Les séquies són canals excavats en la terra i que tenen com funció primordial el conduir l’aigua des del seu punt de captació fins als espais on va a ser utilitzada, camps de cultiu, molins, etc. Per aquesta raó, les séquies sempre estan construïdes amb un lleuger desnivell que permet la circulació de l’aigua per gravetat, sense cap font d’energia complementària.

De séquies n’hi ha de moltes a l’Horta de València però totes i cadascuna d’elles formen part d’un sistema més gran. És el que anomenem un “sistema hidràulic”, dels quals en tenim huit a l’Horta i són ben coneguts: les séquies de Mestalla, Rascanya, Tormos, Rovella, Favara, Mislata i Quart-Benàger-Faitanar, que conformen el Tribunal de les Aigües, més la Reial Séquia de Montcada.

Cadascuna d’elles consta d’una canal principal o “séquia mare”, una apel·lació molt antiga ja usada al segle XIII en temps del rei Jaume I, i d’una sèrie de braços secundaris que porten l’aigua a poblacions o partides concretes. Aquestes reben tradicionalment noms diversos: braç, fila, roll, etc., i al seu torn van subdividint-se en noves séquies secundàries tantes vegades com calga fins arribar a les regadores individuals que entren l’aigua en cadascú dels camps de cultiu. Freqüentment, a l’Horta de València, cadascú d’aquests sistemes adopta en tot o en part una forma arborescent quan ho dibuixen en un plànol.

La construcció de les séquies es realitzava, tradicionalment, excavant un canal en el mateix terreny sobre el qual discorrien, és a dir, els seus caixers eren de terra. Només en punts delicats de pas com eren els ponts, o rellevants per partir l’aigua entre altres dos séquies, se’n feïa ús del morter. Només a partir de meitat del segle XX es va generalitzar el revestiment dels caixers amb parets de morter primer i formigó després. Cal recordar que aquest tipus d’obres ha alterat notablement la fisonomia de les séquies, que van perdre la seua gran amplitud característica i el serpenteig del seu recorregut amb les motes dels seus costats repletes de canyes.

Descripció dels mapes

1. Mapa de les séquies i assuts principals de l'Horta de València, abans del Pla Sud (1973). En esta foto/mapa de 1956, anterior al boom industrial i urbà, s'observa l'encara enorme extensió de l'horta de València (c. 15.000 ha). En l'actualitat, l'extensió dels cultius d'horta és de poc més de 5.000 ha.
2. Séquies històriques del sector central del terme de València.
3. Xarxa històrica de séquies de la Ciutat Vella de València (ca. segle XIX), amb mapa d'altitud i trama urbana.
4. Al districte dels Poblats Marítims de València les séquies jugaven un paper primordial en la trama viària, ja que el seu traçat separava cada barri o sector històric: el Grau, el Canyamelar, el Cabanyal, el Cap de França i la Malva-rosa.