Baixmedieval, reconstruïda al segle XVII

L’alqueria de Falcó té uns orígens baixmedievals que no són fàcils d’aclarir perquè el nom d’aquestes alqueries ha canviat al llarg dels segles i dificulta la seua identificació. Quant al nom de Falcó, aquest és antic i fa referència al llinatge noble valencià dels Falcó, cavallers als segles XVI i XVII. Concretament Almela i Vives (1932) la relaciona amb el cavall Joan Babtista Falcó. Molt probablement des de l’època baixmedieval ja seria una alqueria senyorial, amb part de residència temporal de la família noble i part com alqueria agrícola centre de direcció i magatzem dels camps del seu entorn que completaven la propietat rural, i no seria mai una alqueria de llauradors. Tal com explica M. Del Rey (PGOU de València, 2013), atenent la seua morfologia arquitectònica, va ser reconstruïda en bona part al segle XVII, probablement l’any 1698 tal com assenyala una placa situada dalt la porta principal d’accés. Per ara no tenim més notícies concretes sobre la seua història fins el seu abandonament progressiu a finals del segle XX, i la recent intervenció de l’Ajuntament de València que l’ha comprada i encetat el procés de la seua restauració material.
 

L’alqueria de Falcó ha estat durant segles en un espai d’horta relacionat amb el pas del veí camí de Montcada, un dels eixos principals que comunicaven la ciutat de València amb la seua part nord-oest, i també quedava situada a curta distància del pas de les séquies de Petra i Rascanya. El creixement urbà de la ciutat de València se ha menjat dit entorn agrari fins arribar a les mateixes portes de l’alqueria, mentre que per la seua banda nord ha quedat separada de l’actual espai d’horta pel traçat de la Ronda nord de la ciutat. Tanmateix, encara hui en dia sobreviuen unes poques parcel·les en cultiu al seu voltant, esdevingudes veritables “horts urbans”. Quant a les seues característiques materials, segons M. Del Rey (2010, pp. 122-126, PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta 2018), l’alqueria és un dels millors exemples del barroc valencià en l’àmbit rural datat a finals del segle XVII, reconstruïda en dita època sobre una anterior alqueria baixmedieval de la qual queden almenys parts d’alguns murs reutilitzats. En aquests canvis s’amplià l’espai construït i es remodelaren les façanes i la decoració de la façana principal. Aquesta alqueria reformada és la que ens ha arribat i en ella cal distingir dos edificis principals, d’èpoques distintes tal com evidència la disposició dels murs interiors, però amb una façana comuna que pretén unir-los en un mateix conjunt. L’alqueria consta de dos o tres plantes segons la zona, amb les aigües a tres vessants, coberta de teules àrabs i ràfec. Està construïda de rajola si bé té murs o parts de mur de tapial, tot arrebossat per la part exterior i de color blanc. Aquesta part principal té una superfície aproximada de 29,40 x 10,15 m de planta. També destaca en ella una torreta cantonera, però especialment la decoració de la façana principal, amb la gran portalada de carreus i els finestrals enreixats. Tant per la part nord com est hi ha annexes altres cossos i porxades de menor entitat, i l’interior ha patit successives transformacions per adequar-ne’l als nous usos de la darrera època en ser partida en dos habitatges o el seu ús com escola infantil.
 

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU València i PAT de l’Horta).

Actualment ha començada la seua restauració per part de l’Ajuntament de València, i ha quedat situada en zona de Sòl Urbà segons el PGOU de València.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_08.02, p. 262.
• Revisió Simplificada del Pla General de València (2013). Catàleg de béns i espais protegits de Natura Rural. Element: EPA_SU_15.02
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Alqueria de Falcó.
• Article Levante EMV Rehabilitació Alqueria de Falcó Gener de 2020.
• Alquería Falcó, un edifici emblemàtic de Torrefiel. Valencia Extra
• Alqueria Falcó: llista vermella del patrimoni
• L’Alqueria Falcó: estudi i proposta de conservació (Romero Iglesias, F- UPV- Fi de Grau)
   

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, p. 162.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), pp. 122-126.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

Fotos: E.Guinot, M.Alemany, Plànols PGOU València 2013