El seminari aborda la qualitat de l'aire urbà, tantes vegades analitzada en els mitjans de comunicació. Es tracta de problemes del passat que persisteixen en l'actualitat. D'alguna manera, aquest és un problema amb el qual conviuen moltes societats industrialitzades en tot el planeta. En qualsevol part on la població i la concentració de fàbriques és alta, la boira tòxica s'ha convertit en un problema de salut pública. La conferència es remunta als esforços duts a terme per a reduir les emissions de partícules a Alemanya, Estats Units i Gran Bretanya, des de principis del segle XIX i fins a l'actualitat. Són diversos els factors que han influït i condicionat aquesta política mediambiental. Així, la xarrada ofereix algunes perspectives en relació als esforços que, en l'actualitat, es realitzen per a millorar la qualitat de l'aire a Europa i a la resta del món.

Frank Uekoetter va estudiar Història, Ciències Polítiques i Ciències Socials en les universitats de Freiburg, Bielefeld, Baltimore i Pittsburgh. Des del seu doctorat en Filosofia en 2001, ha publicat nombrosos llibres i articles sobre el problema ambiental, entre els quals destaquen The Green and the Brown. A History of Conservation in Nazi Germany (2006) i The Age of Smoke. Les seues línies de recerca se centren en la confluència de la Història i els estudis mediambientals. Després de treballar, durant molts anys, en la Universitat de Bielefeld, en 2006 es va traslladar a Munich, on dos anys més tard, va unir els seus esforços amb els professors Christof Mauch, Helmuth Trischler i Martin Schulze Wessel en una aposta per un institut d'àmbit internacional per a estudis avançats. Conegut com el Rachel Carson Center for Environment and Society, aquest centre s'ha convertit en un dels instituts de referència en la recerca ambiental en el camp de les Humanitats. Actualment, el professor Uekoetter es trasllada a un nou puesto en la Universitat de Birmingham (Regne Unit).

El seminari aborda la qualitat de l'aire urbà, tantes vegades analitzada en els mitjans de comunicació. Es tracta de problemes del passat que persisteixen en l'actualitat. D'alguna manera, aquest és un problema amb el qual conviuen moltes societats industrialitzades en tot el planeta. En qualsevol part on la població i la concentració de fàbriques és alta, la boira tòxica s'ha convertit en un problema de salut pública. La conferència es remunta als esforços duts a terme per a reduir les emissions de partícules a Alemanya, Estats Units i Gran Bretanya, des de principis del segle XIX i fins a l'actualitat. Són diversos els factors que han influït i condicionat aquesta política mediambiental. Així, la xarrada ofereix algunes perspectives en relació als esforços que, en l'actualitat, es realitzen per a millorar la qualitat de l'aire a Europa i a la resta del món.

Frank Uekoetter va estudiar Història, Ciències Polítiques i Ciències Socials en les universitats de Freiburg, Bielefeld, Baltimore i Pittsburgh. Des del seu doctorat en Filosofia en 2001, ha publicat nombrosos llibres i articles sobre el problema ambiental, entre els quals destaquen The Green and the Brown. A History of Conservation in Nazi Germany (2006) i The Age of Smoke. Les seues línies de recerca se centren en la confluència de la Història i els estudis mediambientals. Després de treballar, durant molts anys, en la Universitat de Bielefeld, en 2006 es va traslladar a Munich, on dos anys més tard, va unir els seus esforços amb els professors Christof Mauch, Helmuth Trischler i Martin Schulze Wessel en una aposta per un institut d'àmbit internacional per a estudis avançats. Conegut com el Rachel Carson Center for Environment and Society, aquest centre s'ha convertit en un dels instituts de referència en la recerca ambiental en el camp de les Humanitats. Actualment, el professor Uekoetter es trasllada a un nou puesto en la Universitat de Birmingham (Regne Unit).

El seminari aborda l'exposició dels agricultors francesos als compostos d'arsènic usats en l'agricultura com a insecticides entre els anys 1890 i 1960. Diferents recerques històriques, dutes a terme en la dècada dels ’80 del segle passat, van permetre, per un part, confirmar els efectes nocius d'aquesta pràctica sobre la salut humana i, per una altra, analitzar de quina manera van poder romandre invisibles, socialment, aquests problemes durant dècades. Resulta crucial conèixer per què les exposicions dels pagesos a aquests pesticides sintètics, usats extensament des de la dècada dels anys ’50, no s'han sotmés a França a un procés de control sanitari fins a temps recents. Entre els aspectes que es tracten en la conferència destaca el paper de l'historiador i la seua labor investigadora a l'hora arreplegar i contrastar dades per a fer visible allò que, durant molt de temps, ha sigut invisible al conjunt de la societat.

Nathalie Jas és investigadora permanent a l’Institut National de la Recherche Agronomique (INRA – París). Entre les seues línies de recerca destaca l'anàlisi de la intensificació de l'agricultura i els seus efectes sobre la salut de la població. És la coordinadora del projecte de recerca 'SocioAgriPest: Pesticides and Farm Workers Health: Between Visibilization and Invisibilization' (2013-2016), finançat pel Ministeri de Medi ambient de França. També és l'autora de Au carrefour de la chimie et de l’agriculture: els sciences agronomiques en France et en Allemagne 1840-1914 (París: Editions des arxives contemporaines, 2001). Entre els volums que ha co-editat destaquen ‘Risk and risk Society in Historical Perspective’ (History and Technology, 2007) i Toxicants, Health and Regulation since 1945 (Londres: Pickering & Chatto, 2013), tots dos amb Soraya Boudia. A mes a més, és traductora al francès del treball de Ludwik Fleck Genesis and development of a scientific Fact - Genèse et développement d’un fait scientifique (París: Les Belles Lettres 2005 & Flammarion, 2008). En l'actualitat està treballant en el seu pròxim llibre: la regulació pel govern francés dels riscos sanitaris que plantejaven els pesticides usats en l'agricultura del segle XX.

La conferència aborda la recerca que Joseph Melling, juntament amb el també investigador Christopher Sellers de la Universitat de Nova York, ha dut a terme durant els últims anys. Tots dos han analitzat l'evolució i distribució dels perills industrials en l'economia globalitzada dels últims dos segles. Es calcula que, aproximadament, dos milions de morts són atribuïbles a accidents en l'àmbit laboral. Com s'explica la proliferació de perills, al mateix temps que el coneixement i les lleis podrien remeiar-ho? En aquest sentit, recentment, grups d'historiadors han acceptat el desafiament de realitzar una anàlisi transnacional de les indústries perilloses que sorgeixen, prosperen i espolien o contaminen. L'objectiu d'aquest seminari se centra a oferir una visió general sobre aquest nou camp d'estudi que persegueix transnacionalitzar la història dels perills industrials, especialment en la seua relació amb la història de ciència.

Joseph Melling és co-director del Centre d'Història de la Medicina a la Universitat de Exeter (Anglaterra). Ha investigat la història de la seguretat i la salut industrial durant molts anys. Els seus interessos inclouen la història de la malaltia respiratòria silicosi, la història de la salut mental (incloent un projecte recent sobre la tensió), i la història de les relacions laborals. Actualment, treballa amb Christopher Sellers en un nou projecte sobre la transnacionalització i la salut mediambiental des dels anys ‘40.

La conferència aborda la transformació en política mediambiental produïda a França des de 1750 a 1850. El creixement de la contaminació industrial i el desenvolupament d'activitats perilloses, especialment al sector químic, suposaven un desafiament per a la societat de l'Antic Règim. Com a part del procés de fabricació modern, els riscos en salut pública són considerats una part del progrés. D'aquesta manera, París es va convertir en un laboratori de proves sobre la contaminació i els seus efectes, propiciant una aliança entre estat, ciència, i indústria, i desenvolupant una nova classe de projecte polític.

Thomas Le Roux és investigador al CNRS (French National Center for Scientific Research) i en l'actualitat està adscrit al Maison Française d'Oxford. Els seus treballs aborden l'impacte que van tindre les primeres fases d'industrialització en el medi ambient, a partir de 1700 fins a 1850. Després d'haver llegit la seua tesi doctoral (Universitat de Sorbonne, París) sobre les conseqüències del procés industrial a París (final segle XVIII – principis segle XIX), treballa en una comparació entre París i Londres, així com en estudis sobre la salut professional i els accidents laborals. Coordina un programa de recerca col·lectiu sobre la història dels accidents laborals a França i Gran Bretanya (segle XVII – segle XIX). Així mateix, dirigeix un seminari de recerca sobre la Història Ambiental a Oxford, comptant amb la col·laboració de col·legues francesos i britànics. Entre les seues publicacions destaca Le laboratoire des pollutions industrielles. Paris, 1770-1830, París, Albin Michel, 2011.

L'objectiu d'aquest seminari és explorar el procés de consideració de l'amiant com un risc per a la població general. L'amiant, o asbest, és un mineral fibrós amb qualitats ignífugues empleat en nombrosos processos industrials i productes manufacturats. Les alarmes internacionals que van emergir a mitjan dels anys seixanta sobre el poder cancerígen de l'amiant i la dimensió ambiental del problema van tindre una escassa incidència al nostre país. El tractament mediàtic dels riscos de l'amiant en els anys setanta va abundar en la seua concepció com un problema laboral de tipus neumoconiòtic circumscrit a certs sectors de risc. No obstant açò, en els inicis de la transició democràtica les notícies centrades en el tractament dels riscos laborals de l'amiant associades a la conflictivitat laboral prompte van donar pas a la consideració de l'amiant com un risc per a la població general, com a resultat de la seua condició de cancerígen i la seua ubiqüitat en multitud de productes industrials i béns de consum. La mobilització sindical va jugar un paper fonamental en aquest procés de resignificació social del problema, a l’articular sobre els riscos cancerígens laborals i ambientals la seua campanya de denúncia pública. Aquesta aposta per la denúncia de la dimensió ambiental del problema i la promulgació en 1984 del Reglament sobre Treballs amb el risc d'Amiant va contribuir, finalment, a minimitzar l'impacte laboral dels riscos de l'amiant a Espanya.

Alfredo Menéndez-Navarro és catedràtic d'Història de la Ciència a la Universitat de Granada. La seua principal línia de recerca és la història de la salut ocupacional. En la seua tesi doctoral (UGR, 1992, Premi Extraordinari) va analitzar els riscos laborals i el procés d'introducció dels recursos assistencials en les mines de mercuri d’Almadén durant els segles XVIII i XIX. Amb posterioritat, ha analitzat la professionalització de la medicina del treball en el nostre país i ha dedicat especial atenció al desenvolupament de les campanyes de lluita contra els riscos laborals i malalties professionals com la silicosi i la anquilostomiasis a l'Espanya contemporània. Actualment, dirigeix el projecte "Los riesgos del amianto en España (1960-2002)", un projecte multidisciplinari que el seu objectiu fonamental és l'anàlisi històrica del sorgiment dels problemes de salut causats per l'exposició laboral i ambiental a l'amiant a Espanya, així com de les estratègies d'aquests riscos i la seua evolució en el nostre país entre 1960, període al qual es va intensificar el consum, i la seua prohibició definitiva en 2002.