Època islàmica, segles XI-XII.

Segons expliquen Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), l’origen de les llengües del Roll d’Aldaia és d’època islàmica medieval, raonablement en relació a l’existència de l’alqueria del mateix nom, tot i que la primera notícia escrita que en tenim per ara data del segle XVI, en unes ordenances de la séquia del Comuner d’Aldaia. Com altres partidors de l’Horta de València, no té una història pròpia més enllà del seu molt llarg funcionament de segles i les reparacions puntuals que se n’han fet. L’impacte més gran en la seua història és l’ampliació de la carretera de Quart a Aldaia a finals del segle XX, que va comportar el cobriment de la séquia de Benàger i el soterrament d’aquest partidor així com el seu abandonament en fer-se un nou partidor a curta distància aigües amunt de la séquia de Benàger. Tradicionalment, la seua funció era partir l’aigua que corresponia al Comuner d’Aldaia, una comunidat local de regants limitada a aquest terme municipal i que a nivell de gestió de l’aigua només actua sobre les séquies de dit terme, tot en el marc superior de la Comunitat de regants de Benàger-Faitanar. El braç dret és la séquia mare de Benàger que continua vers Alaquàs i el terme de Picanya, mentre que el braç esquerre que naix al partidor és el Roll d’Aldaia, una séquia que dona origen després a un bon nombre de partidors que deriven de la mateixa i s'encarreguen de repartir l'aigua pels camps del terme d'Aldaia. Tanmateix, cal saber que tota aquesta infrastructura històrica ha estat substituïda per un nou traçat i partidors, en general paral·lels a l’antic, però més a l’est, més a prop de la ciutat de València, en fer-se l’avinguda ronda-est de dita població d’Aldaia.

Segons expliquen Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), la séquia de Benàger està totalment canalitzada amb parets de formigó i recoberta de lloses del mateix material des de finals del segle XX en el seu tram entre Quart i Aldaia, on hi discorre parallela a la carretera CV-408. Igualment, el partidor i el propi Roll d'Aldaia també foren soterrats en el seu tram més immediat al nucli urbà per a permetre certa expansió urbanística. És per tot això que, hui en dia, el partidor del Rollet està totalment cobert davall la vorera que rodeja un parc públic, visible només mínimanet a través d’unes reixes situades al terra de dita vorera, i deixat fora d’ús, tot i que resta al lloc aparentment ben conservat en la seua estructura tradicional. Aquesta consisteix en un tallamar de pedra situat dins la séquia de Benàger i que té com a funció dividir l’aigua en dues parts desiguals: una majoritària que continua recta cap al sud per la séquia mare de Benàger, i una de secundària que gira a l’esquerra i que correspon al braç o roll d’Aldaia. Però, a diferència de la majoria de llengües, que solen partir l’aigua meitat per meitat, el roll d’Aldaia només pren ⅛ part del cabal d’aigua que circula per dita séquia de Benàger i, per tant, el tallamar de la llengua es troba situat molt a l’esquerra del caixer de la séquia mare.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_12.01, p. 186.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element EPH_12.03. Llengües del Franc/moros, pp. 527-528.
• El Tribunal del Comuner (o del Rollet de l'Horta d'Aldaia).

GUINOT, E., SELMA, S. (2005, informe inèdit): Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.

SELMA CASTELL, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 180-181.

ESQUILACHE MARTÍ, F. (2011): “L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València”, Revista Recerques, 62, pp. 5-36.

GUINOT, E., SELMA, S., LLORÍA, R. (2003): El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.) (2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth