La séquia de Xirivella forma part del gran sistema hidràulic de la séquia de Mislata de la Vega de València, que pren l'aigua per la banda dreta del riu. Tot i que la séquia de Xirivella gaudeix des de fa segles d'una comunitat de regants pròpia, segons Guinot i Selma (2007) es tracta, des d'un punt de vista formal, d'un braç de la séquia mare de Mislata que va individualitzar el reg del seu terme principal de Xirivella. El punt de partida històric de la séquia era les portes del molí de Cabot, hui en dia desaparegut sota el nou caixer del riu - a l'igual que aproximadament la meitat de la zona de reg històrica de la séquia de Xirivella-, i es dirigia en direcció sud-oest per la part oriental del nucli antic del poble i que, mitjançant una dotzena de braçals i rolls secundaris, anava regant tot el terme.  

Els elements que formen la séquia de Xirivella són: el partidor de la séquia del Rajolar, el partidor del braç de Gori, el partidor del braç del forn, el partidor del braç de l'alquerieta, el partidor del braç de l'Amet, el partidor de l'Ull de Bou, el roll d'Ul de Bou, el partidor del camí Fondo i el partidor del braç de Faitanar. 

SELMA, Sergi (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral, Castelló, Universitat Jaume I.