Època islàmica, segles X-XI. Obres: segle XVIII.

Segons Guinot i Selma (2005, inèdit) i Selma (2014), l’assut de Mislata es troba situat entre els de Tormos, aigües amunt, i el de Mestalla, aigües avall del riu Túria. Ocupa el segon lloc en ordre descendent per la banda dreta o sud del riu. Els seus orígens es remunten al moment del disseny de la séquia mare de Mislata, és a dir, en época medieval islàmica entre els segles X i XI raonablement. En tot cas, ja estava en funcionament en el segle XIII, quan la conquesta de València pel rei Jaume I, ja que dita séquia de Mislata estava en ple funcionament i és donada pel monarca als propietaris de terres repobladors cristians de dit moment. Els capítols de l’arrendament de la gestió de la séquia de Mislata de l’any 1415 indiquen que el sequier s’havia d’encarregar de les reparacions de l’assut i del canal de la séquia mare en el seu tram inicial, fent obra amb argamassa si calia en aquest darrer (Arxiu Protocol Patriarca València, publica M. V. Febrer, 1985-1986, i Borrego, L’Escrivà i Ramírez, 1992). Aquestes normes indiquen que no sols el seu funcionament sinó també el seu manteniment durant lèpoca medieval era el sequier que prenia a càrrec la gestió de la séquia durant un any o dos, segons el contracte, i el qual, en aquell temps era una persona que no era membre de la comunitat de regants. De quasi tres segles després són les Ordenances de la séquia de Mislata que hui coneguem com darrera versió, concretament foren aprovades per la seua Junta el 1743 i pel rei l’any 1751. I a ells es diu que l’assut, en aquell any, encara era una “presa compuesta de banastas y estacas y cañas” (Borrego, L’Escrivà i Ramírez, 1992, p. 90). Això vol dir que l’assut que ha arribat al nostre temps, de grans lloses de pedra, és del segle XVIII i no més antic com algun dels altres de les séquies de l’Horta de València. També des del segle XVI desapareix la figura del sequier arrendatari de la séquia i el seu control i gestió, i de l’assut, passa a mans de la pròpia Comuna de regants, si bé la seua propietat sempre havia estat de dita comunitat, des del temps medievals. L’altra peculiaritat d’aquest assut, i de la gestió de la séquia de Mislata, és que com també subministra aigua a la comunitat de regant de Xirivella, aquesta tradicionalment ha pagat a la de Mislata un 20% de les despeses de funcionament i, per tant, també de les obres de l’assut.

Segons Guinot i Selma (2005, inèdit) i Selma (2014), l’assut de Mislata consta de la tradicional “escaleta”, en aquest cas de tres graons, feta a base de grans lloses unides per argamassa, que, com a tal presa de derivació de l’aigua del riu, la reté i deriva vers les goles de la séquia. Per poder fer-ho millo,r el seu traçat, d’uns 70 metres de longitud aproximadament, té una posició lleugerament oblícua al llit del riu i s’enforteix amb alguns afloraments rocosos del propi caixer del riu. Es troba dividit en dos vessants i té poca pendent, constituint amb els seus tres metres d'amplada, un dels més estrets de la Vega de València. Al seu extrem meridional s'hi troba situada l’almenara, amb una amplària de 3,30 metres de van i delimitada per grans sellars de pedra ben tallats, si bé els engranatges de la comporta i torn són moderns. La gola es troba a continuació i consta, com és habitual, de dues boques tancades amb els seus respectius arcs de rajoles disposat en sardinell. Aquesta part manté els materials més antics, però els torns i la casa de comportes foren re-edificats després de la riuada de 1957, moment en el qual també es va construir un sòlid mur per tot el lateral de l'inici de la séquia, amb voluntat d'evitar el seu aterrament per riuades.

Tribunal Aigües València.

Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_11.03, p. 177.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element EPH_11.04. Assut de Mislata, pp. 477-478.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Assut de Mislata”, autors: R.Lloria, S. Selma i E. Guinot.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 43, p.402.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005, informe inèdit): Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.

SELMA CASTELL, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 418.

ESQUILACHE MARTÍ, F. (2016): “Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l'Horta Sud”, Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals-IDECO, 9, pp. 67-85.

MARTÍNEZ SANMARTÍN, L. P. (2014): “Tecnoexperts, perits i sistemes hidràulics: La Séquia de Mislata i les comunitats de regants de l’Horta de València al segle XV”, Revista Recerques, nº. 69, pp. 31-97.

FEBRER ROMAGUERA, M. V. (1985-1986): “Las ordenanzas medievales de la acequia de Mislata y los acequieros, vehedores y otros cargados ocupados en su gobierno”, Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta-sud (IDECO), 2, pp. 157-163.

BORREGO, V.; L’ESCRIVÀ, J.; RAMÍREZ, S. (1992): Mislata. Regadiu i séquies. IV., València, ed.dels autors, especialment p. 71 i p. 79.

GUINOT, E., SELMA, S., LLORÍA, R. (2003): El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). (2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth