Barri de Sociòpolis, La Torre
finals del segle XVIII - segle XX
Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), els seus orígens serien de finals del segle XVIII o inicis del XIX, i estarien vinculats a una alqueria gran explotació agrària de les terres del voltant, propietat d’alguna família de les elits urbanes de la ciutat de València. A finals del XIX consta que era propietat de la família Trénor, la qual la usava també com residència d’estiu a més dels treballs agrícoles i magatzem de productes, com ara depòsit d’arròs i assecador. No està clar d’on procedeix el nom del “Saboner”, si era algun tipus d’activitat productiva o era el malnom d’algun propietari dels temps passats. En els darrers anys ha estat rehabilitada com una residència amb piscina, en un entorn tot urbanitzat en el barri de Sociòpolis.
Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), en l'última meitat del segle XIX l'alqueria pateix una gran transformació que afectà en gran manera l'edifici principal, conservant-se la resta de dependències amb la seua component agrària. L'alqueria es converteix en una de les residències d'estiu dels citats Comtes de Trénor i la imatge de la casa, la seua distribució interior, les façanes i les seues composició adquireixen noves formes: Impostacions i modulació de la façana principal; incorporació d'òculs en façana lateral; remodelació de la façana posterior amb juntes a la manera de pseudocarreus. Una de les intervencions més importants és la incorporació de terrasses i balcons a partir de la tecnologia naixent en aqueix moment del ferro colat, això marcarà particularment l'arquitectura de la casa. L'existència de garites de defensa a les cantonades i en les façanes laterals, possiblement d'aquesta època, ens parlen de la inseguretat social del S. XIX en l'Horta, encara que potser també d'un cert caràcter senyorial de la residència. La distribució interna original i fins i tot la huitcentista han estat enderrocades recentment en el procés de restauració i adequació de l'edifici. L'estructura horitzontal ha sigut substituïda, s'ha sobreelevat l'altura de cornisa i substituït l'existent per un prefabricat alié a l'arquitectura original i a la intervenció del S. XIX. Les fàbriques originals eren de rajola de mètrica valenciana amb grans i espaiosos tendels, construint les obertures amb arcs plans. Aquest sistema ha estat substituït per fàbriques de bloc de formigó i obertures.
https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=17506&lang=es
https://archivedpa.webs.upv.es/projects/centro-agricola-en-la-torre/
https://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/U0684567.pdf
Del Rey, M. (2016): “Camí Vell de Picassent a València”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
Fotos: E.Guinot Google Street View, Google Earth
