L’Horta de València, com la resta de les hortes històriques valencianes, té una llarga història de més de mil anys al seu darrere. Espai viu i viscut per les nostres generacions presents, igualment ho ha estat en els segles passats perquè no és un espai natural regit per les lleis de la naturalesa sinó, ben al contrari, una construcció humana ben complexa. És per això que ha acumulat al llarg del temps tot un ampli ventall d’elements de la cultura material, però també de la cultura immaterial, tots els quals són un testimoni present i actual del nostre patrimoni històric.
Per poder treballar la terra i regar-la, per poder captar i fer circular l’aigua, per poder transitar per ella, per poder habitar-la, per poder treballar en altres feines no agrícoles que complementaren o ampliaren l’economia dels seus habitants, per poder delimitar-la, reunir-se en espais col·lectius laics i religiosos, per a tot això calgué que la seua població construïra tota mena de bancals i terrasses, séquies, llengües i partidors, assuts, camins, sendes, ponts, aqüeductes, cases, barraques, alqueries, ceberes, molins, fàbriques, esglésies i ermites, pobles i places, fites i mollons.
Però l’Horta no sols sols és terra, aigua i cultius. També és en primer lloc les persones, els seus habitants de segles que hi ha viscut, treballat i festejat. Per això, l’Horta també ens ha fet arribar una cultura immaterial de costums i tradicions d’aquests diversos àmbits que formen part del nostre patrimoni cultural present. Com regar, com treballar la terra, com plantar i on i quan, com construir l’alqueria o la barraca, com són els drets de pas per camins i séquies, com era i és la vida quotidiana a l’espai domèstic, com era i és el treball d’hòmens i dones, com són els costums dels treballs complementaris a la vida agrícola, com són les festes i tradicions, religioses o de diversió i ball, d’esport i de cultura en tots els sentits.
Tot això és el Patrimoni de l’Horta que estem reunint en aquest catàleg. Molts d’ells han desaparegut, però tot i això una part ens han arribat en millor o pitjor estat, alguns molt antics, de fa segles, i altres de la darrera centúria, però tots ells testimonis ben valuosos de la cultura històrica de vida i treball de la gent de l’Horta.
