Un assut és una presa o parada construïda en el mig d’un riu amb l’objectiu de parar i desviar el seu cabal de aigua, normalment de forma parcial, per a dirigir-la vers l’entrada del canal o séquia que comença en la mateixa vora del riu. El seu nom deriva directament de l’àrab, com tantes paraules del món agrícola valencià, i solen construir-se en un punt on el riu fa corba i amb certa direcció diagonal al corrent per facilitar l’entrada de l’aigua per la boca o gola de la séquia.

A l'època medieval, la documentació ens informa que eren construïts de forma bastant simple i barata, amb troncs d’arbres clavats en el fons de riu per fer una empalissada. Entre ells s’omplia l’espai amb fustes, canyes, pedres, brossa i fins i tot algues, de manera que s’obturava de la millor manera possible el pas de l’aigua. Aquesta simplicitat no requeria de direccions tècniques compleses i els testimonis indiquen com eren fets pels sequiers o els propis usuaris del reg d’una séquia. Lògicament, aquesta era també la seua debilitat: una revinguda del riu amb les crescudes per la pluja forta de la tardor sovint se’n duïen aigües avall l’assut i calia tornar a fer-ho. Eren senzills i barats però inestables. Per això, a partir de finals del segle XVI els assuts del riu Túria foren començats a fer-se de pedra i argamassa, de forma molt més sòlida però també més cara i amb intervenció ja de tècnics al marge de la comunitat rural o de regants. De fet, aquests assuts són els que reconstruïts bastants vegades ens ha arribat a hui en dia, amb la típica i reconeixible imatge dels escalons de grans pedres tallades, les anomenades “escaletes”.

L’entrada de la séquia, en canvi, sempre ha estat una construcció d’obra per donar solidesa front al pas de l’aigua. El seu nom tradicional, i descriptiu, és el de gola i en els darrers segles ha disposat d’unes comportes per obrir i tancar el canal, especialment com protecció davant crescudes del riu i l’entrada de terra, fang i brosses. Per la mateixa raó són construccions fetes i refetes moltes vegades perquè eren les primeres que rebien el colp de les revingudes del riu.

Junt a dites goles, tots els assuts del riu Túria tenen una comporta regulatòria al seu extrem, abans d’entrar l’aigua a la séquia. El seu nom és almenara, de nou d’origen àrab –vol dir “la torre”--, i la seua funció és regular l’aigua que entra a cadascuna de les séquies per repartir en tanda entre elles el cabal del riu, de manera que hi haguera aigua per a totes elles i, en temps de sequera, no entrara tota la del riu per la primera séquia.

Pel seu valor històric i patrimonial, els set assuts del riu Túria en l’Horta de València han estat declarats Béns d’Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana.