audiovisual (HAV feedback), els sistemes avançats d’assistència a la conducció (Advanced Driver Assistance Systems, ADAS) en vehicles i sistemes de transport intel·ligents (ITS), a més de la cooperació activa i el control compartit entre un operador humà i un sistema robotitzat en aplicacions industrials.
El grup d'investigació va ser fundat pel Prof. Estanislao Silla, del departament de Química Física de la Universitat de València, a principis dels 90. El treball científic del grup sempre s'ha focalitzat en la descripció teòrica dels processos químics en les fases condensades: solucions i entorns biològics. Actualment, l'equip està dirigit per Iñaki Tuñón.
El treball realitzat pel grup inclou tant el desenvolupament metodològic com les aplicacions. Entre les contribucions metodològiques més destacades del nostre grup es troba el programa GEPOL (un programa per al càlcul de superfícies i volums moleculars que actualment s'utilitza en moltes aplicacions de models continus) i les contribucions a la millora de les descripcions híbrides QM/MM de processos enzimàtics. Les aplicacions comprenen des de la solubilitat fins a la reactivitat química, així com el disseny racional assistit per ordinador de nous catalitzadors i inhibidors biològics.
Cerca i estudi de l'activitat de productes d'origen natural, principalment vegetal, en models experimentals in vivo de dermatitis i inflamació intestinal. Estudi del mecanisme d'acció en diferents models in vitro. Mesura de mediadors de la inflamació en cultius cel·lulars.
Aquest grup d'investigació està interessat en l'anàlisi del moviment humà relacionat amb el control motor i l'activitat física des del punt de vista de la salut. Per tant, el seu interés se centra tant en l'anàlisi dinàmica, cinemàtic i electromiogràfic durant la realització d'activitats com l'equilibri estàtic i la marxa com l'anàlisi de la quantitat d'activitat física (moviment voluntari) que realitzen les persones i la relació d'aquesta amb la seua salut. D'altra banda, el grup també realitza investigació en altres àmbits relacionats amb l'exercici físic, aplicant tècniques d'anàlisis de dades avançades (e.g. xarxes neuronals, text mining, data mining). Durant els últims 5 anys el grup d'investigació ha publicat al voltant de 40 articles indexats en JCR, dels quals destaquem els següents 5 per la seua importància en opinió dels membres del grup:
- González, L.-M., García-Massó, X., Pardo-Ibañez, A., Peset, F., & Devís-Devís, J. (2018). An author keyword analysis for mapping Sport Sciences. PLOS ONE, 13(8), e0201435. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0201435
- García-Massó, X., Ye-Lin, Y., Garcia-Casado, J., Querol, F., & Gonzalez, L.-M. (2019). Assessment of haemophilic arthropathy through balance analysis: A promising tool. Computer Methods in Biomechanics and Biomedical Engineering, 22(4), 418-425. https://doi.org/10.1080/10255842.2018.1561877
- González, L.-M., Devís-Devís, J., Pellicer-Chenoll, M., Pans, M., Pardo-Ibañez, A., García-Massó, X., Peset, F., Garzón-Farinós, F., & Pérez-Samaniego, V. (2021). The Impact of COVID-19 on Sport in Twitter: A Quantitative and Qualitative Content Analysis. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(9), 4554. https://doi.org/10.3390/ijerph18094554
- Maitre, J., Noé, F., González, L.-M., García-Massó, X., & Paillard, T. (2021). The tightening parameters of the vibratory devices modify their disturbing postural effects. Journal of Biomechanics, 126, 110624. https://doi.org/10.1016/j.jbiomech.2021.110624
- Pellicer-Chenoll, M., Pans, M., Seifert, R., López-Cañada, E., García-Massó, X., Devís-Devís, J., & González, L.-M. (2021). Gender differences in bicycle sharing system usage in the city of Valencia. Sustainable Cities and Society, 65, 102556. https://doi.org/10.1016/j.scs.2020.102556
Autoassemblat de molècules anfipàtiques de característiques lipídiques i polipeptídiques, naturals o sintètiques. Caracterització d'estructures de membrana amb interès biològic, biomèdic i biotecnològic, amb especial interès en porus i estructures de fusió i fissió. Canvis moleculars en membranes induïts per llum, naturals o sintètics. Disseny implementació i aplicacions d'interruptors moleculars en membranes.
GIBD (Grup d'Investigació en Biomecànica Esportiva) es conceptualitza com un equip investigador dins de la Facultat de Ciències de les Activitat Física i l'esport (Universitat de València), el nucli de treball del qual es desenvolupa en l'àmbit de la biomecànica aplicada a l'activitat física i a l'esport. La seua activitat investigadora es pot veure reflectida a través de diferents aportacions en publicacions científiques (JCR), comunicacions i ponències a congressos de rellevància nacional i internacional, així contribucions a capítols de llibre i fins i tot manuals propis del grup en matèria de Biomecànica esportiva aplicada.
Les principals línies d'investigació, materialitzades a través de contractes i projectes en convocatòries públiques i/o contractes d'investigació es desenvolupen en tres grans àrees:
- Material i equipament esportius: suports plantars, teixits compressius, i altres materials d'indumentària tèxtil.
- Anàlisi biomecànic, especialment en carrera, marxa i ciclisme.
- Avaluació i Aplicació de la biomecànica esportiva i avaluació de variables fisiològiques.
L'activitat investigadora desenvolupada és possible gràcies al coneixement i aplicació de la instrumentació específica en l'àrea de la biomecànica esportiva, sent GIBD avantguardista i expert en l'aplicació de tècniques de acelerometria, termografia, dinamometria, presurometria, així com l'avaluació i anàlisi de la percepció del confort i la fatiga durant l'activitat físic/esportiva. Especialment, una gran part d'aquesta investigació es basa en l'anàlisi i avaluació de productes relacionats amb l'activitat física i esport (material i equipament).
Des de l'any 2012 GIBD està situat en el laboratori de biomecànica de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (Campus Blasco Ibáñez, València), i des del 2018 també desenvolupem la nostra investigació en el Laboratori de Biomecànica de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (Campus Ontinyent - Universitat de València).
L'activitat investigadora del grup d'investigació CIRUBUCA se centra en la innovació, desenvolupament i anàlisi científica de:
- Implants en arcbotants i rehabilitació de pacients amb grans atròfies dels maxil·lars .
- Implants zigomàtics, palatinitzats, frontomaxil·larsi pterigoideus .
- Elevació de sòl de si maxil·lar directa i indirecta.
- Empelts d'os en elevació de sòl del si maxil·lar.
- Empelt d'os en maxil·lars atròfics i col·locació de membranes.
- Manteniment en implants i periimplantitis.
L'estudi del desenvolupament humà i la seua optimització constitueix un desafiament no sols de salut personal sinó també de salut pública a tot el món. L'enfocament més actual de la Psicologia de la Salut seria aquell no centrat en la malaltia sinó en les conductes de salut, l'avaluació i detecció precoç, la intervenció en contextos de la vida diària, enfocaments centrats en la família i en el context, els estils de vida, etc., i els seus efectes en l'estat de salut global de la persona.
En aquest sentit el nostre grup emmarca els seus objectius en la definició de salut de l'OMS (1948) un estat de complet benestar físic, mental i social, i no la mera absència de malaltia o discapacitat. Els desafiaments inclouen, per exemple, la intervenció precoç en trastorns del desenvolupament, l'optimització evolutiva al llarg de tot el cicle vital, així com l'avaluació i intervenció en altres malalties no comunicables (ENC) (com la deterioració cognitiva, la síndrome de fragilitat, etc.), el canvi en els estils de vida, la millora de la qualitat de vida, el foment de la interacció social i familiar positiva i significativa en el desenvolupament i la salut, etc.
La nostra activitat investigadora s'ha focalitzat en la influència de factors socials, familiars i culturals en el desenvolupament humà positiu i en el patològic, així com la seua avaluació i intervenció. Hem realitzat nombrosos treballs de recerca bàsica i aplicada, sent per tant un exemple de grup multidisciplinari amb interacció d'investigadors bàsics i clínics i amb un perfil de publicacions i projectes finançats que responen a aqueix criteri.
Des de fa quasi una dècada s'han incrementat de manera significativa els estudis que tenen relació amb el càncer del tracte digestiu i el seu tractament, com mostren les diferents guies clíniques difoses a nivell europeu i mundial. És per això, que el desenvolupament de nous fàrmacs i el testat dels mateixos en assajos clínics és una de les nostres principals línies d'investigació. Ens centrem també en l'estudi i identificació de nous biomarcadors pronòstics i predictius de resposta mitjançant l'ús de la biòpsia líquida amb especial interés en l'anàlisi del DNA tumoral lliure circulant (ctDNA) i les cèl·lules tumorals circulants (CTC) per a la caracterització de la malaltia mínima residual. Així mateix, estudiem el valor pronòstic i predictiu de l'ús d'un model radiòmic basat en intel·ligència artificial en aquest grup de pacients. Finalment, l'ús de models de organoides generats a partir de cèl·lules tumorals (o de teixit normal) del propi pacient per a la caracterització molecular de la malaltia i el testat de fàrmacs és una altra de les nostres prioritats.
GRELCA és un grup d'investigació multidisciplinària situat en els departaments de Medicina i Fisiologia de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, liderat pels doctors Luis Such Belenguer, catedràtic emèrit del Departament de Fisiologia, Francisco Javier Chorro Gascó, Cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic Universitari i catedràtic del Departament de Medicina de la de l'esmentada Universitat, al qual avala una llarga experiència en el camp de l'Electrofisiologia cardíaca experimental. La direcció correspon al Dr. Antonio Alberola Aguilar, catedràtic del Departament de Fisiologia de la Universitat de València.
Inclou investigadors de l'Institut per a la Investigació de l'Hospital Clínic Universitari de València (INCLIVA) i dels departaments de Medicina, Fisiologia, Infermeria, Fisioteràpia i Enginyeria Electrònica. El grup disposa així mateix de laboratoris col·laboradors en l'institut ITACA, pertanyent a la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la Universitat Politècnica de València, on es materialitza una estreta col·laboració científica amb especialistes d'àrees tècniques (Enginyers de Telecomunicacions, Enginyers Electrònics, especialistes en el tractament i anàlisi digital de senyals, etc.) per al desenvolupament de sistemes de cartografia de l'activitat elèctrica cardíaca i els equips experimentals necessaris per a l'evolució de la disciplina, que compta ja amb més de 20 anys de trajectòria.
La complementarietat dels investigadors del grup proporciona el marc des d'on abordar l'estudi dels mecanismes implicats en l'inici, perpetuació i cessament dels trastorns del ritme cardíac, especialment dels processos fibrilatoris, amb la finalitat de desenvolupar procediments d'anàlisis, tècniques diagnòstiques i alternatives terapèutiques en relació amb les arrítmies i la mort sobtada cardíaca. La nostra investigació ha anat dirigida especialment a l'estudi dels mecanismes que regulen els processos fibrilatoris, tant auriculars com ventriculars, utilitzant per a això tècniques cartogràfiques i espectrals.
Destaquen els treballs orientats a l'anàlisi dels canvis electrofisiològics proarritmògens induïts per l'estirament mecànic ventricular i a la identificació d'agents farmacològics que contraresten aquests efectes, a l'estudi de la protecció miocàrdica derivada de la pràctica regular d'exercici físic i a l'anàlisi de les modificacions electrofisiològiques produïdes durant els processos isquèmics. Recentment s'han iniciat dues noves línies d'investigació: la posada en marxa d'un model d'infart crònic per a l'estudi de la relació entre les característiques de la lesió per isquèmia-reperfusió i la inducibilitat i manteniment d'arrítmies ventriculars malignes i el desenvolupament d'un model animal de síndrome metabòlica amb l'objectiu d'estudiar l'impacte que la combinació de les diferents manifestacions de la malaltia exerceix sobre el remodelat elèctric cardíac i els seus potencials mecanismes arritmogènics.
Els principals temes de recerca en el nostre grup es centren a avaluar diferents estratègies d'intervenció que poden actuar com protectores front els canvis induïts tant per l'estrès social com per l'envelliment així com el paper de les noves tecnologies en la salut mental i cognitiva. En models animals, els nostres estudis es basen en el paradigma de l'enriquiment ambiental que consisteix a proporcionar una elevada activitat social, física i mental. En subjectes humans, el nostre interès es centra en l'avaluació de tots aquells factors de l'estil de vida que poden ajudar a disminuir els efectes de l'estrès crònic i promoure la denominada reserva cognitiva i, d'aquesta manera, contrarestar o retardar el deteriorament cognitiu associat a l'envelliment i la malaltia d'Alzheimer. També ens interessa avaluar l'impacte de les noves tecnologies en la salut mental i en el diagnòstic i tractament del deteriorament cognitiu associat a la edat i a malalties cròniques i neurodegeneratives. L'objectiu últim és contribuir a un millor coneixement dels mecanismes que afavoreixen un envelliment més actiu i la prevenció del deteriorament cognitiu.
El camp genèric de treball és l'anàlisi complexa en dimensió finita i infinita. En una variable complexa Sèries de Dirichelt. En diverses variables ràdios de Borh. En dimensió infinita teoria lineal, multilineal de teoria local i de la geometria d'espais de Banach, ideals d'espais de polinomis i l'estudi d'àlgebres i espais de Banach de funcions diferenciables i les seues transformacions.
L'objectiu del nostre grup és la investigació, metodològica i aplicada, en Estadística Bayesiana, especialment en escenaris de tipus epidemiològic i mig ambiental. El nostre treball s'articula, fonamentalment, entorn de tres eixos:
- Models jeràrquics en estudis amb dades correlats.
- Selecció de models.
- Models computacionals de simulació.
Tots ells són una mica mestissos quant a la seua naturalesa, metodològica i aplicada, i a la compatibilitat i interrelació de molts dels seus coneixements i objectius.
El primer bloc temàtic és el més voluminós i es dedica a la investigació en models amb dades correlats associats a estructures de tipus espai-temporal, longitudinal, amb o sense supervivència, i de parentiu de consanguinitat. La investigació metodològica en disease mapping té una llarga tradició en el nostre equip, en aquests moments amb objectius multivariants i espai-temporals no balancejats. Aquest bloc conté també noves propostes investigadores dedicades als models conjunts amb dades longitudinals i de supervivència, metodologia sobre distribució d'espècies, vigilància espaitemporal de malalties i mètodes de regressió per a dades genètiques disperses procedents de poblacions genèticament aïllades amb arbre genealògic conegut, que ens dirigiran, sens dubte als big data.
En la matèria dedicada a la selecció de models s'estudien mesures marginals, condicionades i combinades per a quantificar l'aportació d'un conjunt potencial de covariables en l'explicació d'una resposta d'interés i s'han iniciat dues noves línies, amb una orientació més aplicada, que enllacen el tema de la selecció de variables amb els models longitudinals i de supervivència i les dades relacionades a través d'estructures de consanguinitat.
Finalment, en el bloc dels models computacionals, es continua la trajectòria del grup amb una línia d'actuació dedicada al calibratge de models computacionals multivariants i a la implementació dels resultats obtinguts en una aplicació informàtica i una altra, més nova, dedicada a la modelització de la incertesa en models compartimentals.
Des de fa diversos anys venim investigant en els mecanismes implicats en processos inflamatoris. El nostre treball s'ha centrat en una sèrie d'aspectes com l'estudi dels mediadors determinants de l'avanç de la lesió articular, els possibles mecanismes de protecció i les principals vies de senyalització implicades, per a conéixer millor la patogènia de les malalties de base inflamatòria i trobar noves dianes terapèutiques. Per a això realitzem estudis in vivo i in vitro. Utilitzem diferents models animals d'inflamació aguda (bossa d'aire en rata i ratolí, edema per carragenina, inflamació dèrmica, inflamació intestinal) i crònica, com els models d'artritis reumatoide (artritis per adjuvant, artritis per col·lagen, artritis per transferència de sèrum de ratolins transgènics K/BxN). S'han desenvolupat models d'artrosis per envelliment: com l'artrosi espontània en ratolins STR/ort, seguint l'evolució temporal de la malaltia, amb estudis bioquímics de biomarcadors en sèrum i en els teixits articulars, estudis radiològics, histològics, etc. Totes aquestes determinacions han permés relacionar l'aparició i avanç de les lesions amb l'edat de l'animal i proposar diversos mecanismes que poden regular aquests processos. També s'han desenvolupat models animals d'artrosis/osteoporosis en rata (ACLT+ovariectomía) i artritis/osteoporosi en ratolí (CIA+ovariectomía).
Duem a terme estudis en explants de cartílag, condròcits en normoxia i hipòxia, sinoviocitos i osteoblasts de pacients artrósics, per a determinar l'expressió gènica i proteica de factors que poden estar relacionats amb la progressió de la malaltia. S'ha determinat les conseqüències de la sobre-expressió (a vegades, per transfecció amb adenovirus) o de la inhibició (a vegades, per silenciament gènic amb siARN) d'aquests factors sobre el metabolisme cel·lular, síntesi i degradació de components de la matriu extracelul·lar, producció de citocines, quimiocines, factors de creixement i diferenciació cel·lular, eicosanoides, espècies reactives, etc. S'han estudiat també les vies de senyalització i de transcripció relacionades amb aquests factors.
Una de les nostres línies se centra en la senescència cel·lular i els efectes de l'envelliment en diferents sistemes, en aproximacions in vivo i in vitro.
Estem estudiant les propietats Antiinflamatori i protectores de les cèl·lules mare mesenquimales en models in vitro i in vivo, com a font de noves estratègies terapèutiques en malalties inflamatòries i malalties articulars. En particular, ens centrem en les propietats de les vesícules extracelul·lars com a possibles agents terapèutics, biomarcadors i factors de comunicació cel·lular.
Utilitzem també sistemes de cultius de fibroblasts i queratinòcits sans i de pacients psoriásics, per a determinar els mediadors inflamatoris i els mecanismes implicats. També s'han realitzat estudis in vitro en models de cèl·lules microendotelials, fibroblasts i queratinòcits humans, centrant-se en l'adenosina com a diana que pot permetre trobar noves estratègies terapèutiques per a la curació de ferides en grups de població molt susceptibles com diabètics, obesos i ancians.
Es tracta de l'aplicació de tècniques de treball i recuperació de les lesions múscul-esquelètiques mitjançant de l'ús de metodologia científica i maneig tecnològic i estadístic modern i actualitzat. En aquest grup es troben experts dels àmbits de fisioteràpia, educació física, enginyeria electrònica, físics i experts en salut pública. S'estudiarà el comportament de tendó i múscul per mitjà de la valoració antropomètrica, estudi de sang i genètica, ecografia i dinamometria per mitjà d'anàlisi estadística de xarxes neuronals i mapes organitzats.
En l'actualitat, s'està apostant per un sistema de salut més sostenible en el qual la persona assumisca un rol actiu en la cura de la seua salut, al mateix temps que adopte hàbits de vida més saludables que previnguen patologies secundàries i comorbilitats.
En aquest sentit, aquest grup es planteja, com a activitat investigadora, determinar maneres de promoure la salut des de la Fisioteràpia, tenint en compte la perspectiva de canvi continu a la qual la societat se sotmet dia a dia. Concretament, aquest grup d'investigació es caracteritza per la multiespecialitat en el camp de la Fisioteràpia, amb l'avantatge que això suposa en conjuminar diverses especialitats noves en aquesta àrea de la salut.
L'activitat investigadora d'aquest grup pretén, des de la perspectiva de diverses especialitats fisioterapèutiques, abordar diferents àmbits de la valoració i intervenció en persones sanes (promoció de la salut), en problemes de salut de diversa índole (dolor crònic, hemofília, patologia neurològica, cardiovascular, respiratòria i múscul-esquelètica, salut de la dona ) en diferents grups poblacionals, així com en aspectes relacionats amb l'ètica professional i salut en Fisioteràpia.
La caracterització dels processos d'alliberament, absorció, distribució, metabolisme i excreció dels fàrmacs té una elevada repercussió en el disseny de medicaments i aporta criteris racionals per a seleccionar la forma farmacèutica, la via i el mètode d'administració més adequats. Aquests aspectes són especialment importants en aquells fàrmacs que presenten problemes de biodisponibilitat i/o elevada variabilitat farmacocinètica.
El grup d'investigació es dedica a la realització d'estudis de preformulació de medicaments (i cosmètics), caracterització dels processos d'alliberament i/o absorció dels fàrmacs, a partir del medicament que els conté i a l'avaluació del perfil farmacocinètic després de la seua administració a l'organisme.
El grup d'investigació en Física Mèdica desenvolupa la seua activitat en aplicacions de tècniques d'imatge i d'aplicacions físiques al camp mèdic i esportiu. Concretament se centra en: l'aplicabilitat de la Termografia Infraroja al diagnòstic i seguiment de patologies que cursen amb variació de la temperatura corporal superficial i a l'estudi de l'activitat esportiva valorant l'activitat muscular i les sobrecàrregues per l'esforç; la determinació mitjançant llum estructurada de mapes topogràfics de l'organisme per a la valoració d'asimetries que permeten el diagnòstic i seguiment de patologies de la columna; la utilització de les tècniques de speckle làser per a l'estudi de l'evolució de cultius cel·lulars i deformacions en cossos sotmesos a l'estrés dinàmic, lumínic etc.
Les Ciències de la Imatge, en els seus múltiples vessants, constitueixen un renovat camp de recerca i desenvolupament dins de la Física que en l'actualitat presenta una frenètica activitat científica i innovadora. Hui dia, el terme imatge no sols es refereix a la imatge òptica i les seues múltiples tècniques d'anàlisis, reconstrucció i visualització, sinó també a la visió artificial, la visió per computador, la imatge mèdica, els algorismes per a processament d'imatges o la visió tridimensional, entre moltes altres àrees. En les dues últimes dècades les investigacions en les Ciències de la Imatge han aconseguit grans avanços. Existeixen múltiples nous procediments en microscòpia que estan permetent superar el límit clàssic de resolució. La indústria informàtica està molt interessada amb els sorprenents resultats de les tècniques d'imatge computacional. Els avanços en l'obtenció d'imatges a través de mitjans térbols permeten aconseguir imatges amb molt bona resolució, bé de capes profundes de teixits en éssers vius, bé del cosmos mitjançant telescopis situats sobre la superfície terrestre. Les noves modalitats no invasives de formació d'imatges de material biològic in-vivo i les eines per a traslladar aquests coneixements i procediments per a l'estudi, diagnòstic i tractament de les malalties. Les fonts de fotons entrellaçats en fotònica quàntica permeten aconseguir imatges d'alta qualitat amb un nivell molt baix d'il·luminació. A tot això, cal unir moltes altres àrees en ple desenvolupament com l'òptica adaptativa, la imatge en medicina nuclear, les pinces fotòniques que estan obrint noves vies per a l'estudi individual de les cèl·lules, les noves generacions de moduladors espacials de llum, etc.
D'altra banda, la radiació associada als sistemes làser de femtosegon presenta un conjunt de propietats singulars: molt curta duració, alta potència de pic, elevat ample espectral i coherència espectral estructurada. La combinació entre l'Òptica Difractiva i Òptica de polsos ha permés dissenyar noves aplicacions tecnològiques per al micro i nanoestructurat de superfícies, el processament en volum de mostres transparents com el vidre o polímers, l'excitació multifotònica en sistemes de microscòpia per fluorescència i la generació d'altres efectes no lineals en la matèria com la filamentació.
El grup treballa des de 1999 en les següents àrees:
- Heterogeneïtat del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), hem treballat a definir el número i estructura de les dimensions de continguts que caracteritzen els pensaments intrusos obsessius i a les obsessions clíniques, analitzar les característiques cognitives i metacognitives que diferencien aquestes dimensions, així com les seues implicacions per al diagnòstic i el tractament del TOC.
- Models cognitius del TOC. Estem treballant a analitzar la validesa de diferents propostes cognitives explicatives del trastorn obsessivocompulsiu.
- Transdiagnòstic.- Estem treballant a esbrinar quines variables o factors operen de manera transdiagnòstica en les diverses dimensions i/o subtipus del TOC i en altres trastorns de l'espectre emocional. Específicament ens centrem en l'estudi comparatiu de les intrusions mentals desagradables (IMD) amb continguts obsessius, dismòrfics, hipocondríacs, alimentàries, i relacionals, i les seues respectives conseqüències funcionals (i.e., valoracions, impacte emocional, interferència, i estratègies de neutralització/control).
- Transculturalitat.- Estem treballat en la validesa transcultural del model cognitiu explicatiu del TOC, i en l'actualitat estem examinant les IMD prèviament esmentades en diferents contextos culturals i religiosos (en connexió amb altres grups d'investigació del Canadà, Itàlia, l'Argentina, l'Iran, Israel, i Turquia).
- Espectre O-C.- Estem treballant a examinar la validesa comparativa (en termes psicopatològics) de les diverses propostes actuals en relació amb els trastorns de l'espectre O-C, específicament, les derivades del DSM-5, les que es proposen des de l'OMS (CIE-11), i les que es proposen des de la investigació cognitiva psicològica (e.g., propostes de continus disfòria vs. eufòria i evitació del mal/compulsivitat vs. impulsivitat/NJREs). De manera específica, ens centrem en l'estudi del TOC, el trastorn dismòrfic corporal, la hipocondria i l'anorèxia nerviosa (psicopatologia, diagnòstic i tractament).
- Tractament.- Hem treballat en la posada a prova d'un programa de tractament cognitiu (TCE), derivat de les teories cognitives del TOC i, específicament, dissenyat per a aquest trastorn. Hem comparat la seua eficàcia amb la de l'Exposició amb Prevenció de Resposta; hem analitzat l'eficiència en l'aplicació del tractament i comparat l'aplicació en format grupal i individual; així com segons la mena d'obsessions i compulsions. En els últims anys estem desenvolupant, explorant i posant a prova procediments de realitat virtual que puguen suposar un suport als tractaments convencionals.
- Relacions familiars.- Estem examinant si les creences disfuncionals que mantenen els pares sobre les intrusions mentals desagradables de contingut obsessiu, hipocondríac, i dismòrfic, tenen algun impacte/influencia sobre les dels seus fills.
- Estigma: Hem tractat de lluitar contra l'estigma associat a les malalties mentals en general, i a les de l'espectre O-C en particular, mitjançant la disseminació dels coneixements actuals i les possibilitats de tractament eficaç i recuperació d'aquests trastorns.
Hem treballat en totes aquestes línies gràcies, entre altres coses, al finançament obtingut en convocatòries competitives d'àmbit nacional (Projectes BSO2002-02330; SEJ2006/03893-PSIC; PSI2009-10957;PSI2010-18340; PSI2013-44733-R) i Autonòmic (GVAE2007-011; AE/07/022; SMI 6-2008;SMI 3/2008; PROMETEU 2013/066). Hem publicat més de 50 articles en publicacions científiques d'impacte, i realitzat més de 100 presentacions en congressos nacionals i internacionals amb comité de selecció.
S'han defensat 13 Tesis Doctorals vinculades amb els objectius del grup i dirigides per la responsable d'aquest, de les quals 5 van obtindre el premi extraordinari en les seues respectives convocatòries.
El grup LISITT es va constituir en 1989 a fi de cobrir el buit existent a Espanya en l'àrea de les aplicacions telemàtiques al camp del trànsit i transport. Les seues activitats inicials es van centrar en l'execució de projectes de recerca i desenvolupament de caràcter internacional dins dels programes Europeus ESPRIT i DRIVE de l'II Programa Marc de la Unió Europea.
Des dels seus orígens, LISITT s'ha especialitzat en l'estudi i desenvolupament de sistemes intel·ligents de transport (ITS), abastant tant els seus aspectes tecnològics, com a organitzatius i estratègics. LISITT porta més de 20 anys realitzant projectes per a les administracions de trànsit i transport nacionals, entre els quals destaca la Direcció General de Trànsit, el Ministeri de Foment i els seus homòlegs autonòmics del Govern basc i català. Actualment LISITT és un grup multidisciplinari (Llic. Física, Ing. de Camins, Ing. Informàtics, Ing. Telecomunicacions, Llic. Matemàtiques, Llic. Geografia) que agrupa més de 60 professionals, tots ells titulats superiors, entre professors funcionaris, contractats i personal investigador propi i que s'ha consolidat com a grup de referència en temes d'assessoria sobre telemàtica aplicada al transport, en el desenvolupament de sistemes ITS, i consultoria estratègica en temes de gestió i desenvolupament de sistemes de trànsit.
La labor realitzada des dels seus orígens ha consolidat al LISITT com un grup espanyol de referència en temes d'assessoria sobre telemàtica aplicada al transport, en el desenvolupament de sistemes ITS, i consultoria estratègica en temes de gestió, desenvolupament i manteniment de sistemes de trànsit per a administracions, com reflecteix el fet que LISITT participa des de fa més de 10 anys com a assessors experts representant a la Direcció General de Trànsit en diferents comités de normalització nacionals i internacionals i en grups europeus de treball sobre sistemes ITS, entre els quals destaquen el Comité Mundial de Normalització en sistemes ITS ISO/TC204, el Comité Europeu de Normalització de sistemes ITS CEN/TC278 i el Comité Espanyol de Telemàtica aplicada al transport i a la circulació per carretera AEN/CTN 159. Destacar també el paper jugat pel LISITT en la creació, assistència i seguiment del projecte Euro-regional SERTI (1995 - 2006), del projecte Euro-regional ARTS (1997 - 2006) i del projecte europeu EasyWay (2007-2013).
A part d'aquestes activitats de consultoria en els grups de normalització en el camp dels sistemes ITS, els projectes més importants de LISITT s'agrupen entorn dels següents temes:
- Consultoria a administracions de trànsit sobre coordinació i organització de projectes internacionals de control i gestió de trànsit.
- Assistència tècnica a administracions públiques en sistemes de gestió i informació de trànsit.
- Estudi, desenvolupament i manteniment de sistemes d'informació de trànsit per a administracions públiques de trànsit.
- Coordinació i execució de projectes d'I+D+i, tant de la Unió Europea com de convocatòries nacionals.
- Anàlisi, disseny, construcció i desenvolupament de sistemes d'informació per a empreses privades.
- Seguretat informàtica, protecció de dades i privacitat.
IDAL té com a principal objectiu l'estudi i aplicació de mètodes intel·ligents d'anàlisis de dades per al reconeixement de patrons, amb aplicacions en problemes de predicció, classificació o determinació de tendències.
Els seus membres apliquen, a grans bases de dades, mètodes estadístics clàssics i tècniques d'aprenentatge automàtic: contrast d'hipòtesi, models lineals, selecció i extracció de característiques més rellevants, xarxes neuronals, algorismes de clustering, arbres de decisió, màquines de vectors suport, models gràfics probabilístics, visualització per manifolds, lògica borrosa, aprenentatge reforçat, etc.
La fi última de l'aplicació d'aquests mètodes és la generació de models matemàtics que permeten l'optimització de processos i recursos, així com arribar a la presa de decisions òptimes. Un clar exemple del comentat és l'àrea de salut, on IDAL ha desenvolupat aplicacions d'ajuda a la decisió clínica basades en l'anàlisi de dades. Aquestes aplicacions permeten millorar la qualitat de vida del pacient (establint pautes d'actuació clínica òptimes) al mateix temps que redueixen costos en la despesa sanitària.
Complementant aquest coneixement, el grup té una àmplia experiència en el processament de senyals (anàlisi espectral, filtrat digital, processament adaptatiu, etc.) pel seu treball de més de 10 anys en el processament de biosenyals (ECG i EEG principalment). Amb tot aquest background l'IDAL és capaç d'analitzar un ampli ventall de dades i senyals. Aquest fet queda confirmat pel gran nombre de contractes tant privats com públics que ha desenvolupat en diferents àrees del coneixement. A més, la major part dels treballs pràctics realitzats s'han reflectit en importants publicacions científiques amb alts paràmetres d'impacte i en un gran nombre de comunicacions a congressos internacionals dins de l'àrea d'anàlisi de dades.
Entre les aplicacions desenvolupades, (fora de l'àrea de salut ja comentades) es troben, entre altres, les següents: recomanadores web, models per a l'administració òptima d'incentius amb la finalitat de fidelitzar clients, recomanadores de calçat basats en mesures, i altres treballs de consultoria d'anàlisi de dades. A més del seu vessant pràctic IDAL, desenvolupa nous algorismes d'anàlisi de dades millorant les prestacions dels existents. Aquest treball de recerca es reflecteix també en una àmplia difusió en forma de diferents publicacions en revistes d'impacte i congressos rellevants per a la comunitat científica de l'anàlisi de dades.
Les activitats del grup es divideixen sobre la base de les seues línies principals:
- Simulació d'electrofisiologia cardíaca.
- Simulació de dinàmica de fluids.
- Models d'aprenentatge automàtic: on es treballa amb tècniques d'aprenentatge per reforç, així com amb classificadors de diferent tipus orientats al desenvolupament de sistemes d'ajuda a l'acte mèdic (SAAM).
A grans trets, les activitats del grup es divideixen d'una banda en la investigació orientada a la simulació biomèdica (electrofisiologia i fluids) i per un altre en la investigació de models d'aprenentatge automàtic (clàssics + profunds [deepLearning]) capaços de manejar grans volums de dades, oferint així aplicacions de gran utilitat per al sector mèdic a partir dels múltiples resultats de simulació que es deriven de les tècniques clàssiques i que s'adquireixen en diferents projectes.
La lingüística de corpus (LC), amb un enfocament decididament empíric en la investigació de les llengües, ha enriquit enormement paradigmes anteriors fins a convertir-se en un obligat referent metodològic en el panorama dels estudis lingüístics actuals.
Ens interessa destacar dos vessants, una que tracta dels desenvolupaments de la lingüística de corpus i una altra que se centra en les seues aplicacions. Igual que altres investigacions empíriques en el si de la lingüística, la investigació en LC se situa a cavall entre les humanitats i les ciències socials, sobre la base de la lingüística computacional. De les humanitats pren el seu interés primordial per l'estudi de la llengua en els seus múltiples vessants, de les ciències socials ha pres gran part de la seua metodologia entorn de la quantificació (matemàtiques, estadística, etc.), i de la informàtica, el desenvolupament d'eines analítiques cada vegada més sofisticades. Referent a això, les metodologies emprades en la LC, lluny d'estatisme, continuen evolucionant i incorporant desenvolupaments importants, ja siga a través de la creació de paquets informàtics cada vegada més sofisticats en la investigació de corpus ad hoc, com en la creació de portals específics, o bé en la creació d'eines centrades en una diversitat de tasques d'investigació.
La investigació entorn dels desenvolupaments de la LC està relacionada amb els mètodes d'anàlisi qualitativa, amb l'anotació textual i amb l'ús d'anàlisi quantitativa. A més, alguns desenvolupaments informàtics recents, com ara la denominada anàlisi de sentiment o mineria de l'opinió, han bolcat el seu interés en l'anàlisi de grans quantitats de dades en la xarxa (big data).
Pel que fa a les seues aplicacions, la lingüística de corpus no té límits, sent la seua gran fortalesa la investigació sobre bases de dades importants que l'analista no pot manipular de manera efectiva mitjançant l'anàlisi manual. La LC s'està aplicant hui dia a qualsevol àrea d'investigació lingüística, ja siga a gèneres digitals de qualsevol tipologia com als no digitals. En el cas dels gèneres no digitals, la solució passa necessàriament per la digitalització, atés que la LC opera necessàriament sobre textos digitalitzats. No obstant això, la LC, fins i tot sent la metodologia fonamental per a nombrosos investigadors, no prescindeix de l'anàlisi qualitativa o manual, i en la seua producció científica s'articula en sinergies amb altres aproximacions. Subratllem que hui dia és molt difícil concebre un diccionari o una gramàtica sense el concurs de la investigació de corpus. Però més enllà de la lexicografia, o la fraseologia, les quals han crescut de la mà del corpus, trobarem aplicacions en tota mena d'anàlisi lingüística, ja siguen pragmàtics, discursius, incloent en època més recent, l'anàlisi estilística. Sense oblidar les aplicacions a l'adquisició i ensenyament de segones llengües ensenyament, o la investigació sobre les llengües d'especialitat. I no hem d'oblidar tampoc la inestimable aportació de la LC a la traductologia, atés que el corpus és per als traductors una eina fonamental. Existeixen vertaderes xarxes d'investigadors que dediquen el seu treball a aspectes concrets.
No obstant això, tornant al punt de partida, ens interessem per centrar la investigació en aquells aspectes que avaluen la fortalesa de propostes basades en tècniques desenvolupades dins de la lingüística de corpus en la investigació en diferents fronts.
L'activitat investigadora se centrarà en les següents línies d'investigació:
- Desenvolupament i implementació de la Qualitat i Seguretat en els aliments.
- Elucidació, cerca i estudi d'extractes i/o compostos bioactius d'origen alimentari.
- Desenvolupament de nous productes alimentaris.
- Investigació bàsica i aplicada mitjançant el desenvolupament i estudi d'assajos clínics en l'àmbit de les patologies associades a la Nutrició.
- Desenvolupament de noves eines basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per al seu ús en Educació Alimentària a nivell docent i assistencial.
- Avaluació antropomètrica, nutricional i ajudes ergogèniques en l'esport.
La infertilitat o incapacitat de concebre un fill és una condició mèdica reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que ocasiona greus problemes de salut a les dones afectades així com rellevants repercussions epidemiològiques i sociològiques a la societat. Es calcula que aquesta patologia afecta al 15% de les parelles a tot el món, detectant-se que la seua incidència va en augment, afectant el 10% de parelles que desitgen concebre el seu primer fill i entre el 10-25% d'aquelles que volen tindre un segon fill. L'informe de Parlament Europeu sobre el futur demogràfic d'Europa (2007/2156 (INI)), destaca en els articles 25 i 26 la necessitat de considerar la infertilitat com una matèria sensible i important per a la seua consideració.
L'objectiu de la nostra activitat és impulsar i iniciar noves línies d'investigació que permeten avançar en el coneixement de la medicina reproductiva, millorant els tractaments de reproducció assistida, disminuint els seus efectes adversos i establint noves tècniques de diagnòstic i preservació de la fertilitat.
Des de la seua creació en 1988, el nostre grup d'investigació ha introduït nous conceptes de calibratge, exactitud i qualitat dels resultats analítics, anàlisi multiresidu, extracció en fase sòlida, cromatografia líquida convencional i multidimensional, cromatografia líquida capil·lar i nanocromatografia i dispositius d'anàlisis in situ. En els sistemes analítics desenvolupats la manipulació de la mostra, separació i detecció s'integren en un únic instrument.
La investigació pretén respondre a la demanda actual de procediments d'anàlisis ràpides, de cost efectiu i nets. S'estan desenvolupant noves estratègies que incorporen nous nanomaterials. Es persegueixen tant objectius instrumentals com analítics (tipus d'informació necessària, característiques de la mostra, tipus d'anàlits i concentració present, espècies que originen la detecció, quiralitat). S'ha abordat la resolució de nombrosos problemes analítics en diferents àrees d'investigació, fonamentalment mediambiental, de la salut, alimentació, drogoaddicció i industrial. Aquesta labor s'ha desenvolupat en el marc de diferents projectes d'investigació subvencionats per organismes públics, i ha comptat amb la participació d'investigadors procedents d'altres universitats i centres d'investigació.
El treball realitzat s'ha plasmat en publicacions en revistes científiques de prestigi internacional, ponències en congressos, tesis, projectes fi de llicenciatura i de màster. Així mateix, ha donat lloc a diferents activitats de transferència de coneixement amb empreses, organismes públics i centres d'investigació.
La unitat de recerca "Neurociència Social" està centrada en l'estudi científic de diverses temàtiques socials des d'una perspectiva biopsicosocial, considerant l'enfocament humanista a l'hora de comprendre el comportament humà. Els treballs que s'estan realitzant estan principalment focalitzats en l'estudi de la cooperació i l'empatia, la violència i l'estrès social.
La Neurocriminologia persegueix aplicar la metodologia i les tècniques d'estudi de les neurociències per a comprendre, predir, tractar i fins i tot previndre la violència i la criminalitat. Els coneixements neurocriminològics podrien ser emprats tant en la prevenció, com en el diagnòstic i el tractament de la violència, així com en l'estimació de la probabilitat de reincidència. Encara que tot això no està lliure de qüestions ètic-legals, la neurociència s'està convertint en una important influència en la comprensió i l'estudi del comportament violent i criminal. En aquest context, la Neurocriminologia positiva se centra en els processos positius com l'empatia, l'altruisme, les emocions positives i la conducta prosocial, entre altres. Aquests coneixements derivats de les línies d'investigació posades en marxa podrien ser utilitzats en l'elaboració de programes de prevenció i intervenció de la delinqüència.
La cooperació és una conducta típicament humana centrada en les relacions socials, que pot definir-se com una estratègia adaptativa consistent a obrar conjuntament amb un altre o altres, augmentant la probabilitat d'aconseguir un propòsit comú. Aquesta conducta cooperativa és resultat de processos cognitius i emocionals relacionats amb constructes com l'altruisme i l'empatia. Per això, l'aplicació més rellevant d'aquestes investigacions consisteix en l'ús dels resultats obtinguts en la promoció de les conductes prosocials i la prevenció i el tractament de la conducta antisocial. No obstant això, són encara escasses les investigacions, en condicions controlades de laboratori, que hagen analitzat els canvis psicobiològics que es produeix en cooperar.
Una situació concreta en la qual es produeix la cooperació, l'altruisme i l'empatia és la gestació subrogada, en la qual moltes dones decideixen participar lliurement per a ajudar a altres persones que no poden gestar al seu fill/a. Exposen el seu cos i posen en perill la seua salut per ajudar a uns altres a aconseguir el seu somni de ser pares. Hi ha pocs exemples comparables, potser una situació similar és quan algú dona un òrgan en vida per a una altra persona que no coneix. Una de les parts del procés que més satisfacció produeix a aquestes dones és el veure la cara dels pares quan agafen en braços al bebé gestat per elles en el mateix moment del part. Estudiar com funciona el cervell d'aquestes persones, els mecanismes neurobiològics i els aspectes psicològics que els porten a poder fer una cosa tan gran per altres persones ens pot ajudar en gran manera a ser una societat més solidària, amb major desenvolupament moral i, en definitiva més empàtica i menys violenta.
Tot l'exposat dota a aquesta línia d'investigació d'una especial rellevància neurocientífica, ja que el seu objectiu principal és analitzar els canvis en activació, emocionalitat i estrés induïts per la cooperació, així com per altres factors moduladors com el gènere i el resultat obtingut en aquesta. Els resultats que estem obtenint es podrien extrapolar a contextos educatius, laborals, polítics, i a qualsevol altre context social en el qual s'estableixen relacions interpersonals. El coneixement dels mecanismes psicobiològics de la cooperació permetria obtindre informació rellevant per a avançar en el desenvolupament d'un model social més cooperatiu i empàtic.
En els últims anys, el mindfulness s'ha establit com una estratègia d'intervenció de gran utilitat en l'entorn sanitari, en influir beneficiosament sobre la salut de diferents poblacions. A més, algunes investigacions han assenyalat que les intervencions basades en mindfulness influeixen positivament sobre l'empatia en estudiants universitaris i en professionals sanitaris. Aquests resultats són prometedors pel que fa a la introducció del mindfulness en la formació dels psicòlegs. No obstant això, en els estudis realitzats fins ara únicament s'han inclòs mesures d'autoinforme per a avaluar l'empatia, la qual cosa no permet afirmar que aquestes intervencions siguen realment útils, ja que l'increment en la percepció subjectiva dels participants no assegura una millora en la seua habilitat empàtica. En aquest sentit, és necessari realitzar noves investigacions en les quals s'incloga una avaluació situacional de l'empatia, amb mesures d'execució i marcadors biològics com l'oxitocina, hormona que s'ha relacionat amb l'empatia i les vinculacions afectives.
Les persones amb problemes de dependència de l'alcohol i/o drogues presenten dèficits neuropsicològics i psicofisiològics que provoquen alteracions de la regulació emocional, cognitiva i conductual. Per això, tendeixen a comportar-se de manera impulsiva, sense tindre en compte les conseqüències futures, bé siguen negatives o positives, i fracassen en emprar la informació disponible en el mitjà per a preveure les conseqüències dels seus actes i inhibir la seua conducta. Aquests comportaments impulsius en homes penats per violència contra la dona en la violència de parella (denominats maltractadors) han sigut relacionades de manera directa amb conductes violentes, estant aquesta associació modulada, en un elevat percentatge de casos, pel consum d'alcohol i/o altres substàncies d'abús. No obstant això, un altre tipus de maltractadors sol emprar un tipus de violència premeditada o proactiva que s'ha relacionat de manera consistent amb la psicopatia i que sol estar també associada al consum d'alcohol i/o altres drogues.
La realització d'aquests estudis ofereix informació addicional sobre la violència de gènere ja que permet descriure de manera concreta el seu perfil neurocriminològic i delimitar el rol del consum d'alcohol i/o drogues en la propensió a la violència. També permet analitzar l'efectivitat dels tractaments sobre les variables neuropsicològiques i psicofisiològiques analitzades. Els resultats d'aquests treballs estan tenint una aplicació en l'àmbit nacional i fins i tot internacional, i podrien estendre's a multitud de persones que es troben en situacions similars. El fet d'incloure paràmetres fisiològics al costat d'indicadors psicològics el dota de gran vàlua.
L'augment de l'esperança de vida al costat dels avanços en els sistemes de salut actuals, conformen alguns dels factors més rellevants a l'hora d'explicar el fenomen de la dependència al nostre país. Aquest fet, unit al canvi social conseqüència de la progressiva incorporació de la dona a l'àmbit laboral, va en detriment del sistema de cura de tradició familiarista, on el cuidador familiar era l'únic responsable de l'atenció del malalt. No obstant això, el cuidador informal continua representant el principal recurs d'atenció que reben les persones dependents, personificat en la majoria dels casos en les dones.
El fet de prestar cures de forma prolongada, suposa un estressor de caràcter crònic que comporta serioses conseqüències per a la salut del cuidador, afectant directament la seua qualitat de vida. Els nostres estudis van encaminats a l'anàlisi de variables concretes pròpies d'afeccions específiques, amb l'objectiu de crear models explicatius de la situació de cura.
La cerca de la felicitat és universal i tan antiga com la humanitat, que l'ha perseguida incessantment des dels seus orígens. Aquest desig de ser feliç és tan important que, en l'actualitat, alguns països han començat a mesurar el seu desenvolupament en funció de l'Índex de Felicitat per càpita. A més, en les últimes dècades la ciència de la Psicologia ha passat d'estudiar només els trastorns de la ment i el seu tractament a desxifrar com es pot aconseguir un funcionament òptim de la ment que ens permeta viure felices. Aquesta última ciència es denomina Psicologia Positiva. En l'actualitat s'està investigant com s'origina la felicitat i els sentiments agradables que l'acompanyen: satisfacció, esperança, optimisme i alegria. Gràcies al gran avanç en el coneixement sobre el cervell se sap que la felicitat no és un estat al qual s'arriba per atzar, sinó que és el resultat de l'activitat d'uns circuits cerebrals dissenyats per l'evolució per a produir aquest estat de benestar. Per tant, la felicitat és un producte del cervell, que pot estudiar-se científicament com qualsevol altra funció de la ment humana. El coneixement d'allò que activa aquests circuits permet actuar, de manera voluntària, en el nostre benefici. Sabem que el cervell està en constant canvi al llarg de tota la vida, la qual cosa es denomina neuroplasticitat, sense importar l'edat que tinguem o les vivències que hàgem tingut. Per això, mitjançant la gestió dels pensaments i els actes, es pot aconseguir que es produïsquen aquells canvis cerebrals que fan que ens sentim feliços. De tal manera que aquest coneixement, basat en les últimes investigacions en Neurociència i Psicologia sobre la neuroplasticitat del cervell, ens possibilita reestructurar el nostre cervell per a controlar les nostres emocions i gaudir d'un major benestar i felicitat.
Les investigacions científiques demostren que la felicitat resulta molt beneficiosa ja que potencia els recursos i les eines que permeten fer front als alts i baixos que es produeixen, de manera natural, al llarg de la vida. A més, millora la capacitat intel·lectual i la motivació, potència la creativitat i augmenta l'interés pel món, la cooperació i l'empatia, sent, també, molt beneficiosa per a la salut.
El nostre grup desenvolupa la seua activitat investigadora en les següents àrees:
- Patologia dental: estudis epidemiològics i clínics.
- Salut pública i odontologia d'atenció primària.
- Emblanquiment dental.
- Endodòncia: biomaterials i tècniques.
- Odontologia Restauradora: materials i tècniques.
El nostre grup d'investigació treballa en tècniques de predicció i d'optimització. Predicció de futures observacions i optimització per a poder construir eines automàtiques d'ajuda a la presa de decisions en ambient d'incertesa. Això ja ens ha permés obtindre resultats interessants, especialment en el camp de la medicina i la salut pública, però també en la indústria i en les finances. En conseqüència, el nostre propòsit és doble: aprofundir en l'estudi de models de predicció, que puguen incorporar relacions temporals i/o espacials, a més de covariables, i continuar avançant en el desenvolupament de metodologies que incorporen la incertesa en l'optimització, la qual cosa ens permetrà construir noves eines de suport a la presa de decisions en diferents àmbits de planificació i gestió. En concret, seran objecte d'investigació l'anàlisi d'escenaris amb presència d'incertesa per als quals existeix informació donada per una sèrie de dades històriques, per als quals utilitzarem models de sèries temporals, i aquells en els quals a més de la relació temporal existeix una relació de veïnatge entre observacions contemporànies, per als quals utilitzarem models espaciotemporals. En treballs previs hem considerat models de predicció basats en models dinàmics d'espai d'estats amb innovacions, i s'ha avançat teòricament en la incorporació de multiestacionalitat, covariables i errors autocorrelats, amb l'objectiu que puguen ser utilitzats en la predicció automàtica de bancs de sèries temporals. Recentment, hem introduït mètodes de sèries temporals fuzzy per a obtindre com a predicció un número fuzzy que puga ser incorporat en els models d'optimització que utilitzen lògica difusa per a incorporar la incertesa. Pretenem amb això ampliar el camp d'aplicació d'aquestes metodologies mitjançant models de simulació-optimització que permeten analitzar la qualitat de les solucions i l'optimització dels objectius. També estem treballant en sèries de temps composicionals, que permeten contextualitzar els models mixtos per a dades composicionals longitudinals multivariats en escenari del microbioma.
Últimament, estem treballant en combinació de prediccions, mitjançant mitjanes ponderades de prediccions obtingudes amb diferents mètodes, amb l'objectiu de dissenyar un sistema d'ajuda a la decisió que permeta l'ajustar els pesos i seleccionar de manera òptima els models de predicció per a obtindre pronòstics més fiables. L'estudi de la variabilitat geogràfica i temporal dels fenòmens de la salut gaudeix actualment d'una gran popularitat dins del món de l'Epidemiologia. Nombrosos models de suavització de riscos que incorporen simultàniament la dependència espacial dels riscos entre regions pròximes i la dependència temporal dels riscos per a cadascuna de les regions han sigut proposats en els últims anys. Els models clàssics han sigut dissenyats per a realitzar una anàlisi retrospectiva de les sèries temporals d'incidència i, per tant, no tracten qüestions fonamentals des del punt de vista de la planificació d'accions preventives i de control com són la predicció del començament de brots infecciosos, predicció de pics d'epidèmies i finalització d'aquestes. Volem analitzar alguns problemes relacionats amb la predicció en propagació d'epidèmies, incidint simultàniament en les components espacial i temporal del problema. En aqueixa mateixa línia, incorporació simultaneja de component temporal i component espacial als models estudiats, estem treballant en diversos escenaris: extensió de model jeràrquic bayesià, proposat recentment per membres del nostre equip, que permet estimar riscos i detectar conglomerats de manera simultània on es considera que la dependència espacial entre els riscos relatius no s'ajusta necessàriament a criteris de veïnatge; extensió espaciotemporal dels models de compartiments estocàstic bayesià; proposta d'un model espaciotemporal per al tractament de dades epidemiològiques en l'escenari composicional, i proposta d'un model espaciotemporal per a l'anàlisi de les associacions entre exposicions ambientals i salut. Tots aqueixos resultats de predicció els utilitzarem en la construcció de sistemes d'ajuda a la presa de decisions basats en models d'optimització sota incertesa per a diferents àmbits. Entre ells, a més dels àmbits anteriorment citats, treballarem problemes de gestió financera, especialment el problema de selecció de carteres. El problema de la selecció de carteres tracta de determinar una cartera òptima que satisfaça les preferències del decisor, quant al risc i al benefici de la inversió. Hem introduït l'aproximació del rendiment d'una cartera mitjançant distribucions de credibilitat, i mesures alternatives del risc de la inversió. Abordarem el problema de selecció de carteres introduint una funció de pèrdua que puga ser visualitzada per l'inversor, com una mesura de les seues preferències i desenvoluparem estratègies evolutives d'optimació multi-objectiu per a determinar carteres eficients per a diferents perfils de risc de l'inversor.
El grup realitza labors de recerca i desenvolupament en diferents àrees del processament d'imatges òptic i digital. L'activitat inclou una considerable labor d'investigació acadèmica (validada per un alt nombre de publicacions en revistes d'alt impacte) així com investigació aplicada (amb transferència en forma de patents, paleses llicenciades i contractes amb empreses en labors de desenvolupament i assessoria)
A grans trets l'activitat investigadora es basa en tècniques d'òptica de Fourier, que s'aplica des del processament d'imatges a la captura d'imatges convencional i d'holografia.
Les àrees principals d'activitat són les següents:
- SUPERRESOLUCIÓ: S'han proposat múltiples tècniques per a la millora de resolució en sistemes òptics. Amb elles pot superar-se, baix determinades condicions els límits imposats per la difracció o els sensors. Aquestes tècniques tenen aplicació en microscòpia, típicament limitat per difracció, i en totes les àrees on es realitza captura d'imatge, com ara imatge en infraroig, on el límit de resolució sol ser la grandària de píxel del sensor.
- IMATGE DE FASE I IMATGE 3D: En aquest camp s'explota la capacitat per a realitzar captura de front d'ona per mètodes hologràfics per a obtindre mesures de la fase dels objectes, principalment en microscòpia. Les tècniques són anàlogues a les necessàries per a captura 3D en metrologia. En aquesta àrea l'activitat és acadèmica i d'assessoria en sistemes de captura i anàlisi d'objectes tridimensionals
- MESURA REMOTA DE VIBRACIONS PER MITJÀ DE SPECKLE: Emprant les autointerferències produïdes quan la llum coherent incideix sobre una superfície difusora, s'empren tècniques que permeten la detecció de moviment d'amplitud nanomètrica dels objectes analitzats. Això permet mesurar vibracions i so a grans distàncies (de fins a centenars de metres) amb sistemes simples i robustos. Aquesta activitat ha donat lloc a diverses patents i a la seua comercialització. El seu ús pot ser des de la mesura de so a l'anàlisi de vibracions mecàniques i inclou el camp en desenvolupament de monitoratge de paràmetres biomèdics sense contacte.
- MICROSCÒPIA SENSE LENTS: La possibilitat de registre del front d'ona té com una potencial aplicació la realització de tècniques de microscòpia en les quals no s'empren objectius per a la formació d'imatges. Es desenvolupen diverses tècniques, emprant varietat de fonts de llum per a la inspecció de mostres microscòpiques
- DISPOSITIUS DE CRISTALL LÍQUID: Es realitzen estudis tant teòrics com experimentals del funcionament de pantalles de cristall líquid. Aquests dispositius permeten la conformació de feixos, el control de la polarització i la captura d'imatges polarimètriques.
- TÈCNIQUES AVANÇADES EN OPTOMETRIA I OFTALMOLOGIA: En aquesta activitat es busca el disseny i proposta de sistemes per a millora de les mesures, imatges i tècniques en la pràctica optomètrica i oftalmològica.
El Grup de Processament i Disseny Digitals de la Universitat de València centra la seua investigació en el processament digital del senyal i l'aplicació de tècniques de tractament digital en camps com ara l'Enginyeria Biomèdica, sistemes industrials i arquitectures maquinari per a la implementació d'algorismes en temps real.
L'objectiu dels nostres projectes és investigar els principis mecànics de la inserció, plegat i assemblatge de la proteïna de membrana en membranes lipídiques, i investigar els factors que determinen l'estabilitat de la proteïna de membrana. El nostre interés se centra en les interacciones proteïna-proteïna, rellevants per al manteniment de l'estructura i funció terciària i quaternària dels complexos integrals de proteïnes de membrana. Més específicament, investiguem el paper dels dominis d'expansió de la membrana, és a dir, dels segments transmembrana. L'estudi es duu a terme a través d'una investigació exhaustiva de la glucoforina A com a model de proteïna de membrana dimèrica, i a partir del coneixement d'aquest sistema tractem d'entendre l'estructura i funció de la proteïna SP-C del surfactant pulmonar, una proteïna de membrana extremadament hidrofòbica.
D'altra banda, estem interessats en el transport cel·lular dels fitovirus. Aquest procés de transport està mediat per proteïnes especialitzades de moviment viral, que en els mateixos casos són proteïnes de membrana, que condueixen el genoma viral a la membrana cel·lular amb la finalitat de ser transportat a les cèl·lules hostes pròximes no infectades, a través del canal de plasma. Actualment estem investigant els mecanismes d'orientació i inserció d'aquestes proteïnes de membrana virals en les membranes biològiques.
El nostre grup estudia com s'adhereixen les cèl·lules a la matriu extracelul·lar (ECM) i les seues implicacions. Les adhesions cèl·lula-ECM modulen senyals mecànics i controlen la senyalització per factors de creixement, determinant la supervivència, diferenciació, migració i extravasació de les cèl·lules. Les ECMs s'organitzen en entramats fibril·lars de diversa complexitat als quals les cèl·lules s'adhereixen mitjançant receptors de membrana especialitzats, com les integrines, que actuen de nexe d'unió amb el citoesquelet. Entre les proteïnes i proteoglicans que componen les ECMs és particularment interessant la proteïna fibronectina (FN) ja que ofereix múltiples motius d'adhesió cel·lular i la seua polimerització és el pas inicial per a l'organització de la resta de components de moltes ECMs, fonamentalment les que propicien el desenvolupament embrionari i aquelles matrius transitòries que permeten la regeneració de teixits i el desenvolupament de tumors.
La FN se secreta en forma de dímer soluble i la seua polimerització depén de la cèl·lula, ja que només si s'uneix a integrines i aquestes s'activen i estimulen la contractilitat del citoesquelet s'exerceix tracció sobre la FN permetent el seu desplegat i acte-polimerització. Les fibres de fibronectina estan en continu remodelat i l'alteració d'aquest procés pot conduir a la fibrosi, artritis i a defectes en el desenvolupament i angiogènesi.
En el nostre grup hem generat i analitzat diferents ceps de ratolins knock-in i condicionals que expressen fibronectina amb mutacions en residus potencialment crítics per a l'adhesió cel·lular. Ens interessa conéixer que adhesions són realment limitants i com cada adhesió influeix en el comportament cel·lular i en la secreció, estructura, manteniment o rigidesa de la ECM; factors que, en últim terme, determinen la formació i regeneració de teixits. Estem utilitzant aquests ratolins per a esbrinar com són d'essencials in vivo proteïnes o seqüències implicades en l'adhesió i per a definir patologies que es produeixen per la seua deficiència. Regions de la FN que considerem crucials per a la seua funció:
- El motiu RGD del mòdul FNIII10 és la principal seqüència d'adhesió a integrines. L'adhesió per FN-RGD és molt complexa: s'ha dit que és l'única que permet la formació de polímers de FN; uneix dues famílies diferents de integrines:
- El primer constituït per Alfa5Beta1 i AlfaIIbBeta3 (exclusiva de plaquetes)
- Els dímers que contenen Alfav, amb funcions diferents encara que en molts teixits complementàries. Està descrit que en el primer grup l'adhesió es reforça, en condicions de tensió augmentada, per la unió d'una seqüència d'aminoàcids, denominada lloc sinèrgic, que es localitza en el mòdul FNIII9.
- La regió heparina II (mòduls FNIII12-14) que, d'una banda uneix Syndecan-4, un altre receptor cel·lular, i per una altra uneix nombrosos factors de creixement implicats en angiogènesi i proliferació cel·lular, com la família de FGF, la de TGFBeta i la de PDGF. D'aquesta regió s'ha hipotetitzat que permetria la senyalització per factors de creixement de manera cooperativa amb l'adhesió a RGD. Aquesta regió té un particular interés en l'àrea de la regeneració tissular.
El grup treballa en aplicacions clíniques i tecnològiques de la Física de la Visió (òptica fisiològica psicofísica i models matemàtics de processament visual), sense descurar la investigació bàsica en aquest camp. Les tres línies fonamentals de treball són:
- Investigació bàsica en visió: Obtenció d'informació sobre estructura i funció del sistema visual a partir d'experiments psicofísics. Modelització de processos visuals.
- Aplicacions a la psicofísica clínica, amb dues línies de treball diferents:
- Desenvolupament de proves psicofísiques per a detecció, graduació o classificació de problemes visuals: Avaluació de dispositius existents. Anàlisi de respectabilitat, sensibilitat, especificitat en poblacions normals i patològiques. Estudi de factors de distorsió de les mesures. Anàlisi de concordança entre dispositius.
- Aplicacions tecnològiques de les ciències de la visió: Caracterització de dispositius de captura i visualització d'imatges. Desenvolupament de mètodes específics de caracterització colorimètrica (mètodes punt a punt). Aplicacions dels dispositius de visualització d'imatges com a generadors d'estímuls visuals en proves de psicofísica clínica. Aplicacions dels dispositius de captura d'imatges com a colorímetres. Aplicacions de la mesura del color en química verda, per a estimació de paràmetres químics correlacionats amb el color de les mostres. Caracterització d'elements òptics. Elaboració de protocols de mesura de qualitat òptica in vitro. Mesures de qualitat òptica i visual de lents intraoculars.
- Aplicacions clíniques per a la millora de la funció visual en pacients. Estudis bàsics i desenvolupament d'aplicacions, especialment orientats a la ambliòpia (ull vague), per a determinar quins estímuls afavoririen la concordança amb l'ull dominant.
El grup d'Investigació proposat es crea per a la realització d'activitats d'investigació, desenvolupament i innovació en el camp de la Física Mèdica, l'Oncologia Radioteràpica i la Instrumentació Nuclear en Medicina, i les principals línies de la qual a desenvolupar són les següents:
- Dosimetria clínica i física.
- Dosimetria in vivo.
- Aplicacions clíniques en Braquiterapia i Radioteràpia amb feixos externs.
- Desenvolupament de tècniques Monte Carlo per a aplicacions clíniques.
- Instrumentació per a detecció i dosimetria amb radiacions ionitzants.
- Disseny d'aplicadors per al seu ús en oncologia radioteràpica.
- Estudi i disseny de solucions en el camp de la protonterapia.
Per tant, l'activitat investigadora dels membres d'aquest grup es pot dividir en una sèrie d'apartats:
- El Laboratori de Tecnologia per a Detectors de Radiació desenvolupa la seua activitat investigadora en tots els aspectes tecnològics relacionats amb la lectura, condicionament, processament i transmissió de dades de detectors de radiació tant ionitzant com no ionitzant. Entre ells podem destacar el desenvolupament d'electrònica front-end discreta i integrada per al condicionament de senyals procedents de fotomultiplicadors i fotodíodes, el disseny i implementació de sistemes d'adquisició i tractament de dades digitals procedents de detectors de radiació i la transmissió de dades tant en mitjans elèctrics com òptics. L'aplicació d'aquests desenvolupaments se centra en els experiments de física nuclear experimental, física de partícules i física mèdica, així com en la transferència tecnològica d'aquells d'utilitat en el sector industrial.
- Model-Base Dose Advance Calculation Algorithms. En aquests moments, i gràcies a un acord d'investigació signat entre l'Hospital La Fe, la Universitat de València i la companyia Nucletron-Elekta, La Fe compta en les instal·lacions del servei d'Oncologia Radioteràpica amb el sistema ACE integrat dins del planificador Oncentra Brachy. Aquest sistema, pioner a Espanya, representa una de les principals apostes de Nucletron-Elekta en el camp de la dosimetria en braquiterapia d'alta taxa. Així mateix, els professors Facundo Ballester i Javier Vijande són membres del grup de treball conjunt AAPM-ESTRO-ABG encarregat de l'estudi i caracterització d'aquests sistemes, per la qual cosa la sinergia entre el treball clínic realitzat en La Fe amb l'ús i desenvolupament d'aquest sistema i l'estudi teòric realitzat pels professors de la UV permetrà realitzar un estudi a llarg termini encaminat a reemplaçar els formalismes dosimètrics actuals.
- Caracterització de sistemes de braquiterapia electrònica. Com a exemple de sistemes de braquiterapia electrònica és important citar el sistema Esteya, objecte d'una col·laboració entre l'Hospital La Fe, la UV i la companyia Nucletron-Elekta. En aquest moment s'està desenvolupant una caracterització completa del mateix mitjançant tècniques de simulació Monte Carlo. Altres sistemes de braquiterapia electrònica, com són els sistemes Intrabeam, també són objecte d'estudi dins de present grup d'investigació.
- Estudi de nous algorismes per al tractament de lesions tumorals de pròstata utilitzant implants permanents de braquiterapia. En l'actualitat s'està desenvolupant en la UV un sistema de correccions dosimètriques amb l'objectiu de ser implementat dins d'un planificador real.
- Desenvolupament de sistemes de planificació basats en codis Monte Carlo. En l'actualitat s'està desenvolupant un esforç important en el camp de la computació en la UV a fi de desenvolupar codis de Monte Carlo que puguen implementar-se dins d'un sistema de planificació.
- Renovació del TSR-398. Sota mandat de la IAEA la UV haurà d'encarregar-se de la simulació Monte Carlo i de realitzar les corresponents mesures clíniques de diverses cambres de ionització sota diferents feixos de radiació.
Àrea d'investigació: Fotoquímica Disseny, síntesi i estudi del comportament fotofísic i fotoquímic de materials moleculars i supramoleculars.
- El grup ha estudiat el comportament fotofísic i fotoquímic de cromòfors i bicromòfors orgànics, processos de transferència d'energia i electrònica inter- i intra-moleculars induïts per la llum, així com l'aplicació dels cromòfors com fotocatalitzadors en transformacions de compostos orgànics. Nanopartícules Disseny, síntesi i aplicació de nanosistemes fotoactius.
- Des de l'any 2008, la investigació del grup s'ha centrat, principalment, en les nanopartícules semiconductores i metàl·liques. Així, s'han preparat nanopartícules dispersables en mitjans aquosos i orgànics, s'ha estudiat les seues propietats òptiques i fotoestabilitat, així com la modificació de la forma i grandària de les mateixes en processos induïts per la llum en presència o no d'un fotocatalitzador. Les nanopartícules inicialment utilitzades han sigut semiconductors del tipus CdSe, CdSe/ZnS i nanopartícules d'or. Aquestes nanopartícules han sigut i estan sent utilitzades, després de la seua funcionalització específica, com a sensors químics i preparació de gels fluorescents.
- En els últims anys, el grup ha sintetitzat i està sintetitzant altres nanopartícules d'interés per a aplicacions biomèdiques. Aquestes nanopartícules anomenades de "up-conversion" són d'interés per a bioimatge, teràpia fotodinàmica, alliberament controlat de fàrmacs, etc....La seua característica més excel·lent està relacionada amb la seua capacitat per a absorbir llum en l'ANAR (elevada penetració en teixits) i emetre en el visible. Els estudis in vitro amb nanopartícules d'aquest tipus, funcionalitzades adequadament per al fi perseguit, s'estan realitzant en col·laboració amb el Prof. Botxí de la Universitat de València.
- A més, recentment, hem preparat nanopartícules de perovskites que permeten obtindre dissolucions col·loidals d'aquestes. Aquests materials semiconductors són d'interés, entre altres aplicacions, per a l'obtenció de dispositius electroluminiscents. Els estudis d'aplicació per a dispositius s'estan duent a terme en col·laboració amb el Dr. Henk Bolink del ICMol, UV.Campos d'aplicació: Els materials moleculars i nanohíbrids desenvolupats pel grup tenen aplicacions com ara fotocatalitzadors, sensors, filtres solars, dispositius òptics, detecció de fàrmacs, etc.
El grup ARTEC centra les seues tasques investigadores en el camp dels gràfics per computador. Dins d'aquesta àrea es dedica als gràfics 3D interactius, la realitat virtual, realitat augmentada i simulació civil. A més, treballa en àrees afins com són la computació ubiqua o els ambients intel·ligents. El grup realitza tasques tant de recerca bàsica com aplicada. En aquest sentit ha aplicat els sistemes de simulació a la formació i experimentació en factors humans, destacant especialment en els sistemes de simulació de conducció de vehicles. Aquesta línia de treball ha donat lloc a desenvolupament de sistemes hardware per a suports de projecció immersiva 3D així com a sistemes de generació de claus gravitar-inercials amb desenvolupament d'actuadors mecànics.
La deterioració de les condicions mediambientals, ocasionat sobretot per les activitats humanes, és un dels principals riscos per a la salut. La contaminació, la degradació ambiental, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat no sols estan afectant els ecosistemes i al clima, sinó que també tenen serioses repercussions sobre la producció d'aliments segurs i de qualitat i sobre la població.
Al començament del segle XXI, la seguretat dels aliments que consumim i del medi ambient on vivim s'ha convertit en una prioritat fonamental tant per als consumidors com per als poders públics. El grup d'investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental (SAMA-UV) es dedica a la investigació en ciències mediambientals i alimentàries i proporciona tecnologia i serveis analítics d'avantguarda per a la determinació de contaminants i components naturals centrant les seues activitats en les àrees de sanitat mediambiental, qualitat i seguretat alimentària així com en l'avaluació de riscos i l'estudi de l'exposició humana. Els contaminants amb els quals treballa el grup d'investigació i per als quals disposa de metodologia analítica avançada inclouen tant regulats com emergents i els seus productes de degradació (ex. pesticides, drogues d'abús, medicaments d'ús humà i veterinari, compostos perfluorats, retardants de flama, etc...).
Els resultats d'aquesta activitat desenvolupada ha permés al grup d'investigació relacionar-se i col·laborar amb altres equips nacionals i europeus que investiguen en temàtiques similars a través de l'assistència i la presentació de ponències en nombroses reunions i congressos internacionals i articles en revistes científiques. En el seu conjunt, l'activitat investigadora desenvolupada ha generat 15 capítols de llibre i més de 180 publicacions en revista internacionals SCI d'alt índex d'impacte com Analytical Chemistry, TrAC Trends in Analytical Chemistry, Journal of Chromatography, Analytica Chimica Acta, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, Food Chemistry, Journal of Agricultural and Food Chemistry, etc.
La investigació del grup es finança majoritàriament a través de projectes d'investigació enquadrats en el marc de les ajudes per a la realització de projectes d'I+D tant a nivell autonòmic com a nivell nacional, i també en el marc de diverses les accions integrades comptant amb la cooperació d'altres grups d'investigació de la Unió Europea. El grup també té col·laboracions i convenis amb empreses del sector alimentari i mediambiental.
L'equip treballa en quatre línies d'investigació principals, relacionades i alhora complementàries: - Tècniques de Reconeixement de Patrons i Visió per Computador, i les seues aplicacions a diversos problemes, principalment en la cerca d'imatges basada en el contingut, l'aprenentatge de distàncies i la detecció d'emocions a partir se seqüencies de vídeo. - Processament de diferents tipus de senyals, especialment les d'àudio i vídeo. Els treballs del grup en aquesta línia inclouen la captura, anàlisi i síntesi de senyals acústics, així com l'anàlisi de senyals de vídeo, enllaçant amb la línia de Visió per Computador. - Disseny de Sistemes de Tutorització Intel·ligent (STI), dotant-los de capacitat afectiva. Part dels resultats obtinguts a partir de la primera i segona línies de treball, s'utilitzen per a detectar emocions a partir de vídeos capturats mitjançant maquinari de baix cost, usant tècniques pròpies del camp del Processament del Senyal i la Visió per Computador. - Sistemes de computació d'altes prestacions i disponibilitat, que proporcionen una eina fonamental en tots els camps anteriorment esmentats (reconeixement de patrons, sistemes intel·ligents i processament de senyal), proporcionant la potència necessària en temps real quan aquesta és un requisit en les àrees d'aplicació; o quan existeixen requisits d'alta disponibilitat dels sistemes. En aquest sentit, les últimes tendències se centren en els sistemes distribuïts, el maneig de grans quantitats d'informació (Big Data) i l'anomenada computació en el "núvol", sent aquests aspectes fonamentals d'investigació en el context de la investigació del grup.
El Grup d'Investigació en Teràpies Moleculars està format per investigadors bàsics i clínics de la Universitat de València, l'Hospital Universitari i Politècnic de la Fe, l'Hospital Clínic Universitari de València, l'Hospital Universitari de la Ribera, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques i el Centre d'Investigació Príncep Felip.
La composició multidisciplinària d'aquest grup, que inclou a experts en biologia molecular, bioinformàtica i biologia computacional, oncologia mèdica, cirurgia, patologia i noves tecnologies d'alt rendiment (genòmica, transcriptòmica, proteòmica i metabolòmica), permet afrontar la complexitat molecular inherent a les malalties humanes, i la cerca de noves teràpies des d'una perspectiva integrativa i translacional. Aquest abordatge està sent aplicat en les diferents línies d'investigació desenvolupades pel grup, com són la identificació de nous biomarcadors i dianes moleculars per al tractament del càncer de pulmó, la fisiopatologia de la fibrosi pulmonar, o la prevenció i teràpia de les neuropaties hipòxic isquèmiques.
El grup de recerca TERRES (TRANSICIONS EDUCATIVES, RESISTÈNCIES, RELACIONS DE GÉNERE EXCLUSIONS I SALUT) busca fer i transferir coneixement, interdisciplinàriament, des d'un posicionat epistemològic crític i inclusiu, que adrece la mirada cap a diferents escletxes que en les societats del coneixement es revelen com a rellevants per tal de comprendre i transformar el món social. Les línees de recerca en les que busquem aprofundir en comú són:
- Estudi de la pràctica pedagògica. Anàlisi dels processos de distribució i construcció de coneixement legítim al dispositiu pedagògic. Modalitats pedagògiques de transmissió. Sociologia de la pedagogia.
- Identitat pedagògica en contextos específics: descripció i anàlisi de la producció social d'identitat en els processos de transició educativa i professional.
- Cossos, gèneres i sexualitats: representacions i pràctiques socials. Construcció social de la salut i la malaltia.
- Coeducació audiovisual, gènere, semiòtica i estudis culturals. Anàlisi crítica de la cultura audiovisual i la seua dimensió co-educativa. Significació i codificació de gènere als discursos audiovisuals. Interpel·lació mediàtica: processos d'identificació i subjectivació.
- Estudi dels processos de precarització en contextos socials dominats discursivament per l'economia del coneixement.
- Anàlisi de les polítiques socials.
En relació amb la capacitat formadora i investigadora del grup les membres hi participem en les formacions de tercer cicle de:
- Màster de Gènere i Polítiques d'Igualtat.
- Màster d'Acció Social i Educativa.
- Màster en Psicopedagogia.
- Màster de Professorat d'educació Secundària.
A més a més participem en el Programa de Doctorat en Educació de la UV i en el Programa de Doctorat del Institut d'Estudi de les Dones.
- Anàlisis genètiques en tumors sòlids infantils. A nivell europeu participem en l'establint d'una nomenclatura uniforme, un procediment estàndard d'actuació i estudis de validació de qualitat, imprescindibles per a obtindre i mantindre una alta qualitat dels resultats d'hibridació in situ fluorescent, polimorfisme de nucleòtid únic i seqüenciació (FISH, SNPs i NGS) utilitzats per a l'estratificació terapèutica en neuroblastoma.
- Identificació de nous factors genètics i d'anàlisi microscòpica digital amb valor pronòstic en tumors de baixa prevalença (tumors rars).
- Obtenció i caracterització de línies cel·lulars derivades de tumors en fresc de tumors neuroblàstics i esqueletogens infantils.
- Establiment i caracterització de models in vivo (2D i 3D) de tumors neuroblàstics .
- Estudis d'expressió de marcadors en tumors sòlids pediàtrics i en el carcinoma colorectal.
- Estudis de Patologia Digital del microambient tumoral.
En els seus començaments, el nostre grup es va dedicar a l'estudi i caracterització de trastorns gastrointestinals relacionats amb la producció d'àcid i la motilitat, convertint-se en un grup de referència a nivell internacional en aquest tema degut al gran nombre de publicacions d'alt nivell en l'àrea de farmacologia bàsica o experimental.
Noves aplicacions per a l'estudi dels efectes dels fàrmacs, com la genètica o la biologia molecular, han generat una ampliació dels temes a estudiar.
La característica més important del nostre grup des del punt de vista investigador és el desig que les nostres diferents línies d'investigació estiguen enfocades a l'estudi de processos fisiològics i patològics amb àmplia repercussió a nivell clínic. Per això les nostres línies d'investigació aborden malalties amb especial rellevància en la societat actual: la malaltia de Crohn, la gastroenteropatia per AINE, la SIDA, la diabetis i l'obesitat. El nostre grup forma part, des de la seua fundació en el 2007, del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa: Malalties hepàtiques i digestives (CIBERehd), la funció de les quals és fomentar la investigació d'excel·lència tant a nivell clínic com bàsic. A més, hem sigut reconeguts per la Generalitat Valenciana com a grup d'excel·lència dins de la convocatòria PROMETEO 2010.
El nostre grup ha publicat més de 200 articles i revisions en revistes internacionals incloent, entre altres, Gastroenterology, Hepatology, PNAS, Circulation, Immunity, Circulation Research, British Journal of Pharmacology and Trends in Pharmacological Sciences.
La nostra activitat investigadora consistirà en el desenvolupament de les següents línies d'investigació:
- Investigacions relacionades amb sistemes d'informació i documentació. Inclou disseny, elaboració i avaluació de sistemes d'informació científica, com a bases de dades, biblioteques digitals interoperables i pàgines web que possibiliten l'accés a la informació i al coneixement, així com el desenvolupament de productes de valor afegit que afavoreixen la presa de decisions informades.
- Anàlisi de l'ús compartit de dades brutes d'investigació en les diverses àrees del coneixement. Inclou investigacions relacionades amb les dades brutes i el seu ús compartit en ciència.
- Indicadors d'activitat científica. Inclou investigacions relacionades amb l'avaluació de l'activitat científica i la proporció d'informació adequada per a millorar les polítiques públiques d'investigació.
- Estudis socials i sanitaris. Inclou investigacions sobre temes de salut i benestar, com l'esport o les conductes addictives, des d'un perspectiva social, biològica o psicològica.
El grup de Xarxes i Entorns Virtuals (GREV) centra la seua investigació en xarxes d'interconnexió de sistemes distribuïts, entorns virtuals distribuïts i en el desenvolupament de sistemes multiagent escalables. Aquests tres tipus de sistemes són transversals a diversos tipus d'aplicacions, però fonamentalment els hem aplicats a àrees tan dispars com arqueologia, mobilitat urbana, videojocs en xarxa, genètica computacional i ciències socials.
Des de la seua fundació el GREV ha realitzat la seua investigació integrat i en col·laboració permanent amb l'equip Consolider ACCA, compost per grups d'investigació de 4 universitats espanyoles (el GREV i grups de la UPV, UCLM i UMU). En els últims anys el grup ha iniciat col·laboracions interdisciplinàries amb grups d'investigació de les àrees de Genòmica computacional i de Ciències Socials.
El grup d'investigació UIRFIDE ha treballat des de l'any 1995 en les 3 grans línies clàssiques que configuren el món del rendiment físic i esportiu.
La Gestió de l'Esport i l'Activitat Física, on s'investiga i es proposen intervencions concretes sobre problemes com els relacionats amb la qualitat dels serveis esportius o la gestió d'esdeveniments (des de xicotets esdeveniments locals fins a grans esdeveniments internacionals).
El Rendiment Esportiu, on de nou s'investiga i es proposen intervencions relacionades amb les necessitats dels esportistes de cara a millorar el seu rendiment, siga com fora el seu nivell de partida i el seu moment en l'etapa evolutiva.
I finalment, sobre el món de l'Activitat Física i la Salut, centrant-se sobretot en aquelles poblacions una mica més necessitats d'adaptació en la pràctica física i esportiva, com és el cas dels adults majors o les persones amb discapacitat.
