Situat a la riba del riu Túria, sobre el caixer de la séquia de Quart-Benàger-Faitanar, en el terme municipal de Manises, a la zona oest de l’aeropor i just abans de començar a regar l’horta de dita població. Per arribar cal dirigir-se al carrer Pascual Sanchis de Manises, on existeix un camí rural que condueix a les restes del molí Daroquí i la central Volta.
L’edifici es troba en bones condicions constructives quant a les façanes. De la part interior no es pot dir el mateix, ja que es troba en un clar estat d’abandó.
Època Islàmica, construcció actual segle XVI-XVII.
Segons Guinot i Selma (inèdit), el molí del Real o de Quart té un clar origen islàmic, encara que part de la construcció que hui encara es pot contemplar és molt més recent, possiblement entre els segles XVI i XVII. Durant vora sis segles (s. XIII a XIX), el molí va ser una instal·lació propietat del monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, depenent del monestir de Poblet, els quals eren els senyors feudals de les terres i immobles de Quart, raó per la qual també era conegut com el molí de la Senyoria. En aquell temps era l'únic molí de Quart i el monestir habitualment l’arrendava a un moliner professional a canvi del pagament d'un cànon fixe anual. A mitjans de segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, és quan el molí del Real passa definitivament a mans privades. Serà en aquest període quan es realitza l'ampliació de l'edifici i la construcció de la casa del fariner com a edifici annex. Durant tot el període de funcionament va ser un molí destinat a la mòlta del forment, fins el seu abandonament en la dècada del 1960.
Segons Guinot i Selma (inèdit) la part antiga del molí consisteix en una nau allargada amb una sola altura i coberta de teula a una aigua cap a la façana principal, cap al nord. A la seua esquerra es va construir amb el temps una altra sala adossada de través, amb una fàbrica de maçoneria i lluïda amb posterioritat. Les reparacions i ampliacions posteriors van introduir també alguna part amb fàbrica de rajola. El canvi més significatiu va ser la construcció de la residència del moliner, una casa de planta rectangular amb dues altures orientades a l'oest i a l'est, situada al costat occidental del vell molí. La façana de la casa disposa d'una porta centrada i dos grans finestrals en la planta baixa, que es repeteixen en la superior, però ara amb balcó central. Aquest últim compta amb una reixa de ferro forjat que en els finestrals es limita només a l'ampit. Els vans inferiors tenen arc escarser i sobre ells hi ha una motllura que recorre tota la façana remarcant les seues curvatures. En la planta superior la motllura és lineal i aparenta ser suportada per pilastres simulades que emmarquen els tres vans. El conjunt es completa amb un mur que continua la façana de la habitatge per a emmarcar la porta de dues grans fulles que donava accés a un corredor d'entrada cap al molí, situat al fons, després de la habitatge. Aquesta porta compta amb un mosaic de taulellets amb la inscripció "Molino del Real" amb lletres blaves sobre fons blanc i les inicials M i R sobre un fons decorat amb motius daurats.
GUINOT, E i SELMA, S (2005, inèdit). Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.
MÉNDEZ PÉREZ, JM. (2013). Plan director de intervención del Molino del Real de Quart de Poblet. Proyecto Fin de Grado, Universitat Politècnica de València.
SELMA CASTELL, Sergi. Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, 2014, pp. 408-410.
