Actualment pot accedir-se per l’avinguda Antonio Ferrandis, vora el centre comercial El Saler, i entrant pel camí del pou d’Aparisi.
Finals del segle XIX.
Segons el PAT de l’Horta de l’any 2018, l’origen de la Casa del Garrit es de finals del segle XIX, una data calculada a partir de les seues característiques constructives, si bé seria possible que haguera substituït una barraca més antiga. Per ara no hi ha més informació sobre la seua evolució posterior, però és que no és fàcil resseguir la història d’aquestes edificacions a través dels arxius, perquè són cases privades, en la gran majoria vivendes de les classes populars, que no han deixat un major testimoni administratiu. També cal tenir en compte la variabilitat del seu nom en el temps atenent que solen usar el nom, cognom o malnom de la família o de algun dels seus membres. De fet, aquest seria el cas d’aquesta alqueria, també anomenada “casa el Garrit”, un malnom que significa“bell, agradable de veure”.
Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), l’alqueria del Garrit constitueix un edifici compacte de dos cruixies paral·leles, amb un sistema de línia de càrrega central, definida per un mur amb va. Situant-se en línia els tres vans dels murs portants paral·lels, a sobre es constituirà la cumbrera del terrat, conformant una coberta a dues aigües. La composició d’espais s’estructura a partir de l’eix central en planta que penetra pels grans vans de la casa. Eix que articula tota l’arquitectura i li dona una materialització important al carregar-lo amb l’ús del pas interior-exterior. Les estancies es situen tancades a ambdos costats en la primera cruixia, entrant per l’Est, deixant una dil·latació en el segon cos de construcció, on s’adosa la porxada al tester Nord, a més a més d’una cuina, magatzems, uns corrals, unes quadres i el pati posterior. La planta superior de l’edifici alberga magatzems i cambres d’ús agrari. A la façana de la Casa el Garrit es conserva un panell ceràmic de dotze taulells on es representa una imatge de la Verge dels Desemparats a sobre d’un núvol amb la iconografia típica d’aquests retaules de mitjans del segle XX.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura. Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 200-201
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot
