Segles XVI-XVII

Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Tanmateix, segons M. del Rey (PGOU de València (2013) i PAT de l’Horta (2018), l’alqueria seria dels segles XVI-XVII atenent les seues característiques arquitectòniques i la comparació amb altres alqueries de l’Horta de València.

L’alqueria, construïda a la vora del camí principal de circulació entre la ciutat de València i les poblacions al nord d’ella, el “camí reial de Morvedre” i antiga carretera vella de Barcelona, actualment ha quedat en un àmbit semiurbà, amb cases alineades a les dues bandes d’ella tot i que no totalment acaramullada d’edificis. De fet, per la part meridional i oriental encara limita amb els camps cultivats, i el manteniment d’aquests cases aïllades al llarg de la carretera, amb intersticis d’horta amb camins que entren a ella, és un dels valors a protegir. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018) aquesta alqueria és una casa compacta rectangular de dues crugies, a dues aigües, amb unes dimensions aproximades de 16 per 12 m i dues plantes. La de baix està dedicada a vivenda i la superior és l’andana usada de magatzem agrícola, tal com és tradicional. Està construïda de tapial, amb tongades de rajola i acabats de morter de cal, i tota ella arrebossada i emblanquinada per l’exterior. La cobertura és de teules àrabs i la fusteria de portes i finestres encara és de de fusta però molt deteriorada; les finestres mantenen les antigues reixes. La façana presenta tres buits situats de forma simètrica en cadascuna de les plantes, amb la porta centrada i amb un arc de mig punt sostingut per pilastres, elements típics del segle XVI. En la seua part posterior hi una unes porxades per a magatzem agrícola, estables i corral, les quals tanquen un pati interior. La façana es veu afectada per cablejat que la travessa i la instal·lació d’una farola per il·luminar el carrer.
 

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU de València (2013), Catàleg de la Direcció General de Patrimoni, i PAT de l’Horta (2018).

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPA-SU_17.04), pp. 537-540.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: Alqueria, Camí Cases de Bàrcena, 80.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_03.04, Alqueria (en casas de Bárcena), pp. 133-135
• Del Rey, M. (2016): “Alqueria a les Cases de Bárcena, València”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
   

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, p. 165 (dibuix de la planta).

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 301 (dibuix de la planta).

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

Fotos: M.Alemany, E.Guinot, PGOU València 2013