
Està situada a la partida del Pla de Sant Bernat, concretament al camí Vell de Godella núm. 115-117, amb una entrada pròpia.
Finals del s. XIX-principis del segle XX
Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana), l’alqueria seria construïda a finals del segle XIX o principis del XX atenent les seues característiques arquitectòniques. En els informes que en parlen no es fa cap menció sobre la seua propietat. Actualment és una vivenda privada.
Està situada en una zona d’horta encara en producció i un entorn totalment rural. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana), aquesta alqueria és quasi un model-exemple de les cases agràries de dita època, amb una part dedicada a vivenda i la resta a magatzem agrícola, corrals, etc. L’edifici és un cos compacte de planta rectangular, de dues cruixies, amb unes dimensions de 14 per 9 metres, dues plantes i coberta de teules a dues aigües. Està construïda de mamposteria, arrebossada i pintada exteriorment. Es troba en molt bon estat i cuidada. Ha estat ampliada amb un pati posterior i edificacions de planta baixa complementàries per les necessitats de l’explotació agrícola.
Espai etnològic d’interés local, segons PGOU de València (2013), el PAT de l’Horta (2018) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
- Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU). Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013). Fitxa: EPA_SNU_17.11: Alqueria de Ramón
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª: Béns de Rellevància local. Espai etnològic d’interés local. Fitxa: Alqueria de Ramón
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_09.07 Alqueria de Ramón, pp. 406-408
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.
ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.
PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech
Fotos: E.Guinot, PGOU València 2013