Es troba situada en mig de l’horta, a la partida de Massamardà i en el camí d’Alboraia núm. 33, la carretera que va de les Tendetes d’Alboraia al barri de Roca-Cúper de Meliana
Manté les seues característiques tradicionals d’alqueria agrària, sense modificacions rellevants ni rehabilitacions modernes, si bé la conservació és regular
Segles XVIII- XIX
Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malcom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Tanmateix, segons M. del Rey (2010 i PAT de l’Horta 2018), l’alqueria seria del segle XVIII atenent les seues característiques arquitectòniques i la comparació amb altres de l’Horta de València. El catàleg del PGOU d’Alboraia (2019) li en dóna la mateixa cronologia. Actualment encara és usada com magatzem de productes agrícoles i per al treball dels camps.
L’alqueria es troba en un entorn encara totalment d’horta, envoltada de camins, séquies i camps en cultiu. Només trenca dit paisatge la propera existència d’un magatzem construït en zona rural i el tràfic relativament abundant de la carretera. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018) l'alqueria és un dels millors exemples encara no alterats d’una gran alqueria agrícola amb més de 200 anys d’història. Consta d’una casa compacta rectangular de dues crugies, a dues aigües, amb unes dimensions aproximades de 12 per 9 m i dues plantes. La de baix està dedicada a vivenda i la superior és l’andana usada de magatzem agrícola, tal com és tradicional. Està construïda de mamposteria amb alguna part feta encara de tapial, i tota ella arrebossada i emblanquinada per l’exterior. La cobertura és de teules àrabs i la fusteria de portes i finestres encara és de de fusta. La façana presenta els buits situats de forma simètrica, amb la porta centrada i dotada de dintell pla superior. Les finestres del primer pis estan alineades entre elles i al seu damunt hi ha altres petites amb la funció d’airejar l’andana. També té unes porxades annexes per les seues façanes oriental i part de la meridional amb la funció d’ ampliar l’espai de magatzem agrícola, estables i corral.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta 2018 i PGOU d’Alboraia 2019).
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
o ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot
