Època Islàmica, obra actual dels segles XVI- XVII.

Segons Guinot i Selma (2006, inèdit) i Selma (2014), la séquia de Rovella és la darrera que pren aigua del riu Túria per la dreta des de l’època medieval (només a finals del XIX va fer-se la Séquia de l’Or més avall). Històricament, Rovella, anomenada a la Baixa Edat Mitjana séquia de Russafa, era la “séquia de la ciutat”, la que portava aigua a l’interior del nucli urbà, i regava els horts més a prop de les muralles, tot l’entorn de l’actual barri de Russafa i el marge dret del riu Túria des de l’actual carrer Colon fins Natzaret i La Punta. En aquest àmbit rep el nom de séquia del Valladar. El seu assut té el seu origen a època islàmica, probablement ja des dels segles VIII i IX atenent que és la que portava aigua a la ciutat. Amb la conquesta cristiana del segle XIII en temps de Jaume I, aquest va permetre crear la Comuna de Propietaris de la séquia de Rovella i és aquesta la que sempre n’ha estat la propietària del seu assut, encarregant-se de les reparacions i manteniment. Durant els segle medievals estava fet de troncs, fustes i roques, i l’actual assut de pedra va ser fet a finals del segle XVI i principis del XVII. En els segles posteriors ha rebut periòdiques reparacions dels trencaments produïts per les riuades. De fet, aquest assut va ser abandonat per la séquia de Rovella a meitat del segle XIX i acordà amb la séquia de Rascanya l’ús conjunt del seu assut, prenent l’aigua per la dreta mentre Rascanya ho feïa per l’esquerra. Això comporta també el canvi de lloc de l’almenara i goles de la séquia, així com la construcció d’un nou tros de séquia mare fins a aquest nou assut.

Segons Guinot i Selma (inèdit) i especialment Selma (2014), l’assut històric fins al segle XIX i ara restaurat compta “amb un mur principal que supera el centenar de metres de longitud, la superficie del qual és lleugerament inclinada a dues vessants asimètriques. La primera d’elles mesura un metre d’ample i rep l’envit de l’aigua derivant-la cap a la la dreta, mentre que l’altra, molt més ampla perquè mesura 2.15m . Cal destacar l’existència d’uns xicotets pinacles de pedra encastats que mesuren 22x22 cm i disposats a distància regular d’entre 95 -105 cm . Enfront d’ells queden les restes dels suports d’un possible enreixat per permetre retindre tot tipus d’elements en suspensió que portarà el corrent. L’assut disposava d’una graderia de fins a tres esglaons per a evitar l’efecte de l’erosió, amb una construcció unitària amb la del mur central. Cal ressenyar l’existència dels espigons a manera de contraforts que s'adapten a la graderia esmentada, encara que hui dia sols conservem 3, dos a la banda dreta i una a l’esquerra de l’assut, degut a la destrucció de la riuada de 1957.

A l’extrem de l’assut es localitzava l’almenara, de la qual només queda l’entrada i les parets laterals sobre les quals romanen les ranures per on lliscava la comporta l’ample de la qual era de 4.25 metres. A poc més de 3 metres de l’assut encara s’aprecia l’inici del caixer de la séquia de Rovella, amb un ample de 2.35 metres, encara que de les goles no queda ni rastre”.

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPH_SU_07.01, pp. 485-488.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_10.04, pp. 799-800 (inclós en la fitxa de la séquia de Rovella).
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Assut de Rovella”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 130, p. 445.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005, inèdit)) L:es séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart, València, Informe inèdit presentat a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana.

SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 270-273.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.) (2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth