El Tribunal de les Aigües de València és una institució més que centenària, fins i tot probablement mil·lenària, que ha esdevingut símbol i mite d’una forma de justícia popular, expeditiva i directa, duta a terme pels mateixos llauradors dels sistemes de reg de l’Horta de la ciutat de València per a resoldre de forma ràpida les disputes per l’ús de l’aigua en els seus camps. Almenys durant els darrers segles, formalment ha estat un organisme judicial format per un representant de cadascuna de les séquies o sistemes hidraùlics derivats del riu Túria que hi ha a l’Horta, espai anomenat tradicionalmen com la Vega de València. Aquest representant rebia antigament el nom de sequier i en els darrers segles el de síndic, i la reunió de tots ells en sessió judicial conforma l’esmentat tribunal. L’existència d’aquesta institució està raonablement documentada des d’època medieval, amb la reunió del sequiers cada dijous no festiu a les 12 hores del migdia a la porta gòtica de la catedral de València. Davant ell poden i han de comparèixer els regants i els guardes de les séquies per presentar o respondre d’una denúncia per qualsevol assumpte que tinga a veure amb el repartiment de l’aigua de reg, els danys que poden fer-se al regar i sobre l’estat de les séquies. L’acte judicial té lloc immediatament, de forma oral, i es resol en pocs minuts amb una sentència que no té possibilitat d’apel·lació.

També cal tenir en compte que el Tribunal de les Aigües és una institució ben peculiar perquè no té existència permanent: només existeix en el moment en què es reuneix els dijous de cada setmana. I funciona per l’acord social de totes i cadascuna de les comunitats de regants que en formen part, sense intervenció externa de cap poder estatal o municipal. És per aquestes raons per les que ha estat declarat l’any 2009 per la UNESCO Patrimoni Inmaterial de la Humanitat, i no Patrimoni Material.

Però malgrat la seua molt llarga existència, els seus orígens no són ben coneguts si bé els indicis raonables el situen en època musulmana, potser entre els segles X i XI si no abans, tot lligat a la progressiva construcció de les seues séquies Majors: Rovella, Rascanya Favara, Mestalla, Mislata, Tormos i Quart-Benàger-Faitanar. Tampoc no coneguem la seua història detallada al llarg dels segles perquè el seu funcionament històric ha estat basat en la total oralitat del procediment judicial, sense documents escrits, la qual cosa, evidentment, dificulta moltíssim el poder constatar les possibles variacions en el funcionament i organització de la institució al llarg de tants segles. Només des del primer terç del segle XX es va començar a redactar uns brues llibres d’actes amb dades puntuals sobre les sentències.

Però no tota la terra regada a l’Horta de València forma part del Tribunal de les Aigües. Al nord del riu Túria la Reial Séquia de Montcada comprén la major superfície irrigada de totes elles, i per raons del privilegi d’autonomia institucional que rebé del rei Jaume I en el segle XIII restà sempre fora del Tribunal amb el seu propi sistema judicial. D’altra banda, durant molts segles la franja més costanera de tota l’Horta, vora mar, restà també al marge de la seua organització judicial, en bona part sota el control del consell municipal de València amb l’organisme anomenat de “Francs i Marjals, encara hui en dia existent.