Dues potents línies de recerca es consoliden en la Universitat de València gràcies a la nova embranzida de l’European Research Council (ERC), que acaba de concedir ajudes per valor de més de 3’5 milions d'euros als investigadors Alejandro Gaita Ariño (ICMol) i Gustau Camps Valls (LPI). Es tracta de les beques Consolidator Grant, destinades a afermar nous grups de recerca en la frontera del coneixement.
El Consell Europeu de Recerca, dependent del programa Marc Horitzó 2020, acaba de concedir dues ajudes de 1’7 i 1’9 milions d'euros cadascuna a projectes nascuts a l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) i el Laboratori de Processament d'Imatges (LPI) de la Universitat de València. Molècules magnètiques amb potencial quàntic i nous mètodes de processament de dades per a la teledetecció són els temes de recerca dels científics seleccionats per a rebre les beques Consolidator Grant, unes de les més prestigioses i millor dotades de pla marc europeu de recerca Horitzó 2020. Amb açò, Alejandro Gaita Ariño i Gustau Camps Valls despunten com a líders IPs cap a la ciència d'excel·lència, possibilitant la consolidació dels seus equips i obrint pas a noves línies de recerca.
Les Consolidator Grant són subvencions destinades a investigadors de qualsevol nacionalitat que exerceixen la seua labor en centres de recerca situats en estats membres o països associats. Els aspirants han de comptar amb una experiència d'entre set i dotze anys des de la finalització del doctorat i una trajectòria científica prometedora.
Com a únic criteri d'avaluació, l'ERC examina l'excel·lència científica tant de l'investigador com de la seua proposta. Independència investigadora, maduresa científica, impacte internacional i certa presència i visibilitat entre la comunitat científica europea es presenten com a importants indicadors per a l'avaluació.
L'ERC ha finançat, en aquesta ocasió, un total de 32 Consolidator en tota Espanya, 4 de les quals han sigut concedides en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Dos per a la Universitat de València – Institut de Ciència Molecular (ICMol) i Laboratori de Processament d'Imatge (IPL)–, una per al Centre de Recerca Príncep Felipe, i una quarta per a l'Institut de Neurociències d'Alacant.
Alejandro Gaita Ariño, doctor en Química, és investigador del programa ‘Ramón y Cajal’ en la Universitat de València. Fins avui, el seu treball en l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), en el Parc Científic de la institució acadèmica, ha anat associat al del catedràtic Eugenio Coronado, un dels químics espanyols més influents del panorama científic internacional, al costat de qui ha publicat més de trenta d'articles sobre disseny i síntesi de nous materials moleculars amb propietats magnètiques interessants. Amb més de 1.500 cites en els últims cinc anys, Gaita Ariño ha participat en una vintena de projectes científics i porta co-dirigides tres tesis doctorals. La seua curiositat cap a la Computació quàntica i les seues estades en l'estranger (Basilea, Vancouver, Toulouse…), li han permès obrir una nova línia de recerca i iniciar una carrera independent abrigallada pel mateix ICMol. L'embranzida de la Consolidator (prop de 2 milions d'euros per a 5 anys) facilita la consolidació del seu equip d'investigadors i, per tant, el futur de la seua recerca sobre Decoherència Quàntica, un fenomen físic que té a veure amb la pèrdua d'efectes quàntics i que no solament és d'utilitat per a donar resposta a algunes preguntes científiques fonamentals, sinó per a la millora de les més ambicioses aplicacions tecnològiques del present i del futur: les tecnologies quàntiques.
Gustau Camps-Valls, físic i enginyer electrònic, lidera un grup de recerca des del Laboratori de Processament d'Imatges (LPI),en el Parc Científic de la Universitat de València. La seua vasta experiència en el processament de senyals i dades aplicada a l'Observació de la Terra –més de 120 articles internacionals, 5.000 cites, un índex h=38 i diversos llibres editats– i el seu pas per destacats centres de recerca europeus –Remote Sensing Laboratory de Trento-Itàlia, Max Planck Institute de Tübingen-Alemanya, o EPFL en Lausanne-Suïssa–, li permetrà emprendre una recerca encaminada a resoldre apressants demandes en el camp de la teledetecció: desenvolupar innovadors mètodes d'aprenentatge estadístic per a analitzar i comprendre les dades que proporcionaran els satèl·lits artificials d'Observació de la Terra, com els Sentinels de l'Agència Espacial Europea (ESA). L'ajuda de l'ERC (1’7 milions d'euros) servirà per a desenvolupar la nova generació de tècniques d'anàlisis i estimació de variables climàtiques –temperatura, cicles del carboni o processos fotosintètics–, que milloraran l'eficiència, la precisió en les prediccions i la comprensió dels processos climàtics a partir de dades empíriques. Açò permetrà situar Camps-Valls ieal seu equip en primera línia de la ciència mundial.
