Està situat en mig del riu Túria, entre els termes de Paterna i Manises, i actualment ha quedat als peus del viaducte de l’autovia A-7, coneguda com By-pass de València, sobre dit riu. Resta a uns 500 metres aproximadament aigües avall de l’assut de la Séquia de Montcada. Pot arribar-se al lloc per una carretera local que comença al polígon industrial de Fuente del Jarro, a Paterna, direcció La Canyada. Només creuar l’A-7 per un pont, cal desviar-se per altre camí veïnal asfaltat a l’esquerra, el qual es converteix en camí de terra en el tram final en creuar la partida de les Simetes de Paterna.
El conjunt de l’assut es troba en bastant bon estat, malgrat l'impacte de les riuades, segurament per la modernitat de bona part de l'actual construcció.
Època Islàmica, segles XI-XII, canvis al segle XVI i al XX.
Aquest assut és el primer de l’Horta de València que pren l’aigua del riu Túria per la seua banda dreta. Està situat entre el de Montcada, aigües amunt, i el de Tormos, aigües avall. L’emplaçament de l’assut en aquest punt del riu es remunta a l’origen de la construcció d’aquest sistema de reg i la séquia mare de Quart-Benàger-Faitanar, és a dir, a època medieval islàmica, raonablement abans del segle XII. Amb la conquesta de temps de Jaume I, en el segle XIII, no es produïren canvis rellevants i durant els segles medievals va ser una estructura de terra i troncs, com la resta d’assuts antics, que era refeta i reparada periòdicament a causa de les revingudes del riu Túria. Com en el cas dels altres assuts de l’Horta de València, al llarg del segle XVII es va construir per primera vegada de pedra, amb les grans lloses que encara poden veure’s puntualment. Tanmateix, a principis del segle XX el conjunt d’assut, comportes de la gola i almenara sofriren una profunda remodelació entre el 1905 i el 1923 per a permetre la construcció d’una central hidroelèctrica per l’empresa VOLTA. Posteriorment, i després de la riuada del 1957, es va refer la casa de comportes amb una arquitectura bastant senzilla, així com es va reforçar la part alta de les escales de l'assut amb obra de formigó que ha modificat parcialment l'aspecte del conjunt.
L'assut està construït aprofitant una revolta del riu Túria per facilitar l’entrada de l’aigua a la séquia de Quart. Actualment, és un mur sòlid de més de 80 metres de llarg, perpendicular al riu, construït amb una base d’argamassa i pedres, recoberta de grans lloses de pedra que superen el metre de longitud i grossors de 30 a 40 cm. Aquestes lloses estan situades en forma de grades, amb un total de 7 graons. Clarament va ser reforçat i ampliat a principis del segle XX, concretament l’any 1923, quan la construcció de la central elèctrica al molí de Daroqui, aigües avall, i ara té abundant formigó modern recobrint part del conjunt amb el qual han quedat ocults alguns graons de pedra antics. La caseta de comportes també és de principis del segle XX, de l’ampliació del canal inicial de la séquia fins a 5 metres l’any 1905, així com la gran almenara al seu costat dotada de dues torretes molt visibles, tot lligat a dita ampliació moderna. Tot està construït amb grans carreus de pedra, si bé s’han fet reparacions posteriors amb formigó sense respectar la tècnica i apariència originals. Al seu costat encara pot veure’s l’antiga gola d’entrada a la séquia, amb un tallamar central i les voltes que cobreixen les dues entrades construïdes amb rajoles, així com els fonaments de la primitiva casa de comportes.
- Catàleg de patrimoni del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València. Element EPH_11.02. Assut de Quart-Benàger-Faitanar, pàg. 473-474.
- Identificación y descripción de los sistemas de regadío de l’Horta. Confederación hidrográfica del Júcar.
- Direcció General del Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
- “Resolución de 7 de octubre de 2004, de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano de la Consejería de Cultura, Educación y Deporte, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural, con categoría de conjunto histórico, a favor de los azudes de las acequias del Tribunal de las Aguas de Valencia y de la Real Acequia de Moncada, situados en Valencia, Paterna, Quart de Poblet y Manises, y de declaración de bienes de interés cultural, con categoría de monumento, de los mismos”.
- «BOE» núm. 291, de 3 de diciembre de 2004, páginas 40299 a 40306.
- Declaració com Bé d’Interés Cultural (BIC) dels assuts de l’Horta de València, any 2006, per la Generalitat Valenciana, Decret 148/2006.
GUINOT, E i SELMA, S (2005, inèdit). Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València, 2003.
SELMA CASTELL, Sergi. Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, 2014, pp. 275-276.
Fotos E. Guinot, Google Earth
